Amb un dia de retard i gràcies al bloc mesvilawebaire de Biel Mesquida, m’assabent que dimecres dia 15 se celebrà el “Blog Action Day” que enguany tenia en la pobresa i la seva eradicació el motiu de la mobilització blocaire. M’ha sabut un greu de l’ànima fer tard a la cita perquè mantenc contacte amb
Dilluns passat es lliuraren els Premis Mallorca de novel·la, poesia i narrativa juvenil, i el Premi Teatre Principal de Texts Dramàtics. Per aquest ordre varen ser premiats el mestre Miquel de Palol, l’amic Bernat Nadal, Gemma Pasqual i Joan Carles Bellviure i Josep Maria Miró, que compartiren el Premi Teatre Principal. Els Premis Mallorca de
Ahir vespre a la Casa museu de Can Biniatró de Campanet, coincidint dia per dia amb els cinquanta anys de la mort de Llorenç Riber, es va presentar el volum sisè dels Quaderns de Campanet: “Llorenç Riber. De l’escola de la natura a la ciutat dels llibres”. Els Quaderns són editats per la revista Campanet,
Encara és ca na Raixona. Deu fer quaranta anys que morí, però la record com si fos ara: nas aguilenc, desdentada, amb una piga negra i lleugerament peluda en el pols dret. I mostatxuda, és clar. Els menuts que la voltàvem no sabíem quants anys tenia ni ens importava gens: per a nosaltres era com
Avui, dimarts 30 de setembre, a les 21.00 hores, Can Alcover-Espai de cultura acollirà un acte en record de Toni Roig, cantant i ànima del grup Al-Mayurqa, i activista cultural que morí fa un any. Els seus amics i companys han promogut l’acte en el que hi prendran part Antoni Artigues, Biel Majoral, Miquel Brunet
Amb prou temps per poder atendre’l com es mereix, m’he posat a mè coll Acrollam. I el primer que m’ha arribat amb una netedat esfereïdora és que el text té esment de tot, de tota la taula que para, fins al darrer detall, fins a estirar l’arrua més recòndita de les tovalles; fins que els
El batle de Bunyola, Jaume Isern Lladó, ha perdut els papers. A més, s’acaba de mostrar profundament sectari, la maldat més malvada que pot cometre un càrrec públic. Veieu, si no, què diu textualment en la salutació del programa de les festes de sant Mateu d’enguany, les del patró: “Us vull convidar a tots a
Anit, en el Teatre Municipal Xesc Forteza, de Palma, Maria del Mar Bonet aconseguí que les persones congregades per l’Obra Cultural Balear tocassin amb un dit el cel, el nostre, el de la catalanitat en festa. Per tres motius s’omplí el teatre: per celebrar el vint-i-cinquè aniversari de TV3 i la conseqüent mobilització mallorquina per
Ahir es va firmar al Consolat de Mar el conveni entre el Govern de les Illes Balears i la Generalitat de Catalunya que fa efectiva la reincorporació de ’arxipèlag a l’Institut Ramon Llull. El president de la Generalitat, José Montilla, qualificà la firma com “un acte de normalitat que expressa la voluntat de treballar i
El govern municipal de Bunyola ha decidit marcar les festes patronals de la vila amb la divisa inconfusible del Partit Popular. Per començar, han decidit liquidar per la via més expeditiva (això és, destituint sumàriament el seu director durant més de vint anys) el prestigiós Festival de Música de Bunyola, l’únic esdeveniment que situava aquest
Dimecres passat, dia 3 d’aquest mes de setembre, el batle de Calvià Carlos Delgado va escopir sobre la nostra nissaga i ningú dels que s’haurien d’haver immutat no ho ha fet. Vull dir que davant l’ultratge al Rei En Jaume ni s’han obert diligències penals -com s’hauria esdevingut si s’hagués ofès el Borbó que regna
Formentor és una cala d’encanteri farcida, durant els estius, de barques, iots i altres objectes flotants que impedeixen la nedada a plaer de banyistes i contemplatius. També és un hotel emblemàtic encastat en uns paratges escruixidorament bells. Una bellesa consistent, encara, però fràgil, tanmateix, perquè tanta formosor fa dents als pics dels especuladors i a
Anit, una gentada tornà anar a La Real per honorar sant Bernat. Les parades de llepolies, juguetes i d’altres matèries, a banda i banda del camí que du al monestir, no podien ocultar la monstruositat emergent de l’hospital de la vergonya. Cap deixa de ningú aliè a la festa, com en anys passats en què
Des de fa uns dies m’acompanya “L’arrel i la pluja”, de Txema Martínez, una d’aquestes lectures que vas ajornant amb recança per no disposar del temps que reclamen. I n’he quedat ben enllepolit. Val a dir que no és un text per a estugosos ni pusil·lànimes, com han de ser els escrits condrets. A voltes
D’Alcanada estant, enrajolant el lleure amb lectures pendents, m’aclapara aquest paràgraf d’”Un home vulgar“, de Miquel de Palol: “I també hagués recuperat tranquil·litzadores desesperances. Un cert retorn al paisatge rural, de camp. Platges buides de gent i d’edificis. Sense conflictes, sense convivència, sense necessitats ni progrés, tot desert i lluminós, com en un perpetu estiu