Ben sovint em surten càntics a la terra i tons bucòlics. què hi farem?Terra verda, cel blau En veure blau el cel, els rojos núvols ens il·lumineni indiquen que s’apropa el vent de tots els mals.És un jorn de blaus i altres colors,el blanc de gavina, el verd de garrofer,el món sencer es pinta d’un
També em motiva de tant en tant dedicar versos a la situació difícil que es viu en molts indrets del món, països als quals la història ha negat els seus drets i els ha condemnat a ser colons del seu propi espai. Tanmateix, des de molt jovenet he denunciat els residus franquistes que romanen a
Poema dedicat a un jove tortosí, que va ser represaliat pels fets ocorreguts en una manifestació a Bardelona durant una de les darreres jornades de lluita obrera. Poema Andreu llibertat I I sonen crits de sana revolta arreu,el vent de ponent bufa antics encants,les esperances s’espargeixen arreud’un menut univers amb empenta.Es tallen les vivències enverinadesamb
M’agrada molt composar poemes a la terra de l’Ebre, vora el Matarranya i el Maestrat, al nostre model de vida, a una terra humida on bufa molt el vent de dalt. La meua terra, amb mariners i pagesos, gent de mar i gent de serra, gent que estima els arrels i parla un català ben
Flama encesa és un dels habituals poemes que dedico a enlairar la llengua, la cultura i la nació catalanes, escrit un vespre abans de la revetlla de Sant Joan, la festa nacional dels Països Catalans, Poetitzant, doncs, el sentiment de catatalanitat que tothora m’ha acompanyat des d’època adolescent. Flama encesa
Ben sovint he defensat per escrit les llibertats sexuals, i també he fet alguna composició poètica. Aquí tenim dos composicions poètiques que diuen que l’amor és lliure i pur, en aquest cas el de dos persones del mateix sexe. Els vaig escriure reivindicant un dret ben humà, i tenint en ment un bon amic, al
El càntic a la nostàlgia sempre m’ha agradat. Et permet el joc poètic i parlar sobre sensacions molt sanes que t’envaeixen en un moment determinat. Aquest poema, aquell temps, retrata justament un moment de nostàlgia profunda, de pensaments profunds, d’inspiracio profunda.Aquell temps I Aquell temps en què la verdor enlluernava la retina,ens oferia pau i
El poema Aquesta tardor fa un repàs a les sensacions més diverses que porta aquesta estació de l’any tantes voltes poetitzada. Algun fragment ha estat inclòs en alguna de les meues produccions narratives anteriors independentment, com és el cas del VI, Com un rodolí d’idees i sensacions. Aquesta tardor 1 Aquesta tardor de pluja i
Des de fa uns anys acostumo a felicitar les festes nadalenques i l’any nou a través d’aquest diari personal on line. He usat formats diversos, i avui he volgut incloure’ls tots plegats. Són salutacions d’anys diversos. Enlairem senyeres al vent,estels roigs ens guien,il·lusions i anhels davant l’horitzólliure i sobirà.Canta la vida, ressona el rossinyol.càntics feliços
Ben sovint m’agrada composar poesia il·lusionant i cantar a la bellesa,a la natura, al somriure dels esquirols, com diu l’amic vicent pellicer. Aquí hi ha un seguit de poemesdel cicle il·lusionant TORNO A CANTAR ALS MILS SABORS DE LA NIT.sóc un poeta en hores de capvespre. M’ixen les paraules, els sons, els càntics,al ritme il·luminat
Els tres poemes dedicats a Artur Bladé i Desumvila els vaig composar durant el curs 2005-06 quan ajudava un alumne de la meua acadèmia d’idiomes, Nessie School of languages, a fer un treball de recerca per a alumnes de 2n de batxillerat de l’Institut Montsià d’Amposta, del qual el grandíssim autor benissanetà, el gran memorialista
Dos dels Poemes més tendres i amb més sentiment dels que he composat mai, dedicats a Husky, un gosset que vam tenir a casa i que ens estimàvem amb deler, i a la llar d’infants ampostina on anaren mon fill i ma filla. “El meu gosset” Dedicat a Husky (1997-2003) El meu gosset és com un
En aquest apunt veurem tot un seguit de poemes que acostumo a composar per lloar les virtuts i la constància de personatges que admiro. Poden ser actuals o de tots els temps, entre els quals trobareu, Xavi Sarrià, Francesca Aliern, Che Guevara, Roc Llop i Convalia o Francesc Macià. Van ser penjats primerament al meu
Els meus poemes a l’Alguer són tres composicions que vaig composar al meu habitual diari durant les vacances familiars, concretament de 2008. Van ser versos sortits del cor pels sentiments que em desperta la Barçaruneta de Sardenya, el meu segon poble indubtablement. Els meus poemes a l’Alguer II en la innata parla d’aquesta terra,renaix tota
Aquest poema, Col·loqui Barroc del Poeta Vicent Garcia, pretén enlairar la terra, la història i la llengua catalana, a partir d’uns versos que he posat en veu del famós poeta del barroc i fill de Tortosa, conegut com a Rector de Vallfogona, que durant segles era “lo poeta de Catalunya”. COL·LOQUI BARROC DEL POETA VICENT