Bloc de notes

Arxiu de la categoria: Dia a dia

Reciclatge hipòcrita

0

Reciclar està bé, però si continuem consumint de la mateixa manera i tot el que fem és reciclar no anem pas gaire enlloc. Cada cop trobo més escandalosa la hipocresia d’EcoEmbes, que per una banda es presenta com una campiona de la sostenibilitat i per l’altra pressiona perquè no tirin endavant lleis realment beneficioses per al medi ambient, lleis que obligarien les empreses a reduir el volum i nombre d’envasos.

Avui llegeixo un altre article sobre els problemes ocasionats per la quantitat de residus que generem. Ja ho sabem, i també sabem que les grans plataformes comercials com ara supermercats i hipermercats són -al costat dels productors-  de les principals responsables tant de generar residus com del malbaratament alimentari. Per assolir el residu zero en la distribució d’aliments queda un gran camí per recórrer i en el reportatge hi ha algunes propostes.

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Mal d’ulls

0

El nom d’aquest iot sempre m’ha fet un mal d’ulls terrible. Es pot arribar a ser molt ric malgrat ser molt ignorant. O potser sóc jo i “comptal” vol dir alguna cosa en algun idioma. Potser és una paraula en alguna altra llengua, no pas en català: de fet, a prop de Carcassona hi ha un poblet que es diu Vilanòva la Comptal i potser resulta que el iot pertany a un potentat d’aquell país. Sempre he pensat que és una deformació intencionada de “comtal”, que en occità vol dir el mateix que en català. L’Estat francès les fa, aquestes coses, igual que l’espanyol: escriure malament de manera intencionada un topònim de manera que no sigui correcte ni en francès ni en la llengua que volen desacreditar o ridiculitzar; “aquests pagesots no saben ni escriure el nom del seu poble”, diuen després d’haver imposat i fet quallar el topònim impropi.

També pot ser que el propietari hagi escrit la P sabent què fa, però llavors no sé quina pot ser la raó. Per cert, no sé si el iot és realment d’algú o bé d’una empresa que el lloga.

Però potser sóc jo que estic equivocat i desconec d’on surt realment aquest nom.

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb | Deixa un comentari

L’hivern que no va ser hivern

0

Sembla el títol d’una pel·lícula però per desgràcia recordarem força temps aquests mesos de gener i febrer amb els termòmetres marcant més de 20 graus. Aquestes són temperatures d’hivern? Qui sap si l’estiu que vindrà després d’aquest hivern no serà… un infern?

Perdó per la rima fàcil.

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb | Deixa un comentari

No oblidem

0

Crec que alguns problemes que ens trobem en la lluita que mantenim amb l’Estat els tenim per manca de memòria: sovint oblidem amb qui ens les havem; gent capaç de fer coses com les que explica l’Igor Goikolea: “A las 4.00 del día 6 de setiembre de 2001, estoy durmiendo y me despiertan unos ruidos. Salgo al pasillo y veo unos guardias civiles discutiendo con mis padres. Me acerco y me preguntan si soy Unai Romano, a lo que contesto que sí…”

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb | Deixa un comentari

Sils revisited

0

El títol de l’entrada és enganyós perquè la veritat és que no he entrat al poble i només hi he passat de resquitllentes. Però he fet un passeig al voltant de l’institut i m’ha fet gràcia veure els barracons on vaig treballar dos cursos ara fa quatre anys. En guardo bons records tant de companys com d’alumnes; va ser una experiència enriquidora i em va obrir els ulls a aspectes de la feina en què no havia pensat, en què havia pensat poc o en què feia anys que no pensava. Precisament ahir parlava d’un video motivador; tots dos cursos a Sils van ser una experiència motivadora per a mi, i carregar-me les piles va anar molt bé per continuar en aquesta feina que demana tanta energia.

Salt – La Crosa – St Martí Sapresa – Salt

0

Ahir vaig sortir a estirar les cames i tot pedalant pedalant vaig anar a parar a St Martí Sapresa. No tenia gaire clar on volia arribar però sí que tenia necessitat d’espais oberts, aire lliure i vent a la cara, de manera que vaig agafar la bici i vaig començar a pedalar sense tenir cap itinerari pensat.

La passejada no té gaire història però hi ha dues coses que em van cridar l’atenció. Una és l’espècie de gran parabòlica que està plantada al mig dels camps que hi ha entre dos masos propers a l’aeroport, Torrent i Cantalosella.

