Bloc de notes

Tot parlant amb alguns veïns i coneguts m’adono que hi ha gent que té un univers vital o mental o diem-ne com es vulgui limitat a la feina i poca cosa més. Això vol dir que aquests dies, si no poden treballar, es troben amb molt de temps lliure i poques coses a fer i a dir; a pensar. Com que no tenen inquietuds més enllà del treball i potser el futbol o petar la xerrada al bar, aquests dies de confinament ho estan passant malament. Si no teletreballen, és clar.

Ja feia temps que volíem deixar de ser clients de la carca, casposa, cara i espanyolitzadora Telefónica, S.A. i avui ha estat el dia. Amb una rapidesa inesperada aquest matí han vingut per la nova instal·lació telefònica. Ens ha sorprès encara més pel fet d’estar en estat d’alarma, quan en teoria tothom que vol sortir al carrer s’ho ha de rumiar dues vegades. 

Volíem sortir de Telefónica o Movistar o com es digui ara per dues raons; una és el preu, i en això hem millorat perquè tindrem el mateix servei per vint euros menys al mes.

L’altra raó és ideològica i en això no hem millorat gaire, però és que tampoc no es pot. La xarxa telefònica espanyola és en realitat un monopoli en mans sobretot de Movistar (l’antiga Compañía Telefónica Nacional de España que ha canviat de nom però no pas de missió), i en menor mesura de Vodafone i Orange. Gairebé totes les altres empreses han de llogar la fibra que aquestes tres operadores tenen instal·lada. Parlem, per exemple, que és la que hem contractat, es presenta com una empresa catalana i per això molta gent que vol sortir del negoci de les empreses de l’IBEX35 l’ha contractada. En realitat, Parlem és avui per avui part de Xfera (MasMovil etc), que és una empresa amb seu social a Madrid, i la seva fibra (que hem contractat) no és tota seva sinó que on no arriba (a casa, per exemple) fa servir la de Movistar (i en segon lloc la de Vodafone).

Whatsapps a tort i a dret. La gent no ho té fàcil per sortir de casa però es mou a les xarxes. Els últims missatges treuen foc pels queixals.

Ahir el govern espanyol va escenificar una roda de premsa sobre el coronavirus i va semblar que comunicaven un cop d’Estat amb quatre ministres i, al darrere seu, un parell de generals carregats de medalles.

Mesures noves? De Sanitat i Interior no van dir res de nou. En canvi, Defensa ja ha fet sortir al carrer uns quants soldats perquè es passegin per quatre o cinc ciutats espanyoles (de moment). El ministre de Transport més bla, bla, bla i que no es tanca cap territori però els trens, avions i busos circularan amb freqüències de pas més baixes; això sí, tot un ministre per dir que posaran un rètol al bus que digui a la gent que només hi pugi si ho necessita molt.

En resum, la cosa va de Arriba España, pàtria ferma, obstinada i fins i tot encegada (ara contra un virus).

I sí, anem a un mes de confinament (de moment) i diria que això serà més mal portat que a la Xina (qüestió d’individualisme o manca de visió comunitària).

El sistema sanitari començarà a patir (ja ho està fent) i s’acostarà perillosament al col·lapse (hi caurà?); començarem a veure hospitals de campanya, gent apilonada en passadissos i lliteres i escenes així. Diuen que ho pillarem més de la meitat de la població en diferents graus, majoritàriament lleus (desitgem), però amb un nombre considerable de casos greus i molt greus.

Pateixo molt per l’A, que té el sistema immunitari afeblit i aquest divendres hauria d’anar a Barcelona. Espero que no calgui. Què passaria si s’encomanés del virus i no pugués accedir a l’hospital perquè un piló d’avis malalts el col·lapséssin?

Mentrestant, el nostre projecte nacional aturat a l’andana. Cuidem-nos tot el que puguem i anem esmolant les eines per quan puguem sortir-ne.

