marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
PROFECIA DE LLOMPART
El 1972, l’enyorat Josep M. Llompart (www.escriptors.cat/autors/llompartjm/) veia editat el seu segon aplec de poemes que titulà “La terra d’Argensa”. En aquest poemari hi inclou “La profecia” que, salvant tots els temps i circumstàncies possibles, no deixa de ser tan esborronadorament vigent ara com fa trenta-sis anys. Diuen així les tres darreres estrofes:
Jo dic que aquesta terra esdevindrà un incendi
perquè ja n’està farta, dels peus que la calciguen;
perquè cerca les velles paraules que cantava
i només troba un pou de silencis feliços.
Jo ploro, rostre al vent, l’oprobi i la cadena;
anuncio clarors d’una albada difícil;
proclamo que la llum espoltrirà la pedra
quan esclati en el pit i a la boca dels homes.
Us convoco a la llum, a les albes roentes,
a l’autèntica veu que ens esqueixi la cara;
us duc un crit, un plor que dreci les espigues
-profecia sobre Argensa- i que els morts apaivagui.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ara estaria trist.
Gràcies per l’enllaç. Jo he de posar ordre als enllaços, però sempre em manca temps. T’afegiré als meus.
No hem de perdre ni la serenitat ni el bon humor. Això voldrien ells. I res de bregues entre nosaltres, no els facem la feina bruta: encara, de més a més, figuraria que els caníbals som nosaltres, i no ells.