“No et deixis res per caminar i mirar fins el ponent car tot en un moment te serà pres.” (Salvador Espriu) “Res no et serà pres. Vindrà tan sols l’instant d’obrir dòcilment la mà, i alliberar la memòria de l’aigua perquè es retrobi aigua d’alta mar.” (Ma Mercè Marçal). La mort no és res per
“L’home, en el seu orgull, va crear l’home a imatge seva”. Nietzsche. Just al contrari del que diu el Gènesi. Jenòfanes, un filòsof presocràtic, va observar que cada poble representa els seus déus amb les característiques físiques dels seus individus: els rossos pinten déus rossos; els etíops, negres, etc. Segons ell, si els lleons tinguessin
La sentència pertany a la Mercè Rodoreda. Apareix en una carta al seu amic i editor J. Sales. No es tracta, per tant, d’una frase dels seus personatges sinó de l’escriptora mateixa.“Cal viure perillosament.” Veritat? “De fet, és l’única forma que val la pena viure. L’esforç de controlar-ho tot, de protegir-te al màxim, a tu
1 – No hi ha matèria sense estructura, constitució interna i sense forma. Una hipotètica realitat sense estructura i sense forma seria el caos: una realitat sense lleis, en la que tot s’hi val, l’atzar total. Els objectes d’aquest hipotètic univers ni tan sols es veurien influenciats pels seus veïns. No dependrien ni de la
“El cel parla de la glòria de Déu, l’estelada anuncia el que han fet les seves mans”. Psalm 19. La mateixa frase serveix a Issac Newton per encapçalar els Principia (Philosophiae Naturalis Principia Matemática_ Principis Matemàtics de Filosofia Natural), el llibre que contenia les lleis definitives de la mecànica. Per al científic l’engranatge precís de
S’està posant de moda l’actuació del filòsof en el camp de l’ajuda personal, un camp fins ara reservat al psicòleg. Acabaran per fusionar-se, filòsofs i psicòlegs? En aquest bloc estem decidits a promoure la col.laboració mútua. Crec que hi ha un camp comú: l’he anomenat Biosofia. Psicologia i filosofia deambulen per universos diferents. La psico
És veritat que en l’amor tot s’hi val? Qualsevol estratègia és vàlida per tal d’obtenir la persona estimada? Bé, crec que tots estaríem d’acord que hi ha una línia roja que ningú pots traspassar. Ni es pot matar per motius amorosos ni en la guerra es pot bombardejar un hospital ni la població civil. D’aquesta
El convidat. Jean-Louis Cianni. Autor de La filosofia un remedio contra el paro. De formació filosòfica i periodística. Exercia de director de comunicació d’una companyia aèria liquidada en un d’aquests avatars d’absorcions i reconversions als que ens té tan acostumats el capitalisme modern. Tenia 49 anys. Va trobar en la filosofia, primer el consol, i
Gairebé la totalitat de la gent passa la vida treballant. Ho fa per guanyar-se el pa. Ara bé, treballa també per sentir-se valuosa? El treball dignifica o és una càrrega? No és més aviat el preu que la societat ens obliga a pagar per poder viure, això sí, amb dignitat? Resumirem el seguit de reflexions
El convidat. Salvador Cardús. Sociòleg. Les seves opinions són vessades en moltes publicacions. A l’AVUI i a la tertúlia de El Matí de Catalunya Ràdio, per exemple. La seva veu sempre és escoltada amb atenció i la seva anàlisi,tinguda molt en compte. Per a Salvador Cardús ser optimista o pessimista no depèn de la informació
El pessimista és un optimista ben informat. Que és com dir que l’optimista ho és per manca d’informació. O, si voleu, que l’optimista és o bé un estúpid o un egoista que viu d’esquena al món. Sembla que no queda més remei que ser pessimista. Com cada setmana resumim l’interessant espai d’ El Matí de
“El poder és l’afrodisíac per excel.lència”, diu el Henry Kissinger, que de poder en sabia! La sentència tal com l’hem exposat va sortir de la boca del franquista Jesús Fueyo. Després, s’ha repetit moltísimes vegades com donant-la per bona. – Què tal la teva filla?– Mira surt amb un advocat. Surt amb un … metge,
Ahir em van parlar dels rèdits del silenci. Tothom és ben conscient que els decibels ens trepen el cervell. Per això, no calia que ens expliquessin la importància del silenci sinó els beneficis que se’n deriven. I amb quins exercicis aconseguir-ho. A mesura que anava sentint la conferenciant, es notava que els esperits dels presents
Conversant amb el meu pare un dia em va dir solemnement: “Escolta, si algun dia t’has de penedir d’alguna cosa que no sigui pel que has deixat de fer sinó pel que has fet.” Val la pena penedir-se? ens preguntàvem en el bloc anterior. El passat, el portem sempre a sobre: forma la part essencial
Què hem de fer amb el nostre passat? Així comença A.Bassas introduint la reflexió setmanal Veritat o mentida? El conductor d’aquest espai, Aldolf Beltran ens ofereix dues cites per anar fent boca. Katherin Mansfield, magnífica escriptora de començaments del s. XX, pren postura amb aquestes paraules. “Que sigui una norma de la teva vida no