Per cert, les xarxes de base d’autoprotecció, d’ajuda, també seran molt importants, perquè el que ve serà molt diferent al que hem viscut fins avui. El sistema econòmic trontolla. El model de desenvolupament de creixement en quantitat, de producció, de consum, globalitzat, desigual, corrupte, insostenible, no és viable ni pel sistema ni per a la humanitat: canvi climàtic, cada cop més desigualtats, guerres, etc.

La temptació ha estat molt forta, avui, i he estat a punt de sortir per fer una pedalada o un puja-i-baixa ràpid a St Miquel i Celrà.

M’he volgut assegurar i he mirat si entre les mesures que ahir va dictar el govern hi havia la de no sortir a fer esport. Efectivament, està prohibit sortir a córrer o en bici. No em sembla pas gaire lògic prohibir això quan es permet que es pugui anar a treballar; el risc d’encomanar el virus si surts a córrer tot sol és zero, i respecte una de les raons que donen per prohibir-ho (“si caus o tens un accident contribuiràs a empitjorar la saturació hospitalària”) em sembla que d’aquí a poc serà causa de saturació de l’assistència psicològica dels CAP. Però m’he quedat a casa, tot sigui perquè avis i àvies i sobretot l’Adrià estiguin més segurs.

Farem exercici amb la Switch, que darrerament la tenim una mica oblidada.

Doncs ja tenim aquí l’estat d’alarma. La covid-19 ha donat una altra oportunitat i els que manen l’han aprofitada per controlar-nos encara més amb l’excusa que no ens encomanem cap virus. I no només aquí sinó també a molts altres països (cada nínxol de poder vol perpetuar-se en el seu espai).

En el discurs del president espanyol hi ha hagut més referències a la policia i l’exèrcit que al personal mèdic i sanitari, i per un moment ha semblat que acabaria el discurs amb un “arriba España”. En Marc diu que ha estat un cop d’estat en prime time. Potser estem exagerant quan ens queixem d’aquestes mesures? Només potser, però és evident que el govern té premsa, ràdio i TV controlades; aquestes portades, per exemple, no són propaganda nacionalista espanyola?

Tot i això, les mesures no han estat tan dràstiques com em pensava: “millor no sortir de casa però si has de treballar, surt”. No acabo d’entendre l’eficàcia d’un confinament selectiu perquè de què serveix que uns quants ens quedem a casa si molts altres poden sortir?

Aviam quant durarà tot això.

Per cert, aquests diaris amb el virus de color groc i la referència a la unitat em fan mal als ulls.

Avui divendres s’han suspès les classes per no donar facilitats al coronavirus; en principi per quinze dies però ja es veurà segons com evolucioni la situació. El president del govern espanyol ha sortit a la tele per anunciar que a partir de demà dissabte s’implantarà l’estat d’alarma i la gent haurà de quedar-se confinada a casa i amb moltes restriccions per poder sortir (només es podrà sortir al carrer per comprar productes alimentaris o de primera necessitat).

Estem seguint les passes que ja ha fet Itàlia i que de moment no li han servit per gaire res.

Per cert, avui que s’han suspès classes jo m’he trobat que m’he emportat llibretes que m’havien donat per corregir. Això vol dir que tots els dies que estiguem sense tornar a l’institut aquest alumnat haurà de trobar alguna manera alternativa de repassar i fer deures a la llibreta. Esperem que la cosa no s’allargui gaire.

Amb tan poques hores de confinament ja m’ha arribat un extracte de les “Cròniques de Guerau del Ripoll” amb un dels temes recurrents a les converses telefòniques d’avui:

“Et a la llera del Ripoll, en lo temps de la plaga, les gens agafaren lo costum d’acumular paper de netejar los culs a lo rebost.

Et los mercats de la contrada entraren en carestia de tan preuada mercaderia, et les gens buscaren maneres de suplir la carestia. Los de mala vida, males gens de mal cor, traficaren amb lo paper com si fos or de les mines de lo Rei Salomó; les bones gens, de bon cor, lo compartiren bo i usat. Les gens del camp, tornaren a emprar les fuyes de la bleda borda; les gens de vila, molt menys espavilades, danyaren lo detràs amb bastons i paper d’estrassa.