Resulta que es tracta d’una mena de far per a avions, un sistema anomenat VOR-DME que és essencial per al bon funcionament de l’aeroport. Serveix per proporcionar unes mesures que els avions necessiten per poder navegar i aterrar com cal. Només l’he vist de lluny i ja sembla enorme, de manera que deu tenir unes dimensions considerables. No he pas buscat apropar-m’hi perquè avui només tenia ganes de suar, però un altre dia miraré si t’hi pots acostar tot i que probablement deu estar encerclat per alguna tanca. He llegit que és un sistema vell que en altres llocs està sent substituït per altres tecnologies més modernes i eficients; potser d’aquí a poc ja no el podrem veure.

La segona cosa és l’ermita de St Llop, ara mateix un edifici en ruïnes a tocar del cràter de la Crosa.

Segons explica el cartell instal·lat per l’Ajuntament de Vilobí, les pedres que veiem són les restes d’una història molt llarga. Copio:

Situada damunt del punt més alt de l’anell de projeccions del volcà de la Crosa, l’edificació de Sant Llop és una de les construccions més emblemàtiques de la zona. Els seus orígens es podrien remuntar als segles IX o X, tot i que no se n’ha localitzat documentació escrita fins al segle XIII. Sembla que originàriament, o si més no en determinades èpoques, l’ermita estava dedicada a Sant Abdó i Sant Senén, i possiblement va servir també com a guaita defensiva. Durant la Guerra del Francès, pels volts de 1808, la imatge de Sant Llop fou traslladada a l’església de St Dalmai, d’on va desaparèixer durant la guerra civil de 1936-39.

Des d’aleshores, mig enrunat, Sant Llop s’ha mantingut com una edificació fantasmagòrica que domina tot el Pla de la Selva, des de Girona fins Hostalric. Només aquesta situació privilegiada li va permetre tenir un breu període de tímida resurrecció a finals del segle XIX, quan va formar part de la xarxa de telegrafia òptica de l’exèrcit. D’aquesta època data el fossat defensiu i la torre de rajols bastida damunt de l’espadanya.

Resulta il·lustratiu que moltes de les torres de telegrafia òptica s’edifiquessin, al Pla de la Selva, damunt dels relleus volcànics (Hostalric, Sant Jordi a Maçanet, Puigsardina a Riudarenes i Sant Llop). La raó no és altra que la visibilitat que es domina des d’aquests turons aïllats enmig de la plana.

PD (09.07.2020): he acabat esborrant i substituïnt aquesta ruta de Wikiloc perquè l’he refeta de dalt a baix. La ruta penjada segueix, aquest cop sí, tot l’itinerari fins a tornar a Salt. També n’he fet una petita ressenya en una altra entrada d’aquest mateix bloc.

Publicat dins de Dia a dia, Gironès i més enllà i etiquetada amb | Deixa un comentari

25 mesures

0

Docents per la República, DxR, treballa per fer del català una llengua necessària i imprescindible per viure a Catalunya, i per tant una llengua el coneixement de la qual esdevingui generalitzat, total, a casa nostra.

DxR te una proposta per anar cap aquí a la propera generació, però per una banda encara hi ha massa gent que no veu prioritari salvar la llengua, i per l’altra tenim massa gent decididament en contra de fer-ho. Entremig, massa gent sense idees clares, amb el cap emboirat o amb necessitats massa urgents per donar importància a una qüestió com la llengua, que no es pot pas finiquitar ni resoldre d’un dia per l’altre. És allò dels arbres que tapen el bosc?

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Tragèdia ferroviària

0

Fa més de 80 anys es va produir l’accident ferroviari amb més víctimes de la història de Barcelona. Ens ho recordava fa un parell d’anys aquest article d’El Nacional que no sé com és que avui m’he trobat a la pantalla del portàtil.

Cada dos per tres arriben notícies relacionades al mal estat de la xarxa ferroviària. La setmana passada va passar això, per exemple. El mal servei guarda una relació directa amb la manca d’inversions de l’Estat en el manteniment i millora de les línies; ho denunciava fa poc aquest altre article.

Cal dir que tot això s’arreglaria si fossim independents? Potser tot no, però si disposéssim dels recursos que se’n van a Castella i no tornen segur que s’arreglarien unes quantes estacions i vies de ferrocarril.

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb | Deixa un comentari