Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

23 de febrer de 2013
0 comentaris

Dreço la vida entre el do ebri de les mans (47)

Som en temps de l’internet
de tecnologies puntes i raó
calculada que aparta
molts dels sentiments.
Som gent de la xarxa reina,
que soluciona enigmes
i aporta nous emblemes
a un futur de tècniques
triomfadores,
amb qualitats humanes.
Navego pe aquest nou mar
d’informació,
un oceà d’idees i catàlegs
de tècniques llunyanes
i parlo amb tot el món.

És l’aire del mar
que arrossega somnis
i aporta veritats.
És l’esguard dels teus ulls
que aporten llum
al meu destí.
És el vaixell d’esperances
que navega pel meu cos
quan et despertes.

Castigada història
d’un país d’ombres
fosques, d’homes morts
per banderes i terres
i llengües i cultures.
Història de sang,
de senys malentesos,
sofriments de dol
i destins nàufrags. 

Només una obstinada ment
no entès com fuges
dels destins perniciosos
que atrapen esperances
i empresonen els cossos
per sempre més.

Fuges de le snits de vents
diabòlics, arrasen els camps
les roselles es desfullen
i les aigües amenacen
en embriagar les plantes. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!