Probablement és cert que som un país, les Balears, en constant procés de deconstrucció –o destrucció: si a l’espoli a què ens sotmet la metròpoli hi afegim els lladres i corruptes -declarats i presumptes- que feren de la cosa pública el seu vedat particular de negoci durant la legislatura de Jaume Matas, el panorama mostra símptomes clars de desolació. (http://dbalears.cat/actualitat/Balears/gosalbez-i-amengual-gastaren-30-mil-en-comptes-aliens-al-consorci.html).
Els cappares del PP -d’aquí, d’allà i de per tot- callen com els cadàvers tot pensant que el seu silenci actuarà com la calç. I tant de bo fos així: que la calç del seu mutisme s’estengués sobre la seva influència –profundíssima i imperial ascendència pepera a les Illes- perquè no s’estengués més, com en el temps de les epidèmies de pesta s’estenia sobre els que hi morien perquè no es propagàs la mortaldat. En aquest cas, perquè els seus votants prenguessin consciència de la magnitud de la vergonya. I el responsable, Jaume Matas, a Washington, fruint del premi que li han concedit a la seva extraordinària gestió com a exterminador d’hisendes públiques i cultures pròpies.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Els cacics de llavors no es feien donar massatges a les saunes ni tenien accions al negoci de na Paca. La corrupció pepera fa enyorar qualsevol corrupció passada. Se superen a ells mateixos. Se varen repartir el poc que hi havia. Ni que els que hi ha fossin tan lladres i tan desvergonyits com ells, ja no trobarien res per endur-se’n. I els seus acòlits són molt perillosos. Jo n’he d’aguantar un adreç, al meu entorn, que em fan la vida impossible, perquè em tenen fitxada com ‘enemiga’. I no, jo no sóc enemiga de ningú. Només de les pràctiques mafioses. Perquè jo vull tenir les parets de vidre, i gràcies a Déu m’ho puc permetre.