La Creueta

La mort és la mort i la por de la mort és la mateixa quan li toca a un o li toca a un altre, perquè tots sabem que ens ha de tocar a tots.
Núria Bendicho Terres mortes

Al jorn del judici se pagarà nostre servici
Cant de la Sibil·la

Per Rafa Revert Huerta · Biblioteca Pública Municipal “Ramon Haro Esplugues” d’Agullent

El 20 de gener de 2020, el jurat del 5é Premi Llibre Anagrama de Novel·la va nomenar guanyadora l’obra No soc aquí, d’Anna Ballbona i, afortunadament, van valorar molt bé i fins i tot van recomanar la publicació d’una altra de les obres participants: Terres mortes, de Núria Bendicho Giró. De sobte, el nom de Núria Bendicho va aparéixer arreu. Els mitjans de comunicació i el món editorial es preguntaven qui era aquella escriptora que no coneixia ningú. 

Nascuda l’any 1995, Núria Bendicho va créixer a la Barcelona del 2000, a la ciutat post Jocs Olímpics, i es va graduar en Filosofia. Després de viatjar molt, de llegir més i de començar a escriure alguna cosa, va decidir de presentar la seua opera prima al premi Anagrama. Tot i que no va guanyar, com ja hem vist, el seu llibre es va publicar en aquesta editorial el gener de 2021 gràcies a la recomanació i l’encert del jurat, perquè des de llavors, el llibre ja supera les quatre edicions, ha estat traduït al castellà per l’editorial Sajalín Editores i a l’anglés per 3TimesRebel. A més a més, ha rebut el premi Memorial Silverio Cañada l’any 2023 i ha estat finalista del XXII Premi Llibreter i del V Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any. 

Terres mortes és i no és una novel·la negra, és i tampoc és un thriller i podria ser també una història gòtica, però hi ha estones que s’escapa. El que sí que hi trobareu és un únic espai, el casalot lluny del poble d’una comarca barcelonina; una única família, els Capdevila Planadevall, i una única història familiar on Bendicho ens escabussa des del principi del llibre amb l’assassinat d’un dels fills de la família, Joan. Des d’aquest últim punt, comencen les preguntes: qui ha mort Joan?, perquè ho ha fet? Ara va de bo, la història del clan comença a narrar-se i a revelar-se, capítol a capítol, per una persona diferent, com una polifonia de veus. D’aquesta manera coneixerem tota la família: Anna, una mare salvatge; Jaume, un pare sòmines i poca cosa; els fills Tomàs, Pere, Joan i el nen; i Maria, la filla. Tanmateix, també aniran apareixent la resta de personatges que es relacionen amb la família, però no són, ni de bon tros, com ells. Els Capdevila Planadevall són una família pobra, solitària, desestructurada, turmentada pel passat i pels seus avantpassats, perquè, com es revela al principi, arrosseguen una maledicció de la sang, una condemna i, malauradament, “ningú pot fugir del lloc que li correspon”.

La mort, la condició humana i la resignació al destí establert són algunes de les característiques que sobrevolen la novel·la. Els protagonistes, com el cant sibil·lí, esperen el dia que siguen jutjats pels seus fets, que van sortint de l’amagatall del passat arreu de novel·la. Per açò mateix, els crítics literaris han trobat en el llibre de Bendicho referències a William Faulkner, Víctor Català, Àngel Guimerà i Mercè Rodoreda, que més que referència, en algunes parts, és un homenatge a l’escriptora catalana, com confirma la mateixa Núria. A més a més, és un llibre molt ben escrit, líric, harmònic, amb un treball de lèxic pagés excepcional, on fa servir paraules com birbar, tòtila o malmirrosa. Núria Bendicho ha forjat un crim rural d’una qualitat desmesurada, amb una estructura literària ben definida i amb una trama que no et deixa soltar el llibre. Endemés, ens presenta una crítica tenaç al masclisme, al patriarcat i al mite de la lliure elecció, entre tants d’altres.

Dit i fet, no podem més que recomanar la lectura de Terres mortes, que ha fet i fa parlar molt, i no debades. Els diferents reconeixements, les bones crítiques literàries i el boca-orella dels lectors i lectores són el resultat d’un treball d’orfebre que, si el llegiu, ho entendreu. Nosaltres, mentrestant, seguirem el rastre de Núria Bendicho, perquè de segur que ens continuarà sorprenent.