“Argila i calç”, d’Elvira Cambrils
L’infern dels vius no és una cosa que serà; n’hi ha un, és aquell que existeix ja aquí[…]. Hi ha dues maneres per no patir-lo. La primera és fàcil per a molts: acceptar l’infern i fer-se part d’ell fins el punt de no veure’l més. La segona és perillosa i exigeix atenció i aprenentatge continuats: