He escrit en nombroses ocasions sobre Joana Serret, sempre amb l’admiració deguda. Tanmateix, aquest cop és diferent, perquè és una mena d’acomiadament —encara que ningú no vulga que ho siga del tot. Aquesta setmana, després de més de quaranta anys de servei exemplar, Joana es jubila com a directora de la Biblioteca Sebastià Juan Arbó
Durant aquesta setmana, la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa ha estat escenari de la presentació dels dos llibres d’actes dels homenatges a dos figures cabdals de la cultura catalana: el lingüista Joan Beltran (Tortosa, 1933-2020) i l’historiador literari Curt Wittlin (Reinach, 1941-Tortosa 2019), tots dos membres distingits de l’Institut d’Estudis Catalans. Aquest doble acte ha
Miguel de Cervantes va escriure unes frases antològiques sobre una novel·la cabdal de la literatura catalana medieval. A El ingenioso hidalgo don Quixote de la Mancha sentencia amb entusiasme que Tirant lo Blanch és “el millor llibre del món”, a l’encop es desfà en elogis: ¡Válame Dios!, dijo el Cura dando una gran voz, i
El passat 5 de maig van complir-se 80 anys de l’alliberament de Mauthausen-Gusen, un nom gravat en la història com un símbol de la llopada nazi i la resistència republicana. Milers de catalans, republicans i dissidents polítics van patir la brutalitat del règim en aquest camp, on el fred, la gana, la tortura i la
Benvinguts a aquest espai poètic i lletrat, on la terra parla i el riu canta. Ens apleguem avui amb l’ideari d’homenatge, baix la llum que banya els tarongers florits i les valls fondes. És aquí, justament aquí, on la memòria batega com un gos a l’era, que celebrem l’esperit viu de la poesia. Dels canyars
Hi ha terres que parlen amb veu pròpia. Hi ha pedres que no callen. I hi ha dones que, amb la força de les paraules, donen vida a tot allò que el temps voldria silenciar. Carme Meix és una d’aquestes dones. Una escriptora que no només va escriure sobre la Terra Alta, sinó que la
https://www.facebook.com/share/v/1BFWafWQKb/ Els propers dies 2 i 3 de maig, Campredó acollirà de nou les Jornades del Patrimoni, un certamen centrat en la recuperació i difusió de la memòria històrica del conflicte bèl·lic de 1936-1939. Les activitats principals es desenvoluparan a redós de dos espais emblemàtics: el búnquer de la línia defensiva de l’exèrcit republicà al
A redós d’una diada tan llibresca com Sant Jordi és ben oportú fer la remembrança de la figura de Curt Wittlin (Reinach, 1941- Tortosa, 2019), un dels medievalistes més destacats de la literatura catalana. L’amic Curt no només va esdevenir un savi investigador, sinó també un ambaixador cultural que va obrir les portes del món
Dijous al vespre, la taula s’estén, amb plats antics i mans que recorden. El pa es parteix com si fos un gest vell, una memòria que sempre retorna. La casa respira un silenci dens, com si sabés que alguna cosa s’acaba. La llum és suau, i els ulls es troben en complicitats d’ombres i paraules.
L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha presentat la publicació del llibre Sessió en memòria de Curt Wittlin (1941-2019), una obra que ret homenatge a la figura d’un dels medievalistes més rellevants dels estudis de la literatura catalana. Aquesta sessió d’homenatge es va celebrar el 9 de juny de 2022 a la seu de l’IEC, amb una
Gerard Vergés war ein Dichter. Er kam aus Tortosa, einer Stadt in Katalonien. Er liebte Wörter, Bücher, Kunst und Musik. Er schrieb schöne Gedichte. Seine Sprache war Katalanisch. Er sagte oft: Katalanisch ist meine Sprache, meine Heimat. Gerard Vergés war auch ein sehr kluger Mann. Er studierte viele Dinge: Literatur, Malerei, Geschichte und Philosophie. Er
Gerard Vergés was not merely a poet — he was a constellation of passions, a scholar of desire, and a voice that shimmered with both intellectual depth and emotional clarity. Born in Tortosa on 7th March 1931, where the Ebre river moves like an ancient thought through the land, Vergés carried within him the quiet
He walked among verses like one born to them, a soul of quiet thunder, Gerard Vergés— one of Catalonia’s finest sons, his voice rising from the banks of the Ebre, a poet of the 20th century’s fading light and the delicate morning of the 21st. In his hands, language bloomed. His prose: exquisite, like silk
HAIKUS DE SETMANA SANTA LAICA Crema de cera, la gent camina lenta, solemne festa. Amb fe dispersa, aquest tabal batega ritme de vesta. Ben poc avança se sent algú que resa, plor de beata. Per tot ressona, la veu que canta encesa, algú que resa. La creu pesa, Pilats és qui ordena, el botxí mata.
Amb la lectura de Poetas hebreos del Al Andalus, un dels estudis del filòleg Àngel Sàenz Badillos (Logronyo, 1940 – Boston, 2013), hem pogut accedir a diversos poemes poc difosos de Menahem ben Saruq, un dels grans autors jueus de la baixa edat mitjana, nascut a Tortosa cap a l’any 920. Malgrat la seua importància