La Creueta

«Malgrat l’aire gèlid d’aquell capvespre, en Yuri Santacruz va decidir sortir al carrer. La mestressa de la casa, la senyora Metzger, havia sentit la notícia per la ràdio: s’havia organitzat una desfilada de torxes per celebrar el nomenament d’Adolf Hitler com a nou canceller a Alemanya. No s’ho volia perdre. Per recomanació de la senyora Metzger, es va abrigar i va baixar les escales escopetejat. Tot just sortir del portal, el fred li va traspassar la jaqueta gruixuda, encara descordada»
Últims dies a Berlín (Paloma Sánchez-Garnica)

Per Fernando Lliso Bartual – Biblioteca Ontinyent

La novel·lista madrilenya Paloma Sánchez-Garnica va ser finalista amb aquesta obra del premi Planeta 2021. Es tracta d’una novel·la històrica que pren com a teló de fons i marc temporal les crisis europees de la primera meitat del segle XX. Per mitjà de salts temporals, dels quals no abusa, assistim a bona part de la història d’una família rus-espanyola que és arrasada per l’assalt al poder dels bolxevics a la Rússia tsarista. En paral·lel, i en diferent marc cronològic, veiem com el protagonista de la història assisteix a la bogeria col·lectiva d’Alemanya provocada per l’ascens de Hitler i el nacionalsocialisme al poder. Yuri Santacruz, que així es diu el diplomàtic espanyol a Berlín, és en qui conflueixen les diferents històries i qui posa en marxa el fil narratiu en les seues múltiples facetes.

No és freqüent trobar novel·les històriques d’autor espanyol desenvolupades en països com Rússia i Alemanya. I si n’hi ha, que algunes n’hi ha, en troben el pretext en la tempestuosa relació de la Rússia sovietista amb l’Espanya en flames per l’alçament militar, o en el suport interessat i criminal de l’Alemanya de Hitler, amb les seues derivades: aliança militar, o intervenció en la Segona Guerra Mundial a través de la División Azul. Aquesta última s’ha convertit en un subgènere literari en si mateix.

Però Paloma Sánchez-Garnica troba la manera que els seus personatges, variats i molt ben construïts, transiten de manera creïble i versemblant per dos dels esdeveniments històrics més destructius i alhora fascinants (com succeeix en moltes ocasions amb el mal en estat pur) de l’Europa contemporània. I ho fa sobre els vímens d’una família mixta, que facilita el trànsit vital per territori europeu i amb el penjador narratiu que li afig la professió com a diplomàtics d’un parell de personatges fonamentals.

Tot i ser molt important la part històrica de la novel·la, encara té molta més importància la part més substancial del relat: es tracta d’una història d’amor en tota la seua amplitud i intensitat, i l’amor de parella no exclou la presència d’altres amors: el que obeeix a la puresa del sentiment, el que desborda les passions, fins i tot el fraternal i filial. És una novel·la d’amor que transcendeix el fet històric.

El lector assistirà a l’evolució dels personatges a través de l’acció, que és entretinguda i sorprenent a pesar que coneguem la història de com la nostra civilitzada Europa quasi arriba a l’autodestrucció. En això seguim amb molta obstinació. Podria haver-se tractat perfectament d’una trilogia o una sèrie de novel·les, perquè té sobrat contingut argumental i els seus personatges es contrapunten i complementen generant interés per conéixer com és la seua sort, però l’autora ha optat per una novel·la extensa, plena d’històries apassionants que no ens evita una reflexió agredolça, fins i tot amarga, sobre la nostra capacitat per a aprendre dels errors.

En definitiva, una novel·la que confirma la maduresa literària d’una escriptora que a poc a poc els lectors l’han situada en un lloc important. Molt més que no una lliçó d’història, una obra de grans personatges que oscil·len entre l’amor i l’odi, entre la misèria i el sublim.