Emigdi Subirats i Sebastià

Obert a la vida

La nit dels horitzons de lluna clara
guien el mariner, obren els ports
dels amors, les llums de vives ciutats.
La diversió comença.
Un port antic, unes draçanes ocupades
i una nit il·luminada
que reviu il·lusions passades. 

Sento els sabors de la nit,
les pors embriagades, la foscor
sense lluna i el càntic del grill en primavera.
Sento el calor d’una dona
al llit primerenc de noces.

Llunyans carrers d’una ciutat,
vaixells ancorats al port
d’aventures forasteres.
Puc ser valent
en un país de meravelles.

Hi ha una mirada oberta
al vol blanc de lliures
aus, en un fugitiu moviment
amb clarors matinals.
el cel s’enriqueix
qual els ocells canten.

No trobo els mots
per parlar de nosaltres.
El silenci és fort
les hores passen,
Estem perdent el temps
les estones són llargues
en els nostres rellotges.

Uns desitjos per una dona
que travessen la frontera
dels universos llunyans.

Hi ha un racó de la memòria
que es nodreix d’històries
que fan sàvia l’experiència.

Cal escoltar els instants,
les paraules embriagades de saviesa,
els cors nus,
el so d’una música lleugera
i el cant humil d’una pagesa.

hi ha una porta oberta
a un jardí roses grogues
i roges, que encamina
l’arbre d’una família unida.
Adéu als vells silencis,
a l’oblit de l’amor polsós
perdut en les nostàlgies.
Reviu sota els estels
un bell sentiment perenne,
obert a la vida.