marginàlies

Ahir, al CaixaForum de Palma, el catalanòfil Tilbert Dídac Stegmann (Barcelona, 1941),  professor de la Universitat de Frankfurt i fundador de la Biblioteca Catalana d’aquesta ciutat, donà una veritable lliçó de lucidesa en proposar el plurilingüisme com a nova didàctica en l’aprenentatge de les llengües. Convidat per l’Obra Cultural Balear i en el marc de la conferència que titulà “La situació del català com a llengua d’ensenyament a l’àmbit internacional”, advocà perquè el coneixement de l’anglès (el matallengües número u”) no minvi per res el coneixement i ús ni de la llengua pròpia d’un territori, ni l’apropament a les llengües veïnes, ni a les dels nouvinguts. A parer d’Stegmann, la nova educació plurilingüe ha de  diversificar els objectius a assolir quant al coneixement de llengües posant-se al servei del pragmatisme; ha de treure les llengües del seu compartiment estanc perposar-les en contacte amb altres; ha d’enfocar amb més convicció el contacte de la llengua pròpia amb altres  llengües, i a través d’aquesta nova didàctica plurilingüe s’ha d’aprendre a aprendre altres llengües.
Per això, no creu necessari començar a aprendre anglès des del parvulari, sinó que en aquests cicles inicials de l’ensenyament s’ha de posar en pràctica el “despertallengües”, és a dir, a partir de la llengua pròpia, despertar l’interès per entrar en contacte amb les llengües que podem  trobar en el mateix territori. Així, l’anglès tindrà el caràcter de primer auxili comunicatiu però no l’exclusiu, car totes les cultures –i, per tant, totes les llengües- tenen dret a ser conegudes per les altres cultures. És a dir, contra la tendència al monolingüisme, la solidaritat lingüística; contra l’imperialisme lingüístic, el plurilingüisme. O, si es vol, contra el mite babèlicamb el qual es combat el do i el valor de les llengües, el diàleg de i amb moltes llengües per afavorir la
convivència pacífica.