Enguany coincideixen fins a cinc efemèrides prou significatives relacionades amb la figura de Sebastià Juan Arbó (La Ràpita, 1902-Barcelona, 1984), el novel·lista per excel·lència de les riberes rapitenca i ampostina. Es compleixen 120 anys del seu naixement. Va veure la primera llum just l’any en què va traspassar “lo poeta de Catalunya”, tal com l’havia
– 750 anys de la compilació del Llibre de les Costums de Tortosa, Consetudinae Dertosae. El seu pes específic, tant des del punt de vista del dret, com de la història i de la filologia catalana el converteix en un referent no només solament del passat tortosí sinó també de tot l’àmbit de la Corona
El sociolingüista de Rossell, Miquel Àngel Pradilla, és el veritable factòtum de l’organització del IV Congrés de la Diòcesi de Tortosa. Editor d’Onada Edicions de Benicarló, membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, i professor del Departament de Llengua i Literatura Catalanes de la Rovira i Virgili, ha impulsat per quart cop un
El llenguatge, tothora és cosa digna, sense cap dubte. A casa nostra, és la parla nativa, motor de vida. La nostra escola, tostemps ens honora, i està ben viva. La gent “pepera” quan se’n la nostra parla, sovint s’enerva. Es fa defensa, d’una parla arrelada a nostra entranya. La catalana, llengua ben nostrada I sempre
Obra enregistrada pels alumnes de 1r de Batxillerat G d’aquest curs a l’institut Dertosa de Tortosa. GOODNESS OR BEAUTY? In Santa’s park. Margaret enters and walks nervously, moving her dress and her hair. Her sister Elisabeth is with her. MARGARET: (To herself.) Oh, I’m so nervous! I can’t believe he’s going to be here any
El 22 de juny de 2006, coincidint amb l’inici de l’embranzida d’una nova generació d’escriptors a les comarques centrals dels Països Catalans, vaig endegar un bloc literari a Vilaweb, que ja ha complit 15 anys i porta com a nom “Lletres ebrenques”, el primer apunt del qual estava dedicat a l’obra incipient d’un autor llavors
5. Symposiums philologorumque Catalauniae50 Les seues primeres coneixences públiques a Barcelona als anys 1960 el varen introduir directament al món del catalanisme cultural. En un tres i no-res va veure’s envoltat d’intel·lectuals, literats, poetes, músics i polítics amb ideari nacionalista i amb un ideal utòpic en ment, una Ítaca quatribarrada: el fet cultural salvaria la
Aquesta és la comunicació presentada al Congrés de la Diòcesi de Tortosa de 2021 CURT WITTLIN, UN HOMENOT DE LA CATALANITAT INDEX 1. Praefatus 2. Excelsus historicus 3. Medievalista i poliglota 4. Tributa 5. Sympowiums philologorumque Catalauniae 6. Viator 7. Civis Dertosae 8. Conclusio Bibliografia Webgrafia 1. PRAEFATUS Ad libitum1, hem volgut donar el tret
Corria el llunyà 13 de desembre de 1981. La vetllada literària de Santa Llúcia se celebrava al Centre cultural d’una de les dos capitals del Vallès Oriental, Terrassa. Organitzada per Òmnium cultural, la festa s’havia creat durant el franquisme amb regust a resistència. Desaparegut el dictador, ja s’havia convertit en el gran aparador de les
Hem bastit tants bons afanys docents, amors innats en cors humans que anhelen VIDA. Com cada any s’atansa Nadal de la pau relaxant dels nostres diaris pensaments, – llums als carrers i il·lusió compartida – Hem obrit camins de gaudi en difícils temps. Hem seguit un pas auster en el nostre quefer en una escola
L’ESCOLA LITERÀRIA DE VINARÒS: Vinaròs va ser l’única vila del Maestrat que va viure un important revifament literari de la llengua catalana. El fet que es publiqués la història de la població en català va ser transcendental, ja que va trencar tota mena de barreres ideològiques i va demostrar que la nostra també podia ser
La separació administrativa que divideix els ciutadans del territori que havia ocupat històricament la Diòcesi de Tortosa fins al 1957 – i els atribueix el gentilici de catalans, valencians o aragonesos, depenent de la banda de la ratlla on se situï el seu poble respectiu – no ha facilitat els lligams culturals i lingüístics de
A Joan Panisello se li ha aturat el rellotg, no li passen els anys. És un home manyós i curiós, xerrador i esportista, d’arrels rurals ancestrals que, des del bressol, s’ha anat nodrint en un poble menut a la riba final del riu ibèric amb més cabal: entre el grifonet i la mostra de les
Lo Grifonet és una de les essències cabdals d’aquesta terra nostra amb arrel ancestral ibera/ilercavona. L’olivera i la seua olor penetrant, el seu color perenne i vital, el treball i la suor que el seu conreu comporta, són la viva mostra d’un model de vida mil·lenari. El pagès, el sofert jardiner de la terra, guarda
Hem de fer un salt considerable en el temps. En un esdeveniment més acadèmic, el 2011, un dels grans crítics especialistes en el poeta eclesiàstic, Llorenç Soldevila1 impartia la conferència “Sebastià Juan Arbó, biògraf de Verdaguer”, a les VII Jornades d’intercanvi cultural celebrades a les Terres de l’Ebre. Posteriorment, el 2015 el literat flixanco Andreu