La Creueta

Per Mariló Sanz Mora · Recomanació de la Biblioteca Pública Municipal “Degà Ortiz i Sanz” d’Aielo de Malferit

La biblioteca d’Aielo de Malferit recomana aquest mes un llibre diferent, menut, senzill… no és cap novetat editorial ni un best-seller, però té un títol suggerent: La llibreria ambulant de Crhistopher Morley. Atrau, veritat? I m’agrada la fotografia de la portada de l’edició en castellà: un home des d’un carro dóna un llibre a una dona. Anima a llegir-lo, no? A més a més, no té gaires pàgines i sé que no hi haurà contingut de sobra, no hi haurà palla que de vegades tant molesta. Segur que, si ets amant dels llibres, no només el títol i la portada, també el contingut t’agradaran com m’ha agradat a mi. Així que ja t’anime llegir què ens conta aquest autor americà que va ser de professor a la universitat anglesa d’Oxford; perquè ja et dic, de bestreta, que no et defraudarà.

La llibreria ambulant és un captivador llibre clàssic de la literatura nord-americana que es publicà en 1917 i ens mostra un món únic i encisador, on el temps sembla haver parat, on es barregen els carros arrossegats per animals i els cotxes recentment apareguts. El protagonista, Roger Mifflin, és un estrafolari personatge que fa huit anys que recorre camins com a llibreter ambulant, i ara vol tornar a Brooklyn per a escriure les seues memòries. Necessita vendre la seua peculiar llibreria sobre rodes, l’egua i el gos; i ho compra la madura senyoreta Helen McGill, qui cansada de la monotonia decideix de recórrer camins més enllà de la granja on viu fa quinze anys. Són dos personatges aparentment oposats, físicament i intel·lectualment. Ella és ama de casa, pragmàtica, robusta, en principi no gaire amant dels llibres. Ell, en canvi, és menudet, pèl-roig i xerrador, un home savi que coneix els llibres i què necessita cada client. Tots dos, malgrat ser tan diferents, congenien des del primer moment.

El llibre conta les aventures per les quals passen i també les del germà de la protagonista, que s’està convertint en escriptor de fama. Algunes situacions són desbaratades i els ensenyaments que en deriven, la majoria, estan carregats de lògica. La idea que més m’agradà és quan diu que la cultura, i els llibres, són un bé necessari que porten a una vida millor i més agradable. Totalment d’acord.

Això sí, no es pot començar a llegir aquesta breu novel·la sense situar-se en l’època en què va ser escrita; si no, el contingut perd sentit. Així que hem de fer un exercici mental i traslladar-nos a principis de segle XX i als Estats Units, però no a una gran ciutat com Boston o Nova York, sinó a un entorn rural. La societat que descriu és la que hi havia llavors, masclista, on les dones no tenien cap dret, per això té més mèrit el que fa la protagonista. Imagine que quan es publicà, la novel·la degué ser una novetat i una revolució pel fet de llegir com una dona de quaranta anys i sense marit s’escapa amb un xerraire i deixa la casa abandonada.

L’escenari és la Nova Anglaterra, i la vida dels grangers explicada al llarg del recorregut que fa la parella protagonista pels camins durant uns pocs dies mostra situacions, unes d’entranyables i unes altres de gracioses. M’ha recordat la comunitat dels amish de Pennsilvània, que actualment viuen estancats en el passat, en el mateix passat que apareix a la novel·la, sense gaudir d’avanços com l’electricitat i que es desplacen en carros i cavalls.

Mentre llegia el llibre pensava en la protagonista. Si fóra un llibre actual diríem que parla de l’emancipació femenina. Però situant-la en els inicis del segle XX, em preguntava si Hellen és una boja, una aventurera o una capriciosa. Però la resposta és no. És una simple dona farta del rol que se li ha adjudicat per naixença, una dona que veu com passa el temps i no evoluciona, que es veu tancada en la granja sense conéixer món com fa el germà. En definitiva, una dona, que té ànsia de llibertat i necessita respirar fora de la rutina que la té encotillada vivint com fan totes les dones de l’època. I a eixa dona un dia, com caiguda del cel, li arriba l’oportunitat per a rebel·lar-se i s’agafa unes improvisades vacances.

No és una novel·lassa, ni una novel·la negra, ni rosa… No cal posar-li colors. És una lectura senzilla, tendra i entretinguda, amb idees clares i precises, i el text flueix desenvolupant la trama. Està escrita amb humor i posant atenció als detalls. Fa descripcions precises i precioses, i els personatges estan carregats d’humanitat. I, camuflat entre les peripècies dels dos protagonistes, parla de l’amor als llibres, de l’ofici de llibreters, de la importància de transmetre el saber i el foment lector, la importància del treball ben fet… parla de valors que es perden. Porta a pensar si és possible de canviar de vida i la resposta és afirmativa: mai no és tard per a buscar uns altres camins… i si no, que li ho pregunten a la protagonista.

Tot està envoltat de nombrosos títols de llibres i autors. La deliciosa història desprén estima als llibres, i realment eixe carro-vagó-llibreria és una idea genial i imitable que poden portar els bibliotecaris. Cadascú pot adaptar la idea a la seua realitat palpable. Es podrien dur llibres als poblets menuts en una furgoneta de la mateixa manera que hi van venedors de pa o verdures de manera periòdica, o en els més grans es poden cedir llibres a les perruqueries, als bars… a les piscines… són experiències que es fan i s’han fet, però haurien de ser més habituals. No ho creieu?

I si vos agrada aquesta llibreria ambulant, cal llegir la segona part… La llibreria encantada del mateix autor i la mateixa editorial… una altra delícia semblant i igualment un cant d’amor als llibres en general.