La Creueta

Per Josep Moll · Recomanació de la Biblioteca Pública Municipal d’Albaida

Els cànters fan l’aigua alamon fresca, i això és el que podreu gaudir de la lectura d’un nou llibre: frescor literària. 

Diuen i conten que tota pedra fa paret, fins i tot els cudols que van darrere del marge i no es veuen. Bona cosa de gràcies a Conxa (hipocorístic d’Inmaculada) per recordar-se de mi en l’apartat d’agraïments del seu llibre de relats. Deu històries interessants.

Conxa acompanya les narracions amb una imatge a color i refranys i/o fragments de cançons del cantautor xativí Raimon, com ara “jo vinc d’un silenci antic i molt llarg… qui perd els orígens perd identitat”. 

L’autora va presentar el llibre al seu poble en una data molt significativa. Va ser el dimecres 29 de juny de 2022.

No és un dia qualsevol el 29 de juny; era el dia que feia 315 anys que Felip V de Castella emetia a Madrid el decret que abolia els furs aragonesos i els furs valencians, tot acusant aquests regnes del delicte de rebel·lió i apel·lant al «just dret de conquesta». Derogava el règim constitucional, el sistema legislatiu i les institucions d’autogovern, així com el dret privat i el dret públic de tots dos estats de la Corona d’Aragó. La segona part del Reial decret de 29-VI-1707 establia com serien governats a partir d’aleshores els dos territoris. Invocava, novament, la seua voluntat que tots els seus dominis «es reduïsquen a les lleis de Castella, i a l’ús, pràctica i forma de govern que es té i ha tingut en ella i en els seus Tribunals sense cap diferència». La llengua de l’administració passà a ser el castellà, i es postergà el valencià.

El relat, dins del món de la filologia, és un estil de narració on conflueixen la literatura, la lectura i l’escriptura. Totes tres construeixen un espai de reflexió i anàlisi que formen part de la didàctica de la llengua i de la literatura en si mateixa. 

Els deu relats –en aquest cas podem parlar de breus– tenen la capacitat de sorprendre’ns i de captivar el lector. L’escriptora té la capacitat d’enganxar els espectadors des del primer relat fins al darrer. Podem descriure les característiques de la narració amb l’estil narratiu en primera persona, concisa, té un nombre reduït de personatges i el fil narratiu és portat pel monòleg discursiu dels protagonistes; és una lectura intensa perquè l’acció va directa al gra, són històries dins d’altres històries, és a dir, el lector té la sensació de ser un privilegiat i tindre “un colp d’ull”.

És un relat realista o narració inspirada en un fet factible. Quan parlem de relats breus sempre pensem en narracions condensades, concretes i intenses on l’exposició dels fets es troba estructurada en tres parts (entrada, desenvolupament i enllaç), i on el narrador és protagonista i omniscient (ho sap tot), però la sorpresa sorgirà amb els detalls de la narració.

Inmaculada Penadés Martínez és catedràtica honorífica de Lingüística a la Universitat d’Alcalá de Henares. Ara està jubilada i ha tornat al seu poble, Albaida. Conxa té més temps per a treballar en un diccionari de locucions castellanes i cultivar aficions com la cuina tradicional, la pintura a l’oli i fer la seua primera incursió en la literatura de relats. El resultat? Aquest llibre Et contaré uns succeïts al poble editat en Editorial Círculo Rojo.

El llibre inclou deu relats sobre diversos succeïts ocorreguts a Albaida en un ample espai de temps que va des de 1819 fins a 2020. Tenen un aspecte local tan sols aparent perquè el que conten pot haver passat en qualsevol poble. Les històries s’ordenen cronològicament per la data dels fets narrats. Tots es basen en un fet històric, més o menys exacte, és a dir, els protagonistes són persones reals.

Històries com un matrimoni que acaba com el rosari de l’aurora per culpa d’una gota freda (ui, perdó! Ara cal dir DANA); la casa dels llibres circulants; els dies de pluja intensa com si fos un diluvi; la memòria selectiva o capritxosa que recorda i oblida el que vol; l’institut d’Albaida (anys seixanta del segle passat, el cinqué de la província que es posà en marxa) que va canviar el destí de més d’una o d’un; les malalties infeccioses que obliguen a tancar el poble; la dona posseïda o endimoniada que calia exorcitzar; les execucions injustes en temps de guerra per part dels dos bàndols; les campanes que toquen a foc perquè s’encén la serra; la soledat angoixant de les persones per culpa d’una molècula (virus); o (qui ho havia de dir!) viure al poble i no haver-hi ni festa devocional (religiosa) ni lúdica (diversió) per eixa concepció del temps cíclic i no lineal de la que parlen els filòsofs de la història (repetició infinita de les mateixes etapes polítiques, socials, econòmiques, epidèmiques i pandèmiques).

Recordeu: No hi ha millor camí per aconseguir bons lectors que practicant una bona lectura.