La Creueta

Per Daniel Mahiques · Recomanació de la Biblioteca Pública Municipal de Montaverner

Diria que esta ha sigut la primera vegada que he llegit un llibre on un barri esdevé un protagonista més de la història. En Llibre de morts, de Jordi Colonques, el barri de Benimaclet, a València, té un paper fonamental en la història. És allí on Gui i Vida, la parella protagonista, viu guanyant-se el pa amb treballs precaris i mal pagats, suportant caps i clients un pèl peculiars. És allí també on troben morta una dona gran, sembla que gitada al llit sense vida de fa dies, i que fa que les històries dels dos protagonistes prenguen un rumb diferent.

Quan en Gui comença a treballar en una funerària fent notes biogràfiques dels difunts, poc s’imagina què acabarà fent. A més, comença a sospitar que alguna cosa estranya passa a les nits mentre el germà del seu cap fa les incineracions al crematori de la funerària. Mentrestant, Vida va de treball en treball fins que rep l’oferta d’un misteriós client d’un bar on serví per a fer-se càrrec de sa mare, una dona gran que viu sola i que només necessita que li facen companyia i li administren la medicació. Però, serà tot tan fàcil? Qui és l’home que l’ha contractada? Què sap d’ell? Dues històries aparentment paral·leles que acaben convergint, creuant-se, al mateix temps que les morts i els assassinats continuen omplint Benimaclet de cadàvers.

Llibre de morts és una novel·la negra ambientada en un dels barris més populars de València, on la gentrificació és un problema ben present en l’actualitat. Amb una doble trama, funerària i immobiliària, la novel·la, guardonada amb el Premi de Narrativa Antoni Bru Ciutat d’Elx, manté el lector atrapat en tot moment en el text. De lectura àgil i amb tocs d’humor que ajuden a alleugerar la càrrega de mort i ambient asfixiant que ompli la narració i transporta el lector al xafogós estiu valencià.  

Desembolicat el misteri que envolta la història, arribem a un sorprenent i inesperat final, que no deixarà indiferent ningú, per a bé o per a mal, ja que l’autor deixa que cada lector l’interprete el final a la seua manera i pense què hauria fet de trobar-se en el lloc dels protagonistes.