La Creueta

“Com més anys passen, més em costa
sentir-me còmode i a gust durant gaire estona
amb persones que no llegeixen o que no han
llegit mai. Per a mi la lectura és essencial. […]
Els llibres són contrasenyes.”

James Salter. L’art de la ficció

Per Natxo Úbeda Morales – Biblioteques Públiques d’Ontinyent

“Els llibres són contrasenyes”. Quina descripció més perfecta d’aquest artefacte meravellós i de què representa per a un lector. La menció es troba a L’art de la ficció: sobre llegir i escriure, obra del mateix James Salter, i em serveix a mi de proemi –i ja veureu com de molt més- per a començar l’exhortació sobre una altra creació seua, la que hui us recomane: Això és tot. Perquè, en efecte, sí, aquesta narració que us presente és una veritable clau que posa al descobert un autor que és més desconegut del que mereix com a narrador. I paga la pena de conéixer-lo, us ho assegure. I no només perquè comprendrem que la ficció, la bona, la que elaboren i transmeten els escriptors i escriptores de debò, certament és un art, sinó també perquè, a més, amb aquesta ficció obtindrem els beneficis que sempre aporta una obra de qualitat. Els lectors i lectores ho sabem.

James Arnold Horowitz, periodista, guionista i escriptor novaiorqués, va estudiar a l’acadèmia militar de West Point forçat pel seu pare, coronel de l’exèrcit nord-americà. Va arribar a ser pilot de les forces aèries i, fins i tot, va combatre a la guerra de Corea. La seua biografia, vista així, en curt, és molt semblant a la d’altres autors d’experiències vitals molt ressenyables, com per exemple Jack London o Joseph Conrad. Val a dir que ell, com els altres, també tenia molt de talent literari. Quan es va dedicar a l’art de la ficció va canviar el seu nom pel de James Salter, per a encobrir el seu origen jueu en moments delicats i per poder censurar l’exèrcit amb tranquil·litat. No va ser un creador molt prolífic, però va tocar diversos aspectes del món del llibre. Això és tot és una de la mitja dotzena de novel·les que té i l’exemple perfecte de la literatura que aquest escriptor fascinant és capaç de mostrar-nos.

El protagonista de l’obra, Philip Bowman, és un oficial de marina de l’exèrcit nord-americà que lluita a la Segona Guerra Mundial i que, en tornar a casa després de la cruenta i dura batalla del Pacífic, se’n va a estudiar ciències a Harvard. Res no ix com espera i, a la universitat, queda enlluernat per la literatura. Es decideix, de llavors ençà, a intentar viure de tot el que envolta l’univers llibresc: siga l’edició, el periodisme o directament la ficció. Podria ser la pròpia biografia de l’autor. Després incidiré en eixe tema, acompanyat del mateix Salter.

El que sí que puc dir-vos ja és que, a Això és tot, trobareu la interessantíssima vida d’un personatge carismàtic i apassionant, a qui li esdevenen aventures i desventures quotidianes, amors, desamors, gràcies i desgràcies, així com tota mena de successos, tant vitals com del tot banals. Una vegada torna de la guerra –que és un fet introductori, tot i que potent i marcador- la vida de Bowman sembla d’allò més normal. Ni més ni menys que com l’inici de qualsevol història shakespeariana. Això sí, com passa a les obres del gran bard (sempre salvant les distàncies), Salter ens “empresona” amb una prosa brillant, atrapant i enlluernadora que amplifica qualsevol cosa que conta. Aconsegueix allò que reflexiona i ens indica a l’altre llibre seu, L’art de la ficció: sobre llegir i escriure.

“La història és el nucli de totes les coses. És l’element fonamental”, ens apunta Salter. És clar, s’ha de tindre alguna cosa a contar. El llibre Això és tot té un nucli històric captivador. Però, òbviament, això no és prou i no és només el que el fa gran. “L’argument –continua Salter- és alguna cosa més que la història. Conté els elements causals i les sorpreses.” És a dir, la manera en què es novel·la, en què ens ho explica l’escriptor. No és el mateix la història com a tal que l’argument que es transforma amb ella, ja que per a narrar necessita organitzar, ordenar i estructurar el que es crea, o siga, donar-li una arquitectura formal. Per tant, “La clau és l’organització: trobar un ordre”. En Això és tot aquest ordre és una senzilla línia cronològica. Comença amb els atacs dels kamikazes japonesos a la Segona Guerra Mundial sobre el vaixell del nostre protagonista i, a partir d’ací, el personatge va evolucionant amb el temps i van apareixent més subjectes, diversificant-se, complicant-se i multiplicant-se el relat en moltes més històries, la qual cosa el fa cada vegada més coral. I això ens condueix cap a la temàtica dels personatges i del propi jo de l’autor de què parlàvem al principi. Ho veurem segons la seua pròpia visió assagística. Continua Salter a L’art de la ficció: “Evidentment, molts, per no dir la majoria, dels personatges de ficció s’obtenen de la vida real, encara que només siga en part.” I segueix: “Tu ets el protagonista de la teua vida: et pertany només a tu i sovint és la base per a la primera novel·la. No hi ha cap història que tingues més a mà.” Queda clar.

Finalment, però no menys important, arribem a dos aspectes essencials per a un narrador d’històries en aquest joc d’escriure que estem desgranant amb la seua obra: la llengua i l’estil. “En realitat vius en un llenguatge, que seria el teu idioma matern”, afirma. Tothom, a priori, sap parlar i escriure allò que pensa en la seua pròpia llengua, però, lògicament, això tampoc és prou. Es requereix una tècnica que va unida al mateix llenguatge i a l’escriptura, a més de capacitat narrativa. James Salter és un mestre del llenguatge, el domina a la perfecció, l’utilitza amb propietat i té molt de talent literari. Eixa qualitat, sumada a tota la resta de què hem parlat, acaba incidint en el que definitivament defineix un escriptor i que, per altra part, és el que ens enamora als lectors: l’estil. Conclou Salter: “L’estil és l’escriptor en el seu conjunt. Et poden dir que tens un estil propi quan un lector, després d’haver llegit unes quantes línies o una part d’una pàgina, n’identifica l’autor.”

Fins ací aquest petit exercici per a definir i recomanar una obra, tot recolzant-me en el que diu de l’art d’escriure l’autor mateix en una altra. I tot, també, per a evitar mostrar en excés el llibre i deixar que el lector el descobrisca i en gaudisca per ell mateix. Us puc assegurar que Això és tot és una d’aquelles novel·les on sembla que no passa res, però on no deixen de passar coses, plena de referències literàries, artístiques i humanes, i tan ben contades que, quan li poses els ulls damunt i comences a llegir, ja no pots parar. T’enganxa, et captiva i t’encisa el que conta i com ho fa.

Per a mi Salter és un creador que unifica els dos conceptes d’una de les meues frases predilectes del món de la literatura que va immortalitzar l’escriptor anglés G. K. Chesterton i que diu: “La literatura és un luxe, la ficció una necessitat”. Aquesta obra és un luxe literari i, al meu entendre, una ficció necessària i, és clar, com a ficció perfecta que és, també és un art. Bé, doncs…, Això és tot.