Amb los dies, les gens, especialment a vila, perderen lo senderi et buscaren fonts, deus et doys per a netejar-se. Et les cues causaren gran disturbi, et los cronistes ho registraren com la “guerra dels cagadors”.

D’aquells dies, mos queda la dita de un frare anònim que exclamà: “Lo cervell estovat es la pitjor de les plagues”

Bravo per la creativitat i l’enginy de la gent.

Però quina merda és aquesta??? Cinquanta per cent de bonificació en segona llicència de gossos potencialment perillosos??? Que s’han begut l’enteniment??? De debò que pensen que és això el que s’ha d’incentivar???

I sisplau que no em diguin que el que volen és que la gent declari els gossos que té perquè si no els tindrien igualment però sense declarar. Que facin passejar la policia municipal pel parc del Rec i que demanin llicències per tenir els gossos potencialment perillosos que s’hi passegen amb els seus amos realment perillosos.

Sembla que això del coronavirus va de pujada i per llarg i cada cop se’n parla més. Potser ens estan preparant per alguna cosa? A Itàlia ja hi ha ciutats en què s’ha “confinat” la gent. Tot i això, recordo quan es parlava de la grip aviària o del SARS i semblava que hi hauria d’haver una hecatombe mundial; avui, qui se’n recorda?

Als governs de tot el món els va molt bé que la gent estigui amoïnada amb aquestes coses perquè mentrestant no fem preguntes de mal respondre ni fiquem el nas en qüestions incòmodes. Per exemple, aquesta setmana s’ha sabut que el rei va cobrar 100 milions de dòlars en comissions per armament venut a Aràbia Saudí; la premsa gairebé no en parla i en canvi omple les pàgines amb infeccions i malalties desconegudes. Això de la màfia reial ja se sap de fa temps però sempre troben la manera de despistar la gent. La borbonada sí que és un bon virus!

Avui, passejada per les Gavvares més properes a casa, a estones a peu i a estones en bici. Com em costen les pujades si les he de fer a pedal!

Acabem d’encetar el març i la pomera del pati de casa ja sembla que vol treure les primeres flors. Més d’un mes abans del que tocaria!

Els dos kiwis també van avançats però en aquest cas no sabria dir fins a quin punt perquè no conec aquesta planta. A més, els vaig tenir molt descuidats fins que la Maria va arribar a casa. A ella li agraden les tasques de jardí i ara estan molt ben cuidats. Cada any fan més de fruits però entre els mals anys que van passar i els canvis produïts pel canvi climàtic no em veig amb cor de dir si van molt o poc avançats.

Aquesta sortida ha anat una mica de rebot perquè no l’havia pas preparada per avui; a més, he sortit tard, el dia s’ha tornat rúfol… Un petit desastre.

Normalment no em preparo gaire les sortides, però aquesta sí que la tenia apuntada de feia temps a la llista de tasques pendents perquè és en una zona que no conec gaire i abans d’anar-hi volia saber més bé cap on anava. El problema és que aquests dies vaig enfeinat i he agafat la bici de seguida que he tingut una tarda lliure sense haver-me entretingut a cercar informació ni rutes. No passa res, ja hi tornaré, però tinc aquella mena de sensació d’haver perdut el temps.

A mig camí ja he vist que no podria completar tot el que m’havia mig proposat (pujar als Àngels) i he tornat a casa per la via ràpida sense entretenir-me gaire a buscar paisatges bonics ni reptes engrescadors més enllà d’arribar de clar. Al menys m’ha servit per conèixer una mica més de territori i fer-me prendre la decisió de preparar un altre itinerari més documentat i engrescador. També per suar de valent, que ja és alguna cosa.

