« A l’Antonello, trobador alguerès» Sonen acords amb una bella melodia, s’endinsa l’onada de la marina – un so que acarona i empeny -, tothora, l’olor a salabror d’un mes estival – amb rostres contents, morens del sol – enlaira l’ànima envers l’infinit vivencial. És eixe clam que batega cridaner, que esdevé el mirall intern
A L’ANTONI CANU, en el seu 95è aniversari. La vida cerca la poesia, com l’arrel de la terra en el teu vers. Els nurags sards feren via en temps ancestrals de l’illa maragda del Corall. El poeta capta la melodia, el ritme que el cor fa bategar, la veu de l’humà del dia a dia..
A PAU CUBARSÍ Una mirada intensa en un rostre serè; un xiquet amb talent, que toca el cel amb l’anhel present que l’omple de galivança. La força del cos i de la ment, l’èxit al cos amb cor abrandat, tot un sentiment l’abraça. És llavors que enlairat l’esperit, surt un crit sense recança, vibra l’amant
Al campanar, renaix el goig vivent, és un nou any, reviu tot el fervor, ens cal vibrar, enlairar sentiment, segur que enguany, tot anirà millor. Ens cal tirar, som gent ben persistent sense parany, que trenqui nostre ardor, tot valorar, la vida de valent, no ens cal cap plany, nostra vida és frescor. Sort que
FRONT VIEW I saw front view, consciously, what would happen But I didn’t move a finger. I was stock-still, unwilling, Facing a hereafter that no longer suited me. I’m not stone-made or fond of current times, Nor do I want to rewrite history. I breathe, work, study, write and concentrate. I don’t smoke or drink,
Hem bastit tants bons afanys docents, amors innats en cors humans que anhelen VIDA. Com cada any s’atansa Nadal de la pau relaxant dels nostres diaris pensaments, – llums als carrers i il·lusió compartida – Hem obrit camins de gaudi en difícils temps. Hem seguit un pas auster en el nostre quefer en una escola
Cap de la Caça, el color tot ho inunda de gran bellesa. El sol es fon darrera, la retina ens captiva. Baix la palmera, veiem com el Sol marxa per la muntanya. La imatge ens enamora tan bella ens alliçona. És l’horabaixa, el capvespre o la tarda, també vesprada. “Taldada” molt nostrada, l’astre deixa la
🎵🎶 #lajotadeldia 🎵🎶 PO PO PO Avui és dia de tristesa, Pels qui el Barça estimem tant, Jugador de gran destresa, Ai quin goig veure’l jugant! Ens deixa l’ànima encesa, Se’ns en va un de molt gran! 🎵🎶 🎵🎶 #lajotadeldia 🎵🎶 PO PO PO Arribà ben jovenet, a la Masia es feu gran. Juga com
Reina natura, la remor de l’aigua, mai no s’atura. Immensa fortalesa, la més bella fontana. De serralada, l’aigua que arreu salta pel riu baixa. Eixa corrent fresca, tothora ens acompanya. Neix i s’escampa, fa seua la muntanya. surt i s’amaga. Els salts de gran bellesa, dolça remor de l’aigua.
Ets la grandesa, fores nostra gran joia, creada a casa. Avui ens venç la tristesa, roman la remembrança. Una abraçada, plorem la teua marxa, a casa nostra. El rei de la pilota, jorn de desesperança.
El vent que bufa, ressò de polseguera per tota l’horta. Ja no s’atura, bufec que molt espanta, en nit ben fosca. Gens no m’agrada, un vent que s’apodera, de la muntanya. Ve de la serra, i molt de pressa baixa se sent a casa. No és estelada, la nit ben roginosa de gran ventada. La
L’àliga lletja, espill de temps feixista, sota l’estrella. Llegat franquista, imatge dolorosa de ciutat trista! El riu que plora, veient la sang vessada, ara oblidada. Per Déu i aspanya, guanyaren la croada, la fe i la raça. La gran batalla, la mort arreu s’escampa, com a deshonra! Eixa ferralla, de sang és estructura, símbol ben
MAUTHAUSEN-GUSEN Un mur immens retrata un temps de plor, de dolor perenne i fortor de sang germana, La vilesa gran d’un món perdut… vençut per la raça inhumana de volada superior. El xiquet jueu amb boca inflada i dents caient, un vell esgarrat que havia deixat lluny l’honor, un soldat català mutilat al combat sagnant,
UN TÍTOL La fam de triomf els esperona amb força, a la memòria desfetes punyents amb mal al cor, no desfan l’amor per uns colors de la història! Uns anys deserts amb tètrics dirigents, de desgovern marcat pel deshonor, i camps badívols pel virus tan pervers. L’anhel ben alt envers la glòria freturada, amb la
HAIKUS D’UNA RIUADA En un instant, se sent enfurismada, glopada d’aigua! De pressa baixa, remor que arreu ressona, a la comarca. Verge del Carme! fúria desfermada, ningú la para. L’Ebre es desmarxa, com ja no res l’atura, sa força és brava! La nit és fosca, la remor ens desvetlla, el so de l’aigua. Res ja