Rellotge de sol de Saint-Just-d’Avray (Alvèrnia-Roine). Fotografia: Sebleoeuf Les sentències reflecteixen el seny dels romans i ens duen a reflexionar que, tot i viure en un món radicalment diferent, els nostres temors, desitjos i dubtes són encara com els de fa dos mil anys. Per Bartolomé Sanz Albiñana A primeria de juliol em va telefonar
Còpia facsímil de l’Alcorà de Bellús presentada el 18 d’abril de 2026. Fotografia: Bartolomé Sanz De seguida vaig tindre el pressentiment que la xarrada seria productiva, que aprendria coses que em servirien per a poder contextualitzar més bé el treball que feia conjuntament amb l’historiador Ignacio Gironés Guillem sobre el desarmament dels moriscos Per Bartolomé
Fundició de campanes de Bautista Roses Soler. 1951. D’esquerra a dreta: Juan Nácher Ases, Vicenta Calatayud Ballester, Vicentica la Puntera, Lolita Calatayud Nacher, Reme Roses Ases, Bautista Roses Soler (fundador i pare de Germán i José Roses Martí), Pepita Roses Durá, Rosana Roses Ases (xiqueta de bolquers), Rafael Calatayud Catxamona (pare), Rafael Calatayud Catxamona (fill)
En l’actualitat, uns altres crítics veuen el parlament de More com un instrument d’inclusió política i social dels estrangers, que força en certa manera la societat a definir els seus valors i, per què no, la seua hipocresia. “… Imagineu-vos que sou fora, que aneu a França o Flandes, a qualsevol província alemanya, a Espanya
Monument-homenatge a la quinta del biberó, al Pinell del Brai (Terra Alta) Ara, quan fa cinquanta anys de la mort del dictador Franco, els joves no saben que hi va haver una guerra civil: ni tan sols els pares els n’han parlat. Per Bartolomé Sanz Albiñana Quan, de menut, ma mare em contava també experiències
A l’esquerra, Tomeu Sanz (pare de l’autor de l’article) durant el servei militar que hagué de fer acabada la guerra Mon pare només tenia dèsset anys en el moment de produir-se el colp militar, no pensava que l’enviarien a una guerra; però amb l’evolució dels esdeveniments i la prolongació en el temps de la contesa
La declaració d’intencions apareix en una mena de presentació: “Volem parlar de la nostra identitat des del que vivim cada dia (…) donant veu a persones que, d’una manera o altra, fan que la cultura continue viva”. Per Bartolomé Sanz Albiñana No tots els dies tenim la sort d’assistir al naixement d’una revista de les
Si algun dia trobe les credencials d’aquelles beques salari crec que les emmarcaré com es fa amb els títols i diplomes universitaris perquè els meus fills i néts no obliden la meua procedència humil i aprenguen la lliçó del valor de l’esforç, del sacrifici i del treball Per Bartolomé Sanz Albiñana En algun moment del
Bertomeu, i l’hipocorístic Tomeu, era un nom que en el passat abundava entre la gent dedicada a la terra. Portar eixe nom era senyal inequívoc de ser pobre i treballar per a algú, de ser, com deien aleshores, “dels que sembraven i collien perquè s’ho menjara un altre”. Per Bartolomé Sanz Albiñana El juliol del
S’observa un canvi substancial en la llengua de comunicació al llarg dels llibres revisats: arribat un moment he deixat de contar-ho. El valencià ha desbancat el castellà. Per Bartolomé Sanz Albiñana Confesse que ja no sé per on vaig. Estic més marejat que un allioli. No em queda més remei que obrir el llibre de
Només quatre articles ens recorden que el poble té un passat, textos que no tenen res a veure amb les festes: massa poquets per a una població que ja té vora deu mil habitants i que sembla àgrafa en aquestes qüestions. Per Bartolomé Sanz Albiñana Fet l’apunt lingüístic, no previst inicialment, quant al topònim l’Olleria
Em dol dir-li, senyor batle, que vosté amb eixa vacil·lació (o voler quedar bé amb tothom, no ho sé) contribueix a l’anarquia lingüística imperant al poble. Per Bartolomé Sanz Albiñana No sé qui em manaria a mi d’enviscar-me en l’anàlisi dels llibres de festes del poble. La cosa va anar relativament bé els anys 1950,
A banda de les salutacions institucionals, només trobe quatre col·laboradors. Moltes pàgines per a tant poc de contingut sobre història, costums, personatges, tradicions, etc., que és el que a mi, personalment, m’interessa més. Per Bartolomé Sanz Albiñana El vol de reconeixement sobre els terrenys dels llibres de festes del poble, mamprés a partir del de
La fotografia de Franco (en blanc i negre, com les de la resta d’autoritats) apareix per última vegada en els llibres de festes. Va vestit amb uniforme militar per a fer a recordar que vivíem en un país no poc militaritzat. Per Bartolomé Sanz Albiñana El viatge que vaig emprendre fent parades i obrint els
Cal destacar l’aparició d’una junta organitzadora de festes, amb ni més ni menys que dènou membres, cosa que fa pensar que entrem en un nou període on tot estarà més organitzat i lluny d’improvisacions Per Bartolomé Sanz Albiñana Feta la introducció general als presents textos sobre l’Olleria als llibres de festes en l’article anterior, ens