Durant el divendres 12 d’agost havíem de pair la ressaca literària de la nit anterior. Havíem viscut sensacions immenses durant la presentació de la biografia d’un poeta veterà alguerès, Antoni Canu, que ja ha entrat al cànon de la poètica catalana contemporània. Aquest és un fet importantíssim perquè no deixa de ser sorprenent que en
Endegàvem el dijous 11 d’agost amb una il·lusió desenfrenada. No cal dir que era un dels dies més importants de la meua vida pública. A les 8 del vespre, i a l’antiga escola de Santa Maria la Palma, a uns 20 quilòmetres de l’Alguer vella, es presentava la meua biografia de l’admirat amic Antoni Canu.
La celebració de «La nit dels poetes» (La notte dei poeti) la recordarem durant molt de temps, ja que va ser molt emocionant i va superar les nostres expectatives. Era el primer cop que tenia l’oportunitat de realitzar una intervenció pública a l’Alguer. Fins ara, cada estiu havia celebrat moltes reunions privades amb importants membres
La nostra estada anual a la Barceloneta sarda ja s’ha convertit en una mena de ritual familiar dels darrers estius. Com cada any aniré anotant tota la nostra activitat social que ens fa desvetllar tota mena de sentiments. Val a dir que és el quart diari en línia que seguiré, després de «Per una suite
La mia poesia surt de la terra, de la terra de Sardenya. Jo só nat a Ocier [en sard, Otieri] i só creixit amb la variant logudoresa de la llengua sarda. Só creixit també amb algunes arrels de la pagesia, per cosa só viscut a la casa dels meus avis, i ell i el sou
PRELUDI INTRODUCTORI El poeta Antoni Canu és una de les veus alguereses actuals més difoses arreu dels Països Catalans, conjuntament amb la de la cantant Franca Masu. Al novembre de 2020, el govern de la Generalitat de Catalunya tingué el bon ull, la determinació i la gentilesa d’atorgar-li la màxima distinció de la institució, la
A meitat d’agost d’ara fa 25 anys ens deixava Roc Llop i Convalia (Miravet, 1908 – Vitry-sur-Seine, 1997). Va introduir-me a la seua figura un extraordinari investigador de les nostres lletres, l’Albert Manent (Premià de Dalt, 1930 – 2014), en la seua obra imprescindible “”Literatura catalana de l’exili”. En feia cinc cèntims igualment un històric
Llavor literària amb raïl científica Hi ha persones que ens marquen en la vida per facetes ben diverses: la seua dialèctica, personalitat, traça, capacitat creativa o imaginativa, emprenedoria, entre moltes altres. De ben segur que si el nostre admirat amic comú, el professor i escriptor Manel Ollé1, tot un diccionari vivent, endegués una de les
Durant aquesta segona quinzena de juliol s’ha donat el tret d’obertura a la didàctica exposició “Murs amb records, memòria d’un silenci”, en la qual s’exhibeixen tot un seguit de grafits l’autoria dels quals va recaure tant en els soldats republicans com en els feixistes. Van ser realitzats durant les setmanes de preparació de la Batalla
La fidelitat ciutadana a la llengua catalana al llarg del temps ha permès que s’haja desenvolupat una literatura de molt pes amb autors i autores d’arreu dels Països Catalans, fins i tot procedents de territoris amb una dificilíssima situació de minorització lingüística com les comarques meridionals d’Alacant, l’Alguer o la Catalunya del nord. Podem treure
CURT WITTLIN SOTA LA DOLÇA REMOR DE L’EBRE Baixo el Coll de Balaguer entre mel i gent pesquera i, com si es tanqués el mar, veig la Punta del Fangar. Brilla el far entre les dunes, la primera llum del Delta. Un cop jubilats de la docència, al tombant d’aquesta centúria, després de quatre dècades
Els principals autors ebrencs de la centúria passada van realitzar una magnífica tasca de traducció literària. Fet i fet, van aconseguir deixar petjada allargada amb les seues adaptacions lletrades. Sebastià Juan Arbó (la Ràpita, 1902-Barcelona, 1984) va treure a la llum el 1934, en plena efervescència novel·lística seua, als “Quaderns Literaris”, dos traduccions del francès
El donzell Cristòfor Despuig (Tortosa, 1510-1567) va ser l’autor de Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, l’obra narrativa més transcendent en llengua catalana d’època renaixentista. Venceslau Ayguals d’Izco (Vinaròs, 1801 – Madrid, 1873) i Antoni Altadill (Tortosa, 1828 – Barcelona, 1880) van ser autors veritablement prolífics i ben significatius quant a la prosa
4. PLAÇA SANTIAGO RUSIÑOL El modernisme va ser un moviment artístic que va sorgir a tota Europa al tombant de la vintena centúria. Estil principalment arquitectònic, genuïnament urbà i burgès fruit del creixement industrial a les ciutats, va anar desenvolupant-se en altres arts plàstiques (pintura i escultura) així com en les decoratives. El ferrocarril, la
El passat diumenge vàrem rebre per les xarxes socials una notícia luctuosa: el traspàs del senyor Josep M. Cid i Rollan (Jesús, 20 de juliol de 1933 -Ciutat de Mèxic, 14 de maig de 2022). Justament enguany havíem celebrat dos actes per tal de commemorar el quarantè aniversari del decés del seu pare: l’il·lustre intel·lectual