Emigdi Subirats i Sebastià

Obrar

Sovint reconec les banderes
mundials, endevino el seu origen
tinc cura plena de la simbologia
respecto al màxim el seu significat.

Quan penso en cada terra,
en la història marcada,
en els pobles indefensos
i el molt que han sofert,
admeto que no ha estat correcte
els quefers dels humans.

A cristians i comunistes
que creien en canviar-ho tot,
els ha fallat la filosofia
se’ls han menjat les prostitutes
i els corbs que tenen poder.

Els orgasmes els distrauen
els diners el cos els omplen
ja no queda res de res.

Els xenòfobs s’apoderen de la vida
el color negre el mal connota
i els gitanos semblen lladres de naixement.
Vull creure en un canvi encara.
Solament en l’anarquia i el desordre
que discorda amb el que ells pensen.
Refuso les cadenes
els diners són traicioners,
la meua oració és honesta.
Tinc sempre oberta la porta de ma casa.
Vull que entre la felicitat,
germana de la justícia,
parenta de la saviesa,
que coneix el do
que ens ha de salvar.