Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

14 de febrer de 2013
poesia
0 comentaris

Dreço la vida entre el do ebri de les mans (38)

Aquest és un poema que vaig dedicar ara fa dos anys al meu xiquet Guillem, quan jugava amb els prebenjamins de la UE Remolins-Bítem durant un partit en què va marcar un gol contra els líders de la competició, la UE Jesús i Maria. Han passat ja dos anys i la seua passió pel futbol continua.

I al camp, com un jardí amb verda cura,
el blanc i blau captiva de sobte la retina,
i el somni esdevé un color plaent 
amb un  equip ben jove i aguerrit.
Quan l’esperit enlaira l’ànima
i va fent via… en aquest matí
de partit, d’il·lusió, alegria
i passió de xiquets… tostemps.

I eixos passionals anhels d’infant
empenyen envers les alçades.
Els rostres coberts amb un somriure,
la xerrera ufana i els jocs continus,
i la brega permanent que els acompanya,
amb l’esclat de joia a la grada.
Vola una gavina blanca a poca alçada
i el riure d’uns ulls petits agafa el vol.

I en Guillem,  pas a pas, va creixent
i es desviu per l’art de la pilota,
l’esport rei el té captiu i somriu 
en tot moment, i entén la  màgia
quan s’apropa aquell temps
en què el gol ens omple el cor
de batecs accelerats i eterns,
que ens fa més dolç el viure.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!