BioSofia

És veritat que en l’amor tot s’hi val? Qualsevol estratègia és vàlida
per tal d’obtenir la persona estimada? Bé, crec que tots estaríem d’acord que hi ha
una línia roja que ningú pots traspassar. Ni es pot matar per motius amorosos
ni en la guerra es pot bombardejar un hospital ni la població civil. D’aquesta
manera comença marcant el terreny de la reflexió l’Antoni Bassas.

Veritat?

Però el sentit de l’aforisme que volem comentar és figurat. En l’amor,
volem dir, certes regles morals “menors”, per així dir-ho, no compten. Posem
per cas, enganyar. En les situacions normals de la vida no està bé mentir. Però
en l’amor, que ens hi juguem la felicitat, està permès fer trampes. L’enamorament
és un fet excepcional que permet saltar-se certes regles.

Què poc estima qui no
estigui disposat a anar per totes! Qui no ha fet alguna bogeria per amor? En
l’amor són unes altres les regles. En l’amor, com en una dolça guerra, tot s’hi
val!

Així començava el seu plantejament l’Adolf Beltran en el seu espai
radiofònic setmanal.

Mentida?

Qui ha dit que s’hi val saltar-se les normes? Qui ha dit que es pot
ofendre i faltar el respecte a l’altre? Pensant-ho bé, diem que fem grans
heroïcitats per amor quan de fet es tracta d’uns paperots ben reglamentats i
ben comuns en la història de la humanitat. El sexe no és més que una trampa de
l’espècie per reproduir-se, deia Shopenhauer. No fem ni més ni menys que el que
ens dicta l’instint, per una banda, i que la cultura ha reglamentat, per l’altra.

Convidat. Albert Sànchez Piñol. Novel.lista i antropòleg.

Amb tota rotunditat diu que és mentida que tot s’hi val. Per
il.lustrar-ho ens explica el rapte de la núvia en les societats africanes. Pot
semblar molt rupturista, però no. D’entrada la noia es deixa segrestar. Ella és
la que diu a quina hora deixarà la porta oberta sabent que és quan tota la
família dorm. Els familiars sempre acaben trobant la parella perquè per molt
que dissimulen saben on la poden trobar. Descoberts, vinga tots a fer
escarafalls. Però la seva indignació queda aplacada en començar a parlar de la
dot. Tot està preestablert.

I si algú dubta si passa el mateix en la nostra societat que es fixi en
les nòvies dels jugadors del Barça. Les trobarà deixades, lletges? No diem
sovint que aquella noia no fa per tal noi, que se la podria buscar molt més
maca? I, a la inversa, les top models no
agafen gent que estigui fent cua a l’INEM, oi?

L’amor que ens sembla tant boig és més racional del que pensem. En el
mercat de l’amor funcionen les cotitzacions. És una estratègia de parentiu. Té
ben poc de cec i irracional. És un mercat on els fluxos s’equilibren a la
perfecció. No hi crec gaire en la irracionalitat del món de l’amor. Fins aquí
la intervenció del convidat.

Els oients han dit coses molt sucoses de les quals en destaquem
aquestes dues.

“En l’amor tot val, en la
guerra no val res!” (Blai)

(Blanca) “Amb el qui avui és el meu marit el vaig fer embogir per mi. Quan
el tenia ben atrapat, va ser llavors que li vaig dir que tenia una filla i
estava casada. Ell em va dir de tot i jo li vaig donar la raó, però al final jo
vaig deixar la meva parella i ell va seguir amb mi. Ara som ben feliços. Per a
mi, doncs, en l’amor, l’engany i la mentida tenen recompensa.”

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!