És curiosa, la capacitat humana i innata per perdre els papers i el món de vista. Era necessari que el GOB fes aquest informe, era necesari que el GOB es queixàs. La reacció d’Aina Salom demostra que quelcom de cert hi deu haver amb tot això.
Quan en una conversa o discussió un dels dos conversadors o discutidors perd els papers dels arguments per la raó que sigui, en la maniobra de la distracció sol prendre el camí més polsegós amb l’expressió “i tu, què?”. O, també, exclamant, “de què vas?”. A partir d’aquí
tot allò que digui no tindrà res a veure amb la conversa iniciada. En aquesta mena de quilòmetre zero marcat per aquesta exclamació, el conversador ferit –touché– ho dóna a l’ofuscament i, per tal de donar curs a la seva ira o al seu disgust, començarà a pegar a tort i a dret, gesticularà el seu desfici, se n’anirà de gambirot per les bardisses i, finalment, pixarà fora de test. I a mesura que augmenta la seva descomposició biliar, en grau similar puja la vulgaritat de la seva expressió i més eixelebrades són les seves fugides d’estudi. Quelcom així
li ha passat a Aina Salom, exconsellera de Salut i Consum (1999-2003) de les Illes Balears en respondre públicament (http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/a-que-juga-el-gob.html)
l’informe del GOB “Mallorca, un toc d’alerta. Un any des del compromís de no consumir “ni un pam més de territori” (http://www.gobmallorca.com/premsa/informejuliol2008.pdf).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!