ELS DOS INFINITS Corria el 17 de maig de 1943. Ja feia quasi tres anys que el govern del Duce havia pres partit a la segona gran guerra al costat dels tedescs. Al primer alè, l’aviazione legionaria feixista havia atacat els enclavaments militars britànics al nord i a l’est del continent africà. Com a contrapunt,
El cantautor miravetà Èric Vinaixa ha creat un espectacle que combina música i poesia per explorar la vida captivadora de Roc Llop i Convalia (Miravet, 1908-Vitry-sur-seine, 1997). Aquest poeta, anarquista, mestre i supervivent dels camps de concentració nazis va viure una vida plena de lluites i passions. El recital, titulat “Èric Vinaixa: Un viatge musical
“Tomàs Bosque canta Desideri Lombarte” és una gran aportació cultural que eleva la poesia de Desideri Lombarte a una nova dimensió. Aquest llibre-disc, que inclou deu cançons, ha estat editat per l’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA), amb la col·laboració de diverses institucions com l’Institut d’Estudis del Baix Cinca-IEA, Rolde de Estudios Aragoneses, l’Ajuntament de Pena-roja,
VICENT ANDRÉS ESTELLÉS Sílvia: Acabo de llegir – per tercera, per quarta vegada? – l’obra de Vicent Andrés Estellés. He de fer una Antologia dels seus versos. Però, com encabir l’aigua de la mar en una petxina? (No, no faig retòrica fàcil ni apel·lo a l’antiga llegenda de sant Agustí passejant per la platja). L’Estellés,
La Conxita Michavila era una xiqueta de nou mesos quan va embarcar al Sinaia amb els seus pares. Era el 25 de maig de 1939 quan des de la ciutat occitana de Seta varen partir cap al port mexicà de Veracruz. Varen trepitjar per primer cop terra asteca en data de 13 de juny. Es
Dissabte 15 de juny va celebrar-se al cementiri municipal de Tarragona un emotiu acte d’homenatge a les víctimes ebrenques del franquisme entre 1939 i 1943. Val a dir que era el primer cop que s’organitzava un acte d’aquestes característiques sobre els morts ebrencs, malgrat que ja han transcorregut 85 anys del final del conflicte bèl·lic.
Fossil This fossilised snail from the Jurassic (scientifically, a hundred million-year-old gastropod) was as big as a fist and a perfect helicoid, sexually hermaphroditic. It lived within dense coniferous forests, humid fern valleys and beside a warm sea. Once petrified, it endured earthquakes, frosts, lava rivers, marine currents, downpours, hurricanes, squalls, tornadoes, meteorite impact. Miraculously,
GOOD FRIDAY According to tradition, today, Good Friday, we commemorate the death of Christ. I am in the garden at home. It’s a sunny afternoon. I hear distant, solemn bells. Christ is walking along the streets, while the executioners are cruelly whipping his back. The most pious mourning women, barefooted and in chains, sing hymns.
Carpet peddler I’ve just bought 13 carpets, which are said to be silken ones, to Mario Nel, ‘Modas & Confeçoes para senhora e homen, Rua José Garcia, No. 3, Parede.’ Nel came round home. I must say, for a few moments, I thought I was a sultan among so many geometric, colourful, varied carpets lying
Ten years ago, ten centuries ago I haven’t written any poems for nearly ten years, and yet the earth’s axis imaginary has not altered a degree in its decline. I mean, in short, that even verseless will autumns and springs return, that galaxies in astral remoteness burst, that there are black holes in space, that
Aquest article va ser publicar per Manuel Pérez Bonfill al setmanari Ebre-Informes el 15 d’abril de 1978 Els trencaments de Salvat-Papasseit La lectura d’un llibre recent, “Joan Salvat-Papasseit, poesies”, a cura de Joaquim Molas, m’ha plantejat de nou l’antic dubte de la utilitat de la poesia. Hom pensa sovint que la poesia no és, en
BON DIA CULTURA CATALANA Bon dia cultura catalana ha estat una de les columnes culturals més significatives que hi ha hagut a la premsa de les comarques centrals dels Països Catalans. Manuel Pérez Bonfill va fer tot un retrat d’un temps, mitjançant cròniques literàries, teatrals, poètiques, novel·lístiques, històriques, educatives, artístiques, musicals, folklòriques i de cultura
El 18 de juliol de 1924 moria al cap-i-casal l’Àngel Guimerà. La malaurada casualitat faria que dotze anys després, a cop de sabre, el mateix dia també havien de perir moltes esperances: un règim democràtic era enderrocat, la dignitat ciutadana humiliada durant quatre dècades de dictadura, i amb efectes de llarga distància posterior. El 7
« A l’Antonello, trobador alguerès» Sonen acords amb una bella melodia, s’endinsa l’onada de la marina – un so que acarona i empeny -, tothora, l’olor a salabror d’un mes estival – amb rostres contents, morens del sol – enlaira l’ànima envers l’infinit vivencial. És eixe clam que batega cridaner, que esdevé el mirall intern
A L’ANTONI CANU, en el seu 95è aniversari. La vida cerca la poesia, com l’arrel de la terra en el teu vers. Els nurags sards feren via en temps ancestrals de l’illa maragda del Corall. El poeta capta la melodia, el ritme que el cor fa bategar, la veu de l’humà del dia a dia..