Tres coses pendents que miraré de documentar abans de tornar-hi són la central de l’Aurora, a Pedret, les illes que el Ter ha format a la zona de Pedret i el Pont Major, i un canal que ja m’havia cridat l’atenció fa temps però del qual ho desconec tot: el canal de St Jordi.

En David Fernández (@HiginiaRoig) ho diu més bé, més ben explicat i amb altres paraules però el que ve a dir és que hi ha gent que ens vol fer creure que el mateix capitalisme que ens ha portat el canvi climàtic arreglarà el planeta.

Hi ha fets puntuals que sembla que desbloquegin alguna cosa, que destapin propostes que algú havia desat en un calaix o que teníem endormiscades al cap, arrecerades en algun replec del cervell. Algunes de les propostes són ben esbojarrades i d’altres plenes de seny, i també n’hi ha que són velles i assenyades però que no s’acaben de dur a la pràctica encara que tothom hi estigui d’acord, sovint pel cost elevat que suposen. Una de les propostes més velles i assenyades però diuen que de preu desorbitat ha tornat a sorgir a resultes del temporal de fa poc més d’un mes: el projecte d’allunyar de la costa la línia de tren del Maresme.

La línia de Barcelona a Mataró es va projectar i construir fa gairebé 200 anys, i es va decidir de fer-la arran de la costa perquè en aquell moment les poblacions costaneres no valoraven gaire la seva façana marítima, el terreny vora mar era barat i així s’estalviava en expropiacions. Avui per avui, però, les platges són una mamella que tots els municipis que en tenen volen munyir al màxim, i això s’afegeix a l’emergència que els trastorns climàtics dels darrers anys estan provocant al terreny vora mar. Potser el trasllat de la línia aviat serà urgent a més a més d’interessant econòmicament.

D’acord, no és ben bé nova, però avui hem sortit a fer un passeig per l’illa de la Pilastra i ens ha costat de reconèixer-la. El riu és viu, ja ho sabem, i al llarg de la seva vida el Ter les ha vistes i pintades de tots colors, ha canviat molt i també ha fet canviar el seu entorn, tant el paisatge natural com l’humà. L’evolució i progrés de Salt, per exemple, com molts altres pobles de la riba, han anat lligats a l’aigua del riu.

Ja fa anys que el riu no crea illes noves, ni nous aiguamolls o meandres (si no se n’anés l’aigua que se’n va a Barcelona potser se’n tornarien a formar) però sigui com sigui avui hem anat a conèixer un espai nou, doncs, que té el nom de l’illa que ocupava el mateix espai però que no és ben bé la mateixa cosa. Al costat del bosc d’àlbers, freixes i verns que hi coneixíem i que a molts indrets tocava el riu hem trobat una platja farcida de rierencs, branques i troncs. I residus, també s’ha de dir.

Com que estan fent obres a la sèquia i han tallat l’aigua del bracet de riu que l’alimenta, aquestes setmanes és relativament fàcil saltar a l’illa i admirar un paisatge nou. A més dels canvis diem-ne naturals encara hi ha moltes restes de l’enginy que els humans hem fet servir per intentar superar, o al menys conviure, amb el riu. Aquest canaló gegant és un dels que aguantaven el passallís situat fins al mes passat al costat de la granja de l’entrada de Bescanó. N’hem vist quatre més llera amunt o llera avall.

És curiós de veure que mentre en alguns llocs l’aigua s’ha endut tot el que ha trobat, en altres llocs de la riba ha afegit material al que ja hi havia i el perfil de la ribera s’ha enlairat.

I és que la quantitat d’aigua que va baixar és difícil de concebre. A l’última foto que penjo es pot comparar el nivell actual de l’aigua amb el de fa un mes: s’hi veuen algunes de les fulles i branquetes que encara queden penjades als arbres i van ser arrossegades per l’aigua .

Un altre article pendent de llegir sobre la renda bàsica universal. La carpeta dels articles pendents de llegir ja es va fent massa gran.