BioSofia

S’està
posant de moda l’actuació del filòsof en el camp de l’ajuda
personal, un camp fins ara reservat al psicòleg. Acabaran per
fusionar-se, filòsofs i psicòlegs? En aquest bloc estem decidits a
promoure la col.laboració
mútua. Crec que hi ha un camp comú: l’he anomenat Biosofia.

Psicologia i filosofia deambulen per universos diferents. La psico té
per objectiu explicar i millorar el nostre comportament. Ens ajuda en la
relació amb els altres i amb nosaltres mateixos. Gràcies a la psicologia ha
millorat la relació amb els nostres fills, per exemple. Ens ensenya les
motivacions velades de les nostres reaccions i actituds, alhora que suggereix
mètodes per retrobar una vida harmoniosa. Observa, experimenta i avança amb
pragmatisme, arrapada al terra.

La filo reflexiona. Analitza no tant l’individu concret com la condició
humana. Intenta pensar la raó de la nostra presència en el món. S’ocupa de l’univers,
el temps, l’ètica, tot allò que ens és comú. No li interessa tant la diferència
d’orígens, sexes, història… allò que ens individualitza.

La filosofia parteix del real per extreure’n idees, mentre que la
psicologia elabora pautes per millorar el decurs de les nostres existències. El
camp d’aplicació de la psicologia és l’individu, mentre que la filosofia apunta
a l’universal. Per als psicòlegs els filòsofs s’escapen de la vida real, en
canvi els filòsofs troben que el psicòlegs miren massa arran de terra.

Tanmateix comparteixen molt d’espai comú: ajudar-nos a viure el millor
possible en el nostre trànsit pel món. Quan se n’allunyen perden el seu sentit
i la filosofia s’atrinxera en l’àrea epistemològica i la psicologia s’obsessiona
en quantificacions sociològiques. Però no hem de fer cap tall entre cap, cor i
cos. La nostra mirada sobre els éssers humans ha de ser “holística”, unitària,
integradora. No és veritat que les pertorbacions psicològiques provoquen
malalties corporals? I no és veritat igualment que les depressions tenen un
origen orgànic? La pèrdua del sentit de la vida és a l’arrel de molts estats
ansiosos. Sense una noció clara dels vincles que ens lliguen amb l’univers, la
natura, els altres humans, ens trobem perduts a la primera frustració. Com
afrontarem la por que ens assetja sense admetre la nostra condició limitada i
mortal? Com alçarem l’ànim vers una major felicitat si no ens considerem uns
éssers projectats, amb il.lusions de futur?

Però de la mateixa manera que reconeixem la necessitat d’aquests ponts,
convindria delimitar el mètode de treball i l’especificitat de cadascuna. La
filosofia passa mals moments i està nerviosa. El fet que sigui matèria d’estudi
dels adolescents la fa molt vulnerable. Els nois tenen un sentit molt fi per
detectar febleses. Qüestionen la filosofia per la seva utilitat. Els mateixos
professionals no sempre tenen la resposta a punt ni troben la més adient. Uns
filòsofs han trobat una sortida obrint despatxos de consulta. Encara que ho neguin, utilitzen
mètodes manllevats de la psicologia. El que canvia és l’enfocament, l’objectiu,
de la conversa. Aquesta especificitat ja els dóna el dret a aquesta deriva
professional.

Convé construir guals que permetin transitar d’un camp a l’altra. Reben
el nom de biosofia. El nostre benestar depèn tant de la mirada global sobre la
nostra presència en el món com del dinamisme de les nostres emocions, els
nostres pensaments i la nostra química corporal.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!