Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

poesia

Tankes a l’Alguer

22 d'agost de 2021

Cap de la Caça, el color tot ho inunda de gran bellesa. El sol es fon darrera, la retina ens captiva. Baix la palmera, veiem com el Sol marxa per la muntanya. La imatge ens enamora tan bella ens alliçona. És l’horabaixa, el capvespre o la tarda, també vesprada. “Taldada” molt nostrada, l’astre deixa la

Llegir més

Jotes a Leo Messi

9 d'agost de 2021

🎵🎶 #lajotadeldia 🎵🎶 PO PO PO Avui és dia de tristesa, Pels qui el Barça estimem tant, Jugador de gran destresa, Ai quin goig veure’l jugant! Ens deixa l’ànima encesa, Se’ns en va un de molt gran! 🎵🎶 🎵🎶 #lajotadeldia 🎵🎶 PO PO PO Arribà ben jovenet, a la Masia es feu gran. Juga com

Llegir més

Tres tankes a les Fonts del Llobregat

8 d'agost de 2021

Reina natura, la remor de l’aigua, mai no s’atura. Immensa fortalesa, la més bella fontana. De serralada, l’aigua que arreu salta pel riu baixa. Eixa corrent fresca, tothora ens acompanya. Neix i s’escampa, fa seua la muntanya. surt i s’amaga. Els salts de gran bellesa, dolça remor de l’aigua.

Llegir més

Haikus del vent

27 de juliol de 2021

El vent que bufa, ressò de polseguera per tota l’horta. Ja no s’atura, bufec que molt espanta, en nit ben fosca. Gens no m’agrada, un vent que s’apodera, de la muntanya. Ve de la serra, i molt de pressa baixa se sent a casa. No és estelada, la nit ben roginosa de gran ventada. La

Llegir més

10 Haikus al monument feixista de la veïna Tortosa

16 de juliol de 2021

L’àliga lletja, espill de temps feixista, sota l’estrella. Llegat franquista, imatge dolorosa de ciutat trista! El riu que plora, veient la sang vessada, ara oblidada. Per Déu i aspanya, guanyaren la croada, la fe i la raça. La gran batalla, la mort arreu s’escampa, com a deshonra! Eixa ferralla, de sang és estructura, símbol ben

Llegir més

Poema Mauthausen-Gusen

9 de maig de 2021

MAUTHAUSEN-GUSEN Un mur immens retrata un temps de plor, de dolor perenne i fortor de sang germana, La vilesa gran d’un món perdut… vençut per la raça inhumana de volada superior. El xiquet jueu amb boca inflada i dents caient, un vell esgarrat que havia deixat lluny l’honor, un soldat català mutilat al combat sagnant,

Llegir més

Poema Un títol

18 d'abril de 2021

UN TÍTOL La fam de triomf els esperona amb força, a la memòria desfetes punyents amb mal al cor, no desfan l’amor per uns colors de la història! Uns anys deserts amb tètrics dirigents, de desgovern marcat pel deshonor, i camps badívols pel virus tan pervers. L’anhel ben alt envers la glòria freturada, amb la

Llegir més

Haikus d’una riuada

18 d'abril de 2021

HAIKUS D’UNA RIUADA En un instant, se sent enfurismada, glopada d’aigua! De pressa baixa, remor que arreu ressona, a la comarca. Verge del Carme! fúria desfermada, ningú la para. L’Ebre es desmarxa, com ja no res l’atura, sa força és brava! La nit és fosca, la remor ens desvetlla, el so de l’aigua. Res ja

Llegir més

Poema La ginesta

1 d'abril de 2021

“A Joan Maragall, que cantà a la ginesta de manera molt galant” La ginesta en primavera és encisera, com un vers en dolça rima enarbora sentiments de volada d’univers! Un cantor gran dels que es fan i es desfan va quedar ben prendat de sa bellesa imponent al mig de camps d’olivers de secà. La

Llegir més

Poemes El silenci i Nàixer

24 de març de 2021

1 El silenci esdevé tot un món de pensaments, on tot resta aliè sense paraula vivent en un univers callat que rumia sense pressa. El vers més profund es recita amb placidesa, medita la ment entre constel·lacions llunyanes, cap moviment brusc altera l’ànima humanitzada, en aquests moments de necessitat encesa. La mudesa crida l’amor i

Llegir més

Poema La sal del món

15 de març de 2021

1 És quan tot reneix amb certa força, en un capvespre de natura viva… perenne, amb roigs al cel que el vent encamina. És l’hora airosa que ens mou el món, d’estones agitades amb la temor ingent, pertorbades pel vent puixant sense barrera, que allibera mil fúries perverses…malignes. Som aire i aigua i terra i

Llegir més

Poema “Escriptors” (3)

13 d'agost de 2020

Volies ser el més laboriós hortolà de la terra que conreava ton estimat company, i així espolsar la suor del front del pagès de casa. Fores el poeta de totes les nostres paus, de les entranyes treballadores tan obreres, de l’amor familiar tostemps tan arrelat. Veieres propera la dama negra encadenada, et rosegava l’ànima amb

Llegir més

Poema “Escriptors” (1)

10 d'agost de 2020

Mentre llegeixo un poema d’Espriu el meu rostre somriu amb son to humà, que retrata somnis eterns en lletra. La paraula sobreviu a la guerra, en un camp erm la imatge és lletja, amb un bell vers el llenguatge reviu. Queda clar que en un furtiu moviment restem gelats amb evident apatia, d’on només ens

Llegir més

Poema “Un bell jorn”

21 de juliol de 2020

MATINAL Guaitava eixa immensitat joiosa, per una vall verge i grandiosa encara no alterada per la causa del diner. S’escoltava el càntic de la merla, en una matinada en què el vent aportava golosa fresca matinera. La retina captava tot bellesa a l’horitzó, la poesia s’omplia de versos de parla consentida, l’aire era l’espill de

Llegir més