La Creueta

Presentació a Agullent del llibre (Fotografia: Josep E. Estrela Garcia)

El món descansa i el cel es fa clar quan el dimoni s’emporta una mala bèstia
Pavana per a un infant difunt (Vicent Enric Belda)

 

Per Rafa Revert Huerta · Biblioteca Pública Municipal “Ramon Haro Esplugues” d’Agullent

El divendres 16 de desembre de l’any passat, l’escriptor agullentí Vicent Enric Belda va presentar al seu poble la seua darrera i premiada novel·la, Pavana per a un infant difunt. No va ser la primera, ni ben segur que no serà l’última, presentació —al final ho desvetlarem— que Vicent Enric farà, perquè el llibre s’ho mereix, i de bon tros. Prova d’aquest judici és el recent Premi València de Narrativa en Valencià 2022 que convoca anualment la Institució Alfons el Magnànim per a aquest novel·la.

Vicent Enric Belda, amb nou llibres publicats i quasi una desena de premis, és considerat actualment una de les veus ja consolidades de la narrativa en valencià. Fins ara, les seues obres havien conreat la literatura juvenil, sobretot per la seua professió com a professor d’institut. Com ell mateix va confessar en l’entrevista per a la revista literària Penya Llisa “sempre he fet obres pensant en el públic adolescent, i ara volia fer la meua novel·la”.

Pavana per a un infant difunt és una novel·la policíaca, de gènere negre, que transcorre a València a principis del segle XX. La mateixa nit que la ciutat esclata en foc i flama en una de les seues festes grans, les Falles, es perpetren uns successos horrífics. L’endemà del dia de Sant Josep, un carabiner troba un xiquet mort a la vora d’una séquia. Eduard Ferragut Cortell, el nostre protagonista, home benestant, col·laborador al diari Las Provincias i aficionat a la fotografia, és requerit per a fotografiar el cadàver de l’infant, ja que sembla que ningú no sap dir qui és i els retrats podrien ajudar a identificar la criatura. De cop i volta, Ferragut es veu involucrat en el cas de la mort de l’infant; cas que recau en l’inspector de segona Carles Verdú i Verdú, un personatge complex, de caràcter difícil marcat per un passat funest.

Com una pavana, Belda ens fa dansar entre les vides dels personatges, els carrers i camins d’una València populosa i canviant durant la Renaixença valenciana; i mentrimentres, el terrible succés de l’assassinat d’un xiquet cada vegada s’esclareix menys. Amb evidents pinzellades literàries de realisme i naturalisme, signes dels referents literaris de Vicent Enric Belda, descobrim la València de l’any 1901, descrita amb estudiós detall, on a més ens trobem amb referents com Teodor Llorente Olivares i un jove Vicent Blasco Ibáñez. Un treball exhaustiu de context, d’història, de personatges i de llenguatge que es tradueix en un potent llibre d’un període històric de València que ha estat poc literaturitzat.

De la mateixa manera que el títol del llibre no és casual, atés que Maurice Ravel va compondre “Pavane pour une infante défunte” dos anys abans de l’any en què transcorre la història, tampoc no ho són els temes que tracta el llibre. En la mateixa entrevista de la revista Penya Llisa, Belda anotava que les persones que vivien en 1901 eren iguals a nosaltres: gent moderníssima, uns altres ancorades en el passat, gent inquieta, democràtica, feminista o radical. I d’això mateix parla al llibre, de democràcia, de pobres i rics, de lluites de classe, de feminisme, de les tradicions i de la modernitat, de la mort, de la innocència, de les formes d’estimar o dels escrúpols periodístics. Per descomptat, Belda també ens parla d’ell mateix: un dels personatges porta per cognom Belda, situa el lloc de naixement del protagonista a Agullent, fa referència a dos il·lustres agullentins com foren els germans i músics Amorós Sirvent i també fa una breu descripció del seu poble.

Sense més ni més, recomane la lectura d’aquesta fantàstica novel·la editada per l’editorial Bromera, en una acurada edició, i recomane, encara més, les presentacions que Vicent Enric Belda fa del seu llibre, sempre acompanyat del seu bon amic Josep Enric Calero, on es revelen i expliquen detalls que ajuden no sols a entendre la novel·la, sinó també temes vitals i actuals. Com hem avisat al principi, no va ser la d’Agullent la seua última presentació: no ha parat de fer-ne i la pròxima, on esperem que acudiu i en gaudiu, serà el divendres 10 de març a les 20.00 al Centre Cultural Caixa Ontinyent dins de la programació d’Ontinyent Negre 2023.