Fotografia: Gloria Micó amb els seus germans Juan Antonio i Rafael Amb la preservació de la memòria oral salvem records, amb els quals rescatem de l’oblit tradicions i costums que ja pertanyen al passat, a un món que ha deixat d’existir Per Bartolomé Sanz Albiñana El present article és un intent de preservar memòria oral
José Pla Micó durant l’entrevista A Joselín no li va faltar la faena, ja que per a projectar calia carnet d’operador i ell el tenia. La seua dona Tere el va acompanyar, com a taquillera, en molts dels llocs on el llogaven. Per Bartolomé Sanz Albiñana Arran de la publicació de la primera part d’aquest
José Pla Micó, amb un projector dels anys 1960 No hauríem d’oblidar els noms dels operadors que feien el miracle cada vegada que anàvem al cinema Per Bartolomé Sanz Albiñana A primers del febrer d’enguany vaig quedar amb Josele, del Palomar, que a l’estiu li faria una entrevista sobre el seu treball d’operador de màquines
Fa la sensació que la classe política ens vol instruir a marxes forçades, però jo crec que fan el ridícul a més de fer-se pesats. Però és la moda! Per Bartolomé Sanz Albiñana La meua intenció inicial en aquest article era d’escriure sobre el putiferio en què s’ha convertit la política nacional amb el rebombori
Document 29 de la Causa General – ram de l’Olleria El batle d’eixa població contesta, sense més explicacions, que “fueron ejecutados”. La repressió de la postguerra havia començat. Per Bartolomé Sanz Albiñana Escabussar-se en la Causa General de qualsevol poble és fonamental per a entendre la piconadora repressiva de la dictadura franquista que li seguiria.
El president nord-americà, John Fitgerald Kennedy, moments abans de ser assassinat a Dallas Si parlem dels professors d’aquell centre, em van tocar els més bons que podia haver tingut en aquella edat i en qualsevol lloc, dels que vaig aprendre tant com vaig ser capaç de fer-ho. Per Bartolomé Sanz Albiñana De l’any 1963 al
Casa de Don Teodoro (Fotografia: Arxiu Municipal de l’Olleria AMO 2116/3) Hi havia un afany desmesurat perquè el poble tinguera un camp de futbol en condicions i altres instal·lacions esportives, i que alhora poc es parlava de dotacions culturals Per Bartolomé Sanz Albiñana Don Teodoro, el metge, vivia en la casa on actualment hi ha
Replaça de l’ermita del Crist de la Palma, a l’Olleria, anys 1960 (Fotografia: Arxiu Col·lectiu l’Olla) Crec que en la societat laica en què vivim, els ollerians han oblidat les llegendes miraculoses de la Mare de Déu de Loreto, el Santíssim Ecce Homo (l’Acciamo, en pronunciació popular local) i el Crist de la Palma, “quemado
Dormitori del seminari (Fotografia de la revista SMV set-oct. 1965) La memòria autobiogràfica s’alimenta de ràfegues visuals, sense les quals és més complex recuperar els propis records. Les fotografies no són imprescindibles per a armar un relat, però indubtablement ajuden. Per Bartolomé Sanz Albiñana Quan mirem arrere recordem detalls sensorials, perceptius i emocionals sovint sense
El cardenal Quiroga Palacios lliura el premi al capità de l’equip de rugbi, Constantino Santamaria (1965) En aquest exercici de narrar-me a mi mateix les meues vivències, reconstruïsc i reinterprete el que he sentit i experimentat, i consolide dins meu un jo narratiu al llarg del temps. Per Bartolomé Sanz Albiñana Continuem amb la memòria
Filà Las Tejanas. Fotografia revista Els Grisons agost-setembre 1968 Calseta coincideix amb Ricardo Albiñana Oviedo que a l’ollerià li agrada que li ho donen tot fet. Alguna cosa hi deu haver de cert en eixa coincidència! Per Bartolomé Sanz Albiñana Sovint apareixen discrepàncies entre allò que recordem sobre un esdeveniment i el fet real. La
Encapçalament del reial decret de 1596 pel qual l’Olleria se segregava completament de la ciutat de Xàtiva Li pegue voltes a qui podia haver fet aquella traducció i només em vénen al cap homes vinculats a l’Església Per Bartolomé Sanz Albiñana Un poble es pot conéixer de moltes maneres: per la seua gent, per la
(Fotografia: SMV setembre-octubre 1965) Ja m’havia queixat en un article que, en l’etapa del Seminari Menor si més no, els estudis d’humanitats no es convalidaren automàticament Per Bartolomé Sanz Albiñana Recordar és tornar a sentir vivències amb imatges, emocions i sensacions de l’episodi original. Emmarcat en el vaixell de la memòria autobiogràfica viatge cap arrere
S’ha de reconéixer que tot estava molt ordenat, amb una organització que en molts aspectes ens havíem transmés d’una generació a l’altra sense necessitat de gaires explicacions. Per Bartolomé Sanz Albiñana En la pel·lícula de la meua vida apareixen moments feliços, els amics de l’escola, els partits de futbol, l’examen d’ingrés, la meua enemistat amb
Teatre Cervantes de l’Olleria, conegut com el Depòsit. Anys 1960 (Fotografia: Arxiu Col·lectiu l’Olla) La veritat és que, afortunadament, el cinema no va posar fi al teatre, i generacions noves d’aficionats han continuat assajant i representant obres amb molt d’èxit Per Bartolomé Sanz Albiñana Diuen que quan algú recorda moltes voltes els mateixos episodis personals,