EL PASTOR DE L’ESPLUGA Salvador, un jove pastor, només coneixia la partida de l’Espluga, d’on no havia eixit mai. La barrera amb l’anomenada civilització era un barranc pedregós que, quan plovia a bot i barrals, es convertia en un riu d’aigües braves que construïa una paret de sediments inexpugnable. El Mas Matxí, on vivia, era
El català és una de les llengües europees que compta amb més poetes per metre quadrat, frase cèlebre que s’ha repetit durant anys i panys per mitjà de la qual es pretén exalçar la fidelitat lingüística, tant de literats professionals com d’aficionats a l’escriptura, que han conreat la nostra llengua malgrat la difícil conjuntura lingüística
En Xavi només en tres poemes ja s’adona que la lectura de Constants vitals, de Manuel Garcia Grau, el mític poeta de Benicarló que la dama negra va visitar als 42 anys el 2006, li està encongint el cor. Deixa el poemari amb un nus a la gola. La maleïda leucèmia li està apagant les
SOC ESCRIPTOR En Jordi era escriptor. Plasmava lletres en paraules. La data límit de lliurament estava prevista per a les 23 hores, 59 minuts i 59 segons, d’aquell 6 de novembre. A les 8 del matí el despertador va fer acte de presència amb el seu so estrident. – Ring, ring, ring. Va donar-li un
Al tombant de la nova centúria van instal·lar-se vora l’Ebre una parella que havia deixat petjada literària i intel·lectual a l’altra banda de l’Atlàntic. En Curt i la Marie-Louise Wittlin varen veure la primera llum a Reinach, al cantó suís de Basilea Camp. Varen portar a terme llur extraordinària carrera professional en àmbits diversos a
Bon viatge pels guerrers que al seu poble són fidels, componia el grec Konstantinos Kavafis (Κωνσταντίνος Καβάφης) i musicava Lluís Llach, tota una icona musical a casa nostra. Aquests versos, que alliberen un missatge ben explícit i extraordinari, ens serveixen per donar el nostre trist comiat a l’estimat amic Ferran Miquel Benaiges, que ens deixava
El passat 12 de gener la dama negra va vindre a visitar un entusiasta de la música, Àlex Castells i Juste, que ens deixava als 55 anys a causa d’una llarguíssima malaltia. Professionalment va ser un músic molt estimat i valorat. Va endegar els seus passos musicals de molt jovenet a la Banda de Cornetes
Hem tingut actes culturals de molt pes organitzats per l’àrea de cultura de l’ajuntament de Campredó. Primerament, homenatge a l’escriptor Manel Ollé, al qual se li va concedir l’escut d’or de Campredó; i a la novel.lista Francesca Aliern en el marc de la campanya Cap als 80 de Francesca. En motiu del dia de la
3. A l’ombra del Montsià Va publicar la seua primera novel·la, «A l’ombra del Montsià», en motiu de la diada del llibre de 1933. La seua aparició va ser saludada amb entusiasme per part dels homes de lletres tortosins, que varen realitzar comentaris d’elogi i d’encoratjament per tal que l’autor continués aprofundint la seua vocació
Vaig deixar enllestides durant l’any que ens ha deixat l’edició de tres nous llibres, que espero puguin veure la llum durant aquesta primera meitat del 2023. Primerament, Siembra, la novel·la inèdita de Joan Cid i Mulet (Jesús, 1907 – Ciutat de Mèxic, 1982). Estava escrita a màquina i l’he haguda de passar a ordinador, amb
A L’OMBRA DEL MONTSIÀ, DE JOAN CID I MULET 1. L’escassa tradició de la novel·la ebrenca El gènere novel·lístic va experimentar durant els anys 1930 un període de veritable renaixement arreu dels Països Catalans amb la consolidació d’un gran nombre de novel·listes de la talla de Josep Puig i Ferreter, Mercè Rodoreda, Miquel Llor, Francesc
2. EL VERSADOR, EL POETA «Vaig començar a escriure mentalment als set anys, quan l’any 1967 vam marxar des de Ponferrada cap a Manlleu. Era conscient que deixava un món enrere, unes amistats, un paisatge, una llengua; era conscient que anava a una nova terra, on coneixeria una nova gent, una nova llengua. Anava cap
PRELUDI INTRODUCTORI Vaig entrar en contacte amb l’obra de Tomàs Camacho, alhora que vaig conèixer-lo personalment, a la biblioteca Sebastià Juan Arbó d’Amposta, una centre llibresc de primer ordre gràcies a l’impecable treball de la bibliotecària Joana Serret. De seguida vam congeniar. En un tres i no-res vam treure pit pel fet que som coneixedors
Vida cultural ebrenca De ciència certa, va considerar primordial donar-se a conèixer entre els cercles culturals, d’investigació i catalanistes de la comarca. Va esdevindre un usuari habitual de l’antic Arxiu Històric de les Terres de l’Ebre (avui dia Arxiu Comarcal del Baix Ebre), centre de recerca està ubicat en un dels tres edificis dels Reials
Un dels meus orgulls personals més preuats rau en el fet d’haver tingut durant els darrers anys una estreta relació d’amistat amb Curt Wittlin, un dels grans investigadors de la literatura catalana medieval. Nascut Kurt, fent ús de grafia germànica, va veure la primera llum a Reinach, al cantó suís de Basilea-Camp. El fet de