BioSofia

El pessimista és un optimista ben informat. Que és com dir que
l’optimista ho és per manca d’informació. O, si voleu, que l’optimista és o bé un
estúpid o un egoista que viu d’esquena al món. Sembla que no queda més remei que ser
pessimista.

Com cada setmana resumim l’interessant espai d’ El Matí de Catràdio, Veritat o Mentida?. La presentació corre a càrrec d’Adolf Beltran.

Veritat?

Si estàs al dia
dels esdeveniments del món, només pots ser pessimista. Obres el televisor o
escoltes els informatius de la ràdio i no pares de carregar-te el fetge de
desgràcies, violència, problemes com el canvi climàtic, la regressió econòmica,
els mals endèmics del país, la violència domèstica, la pressió dels poderosos
per manipular…

Fins i tot els que s’han proclamat optimistes oficials en les darreres eleccions no
han aportat cap proposta per a engrescar-nos; tot el seu optimista es basava en
la por, la por que vinguessin els contraris. Ja em direu quin optimisme és aquest!

Mentida?

Però potser que examinéssim la frase de més a prop. Si la nostra informació
pren una mica de perspectiva, salta a la vista que avui vivim molt millor que
anys enrere. De problemes n’hi ha i n’hi haurà, però és innegable que anem millorant. Qui li
agradaria viure en els temps dels nostres avis? Senyal que progressem! Cal
destacar un fet inèdit d’avui dia. Actualment disposem d’una informació
destinada a ser més feliços, a ser optimistes. Gràcies a aquesta nova
informació sabem com ser feliços malgrat les dificultats i el dolor. Una
informació que ens ajuda a ser realistes i optimistes alhora.

Tanmateix notem que les nostres converses estan tenyides d’un accentuat
pessimisme. És com una moda. Ens hem arribat a creure la frase que comentem.
Que no se’ns acudi de voler-nos mostrar esperançats, que ens prendran per un
il.lús. No badem, però. Aquest pessimisme incrustat és perniciós, terrible. El pessimisme és
una llosa que resta energies i frena l’acció. El pessimisme és el justificant de la
comoditat: si tot ha d’anar malament i no hi ha forma que vagi bé,
ja fem bé de mantenir el cul enganxat a la cadira i no fer res per millorar.
Això és fatal.

Els oients han aportat unes
sentències força esperonadores. Caldrà deixar-ne constància.

En Joan
diu: “Un optimista és un pessimista amb força de
voluntat”

Un altre, Dani Ferreres: “Un pessimista és un amargat amb
excusa”

Per en Lluís
l’edat juga un paper important. L’optimisme és propi
d’infants i joves. Els anys et fan tornar pessimista.

La Griselda
ens recorda que totes les circumstàncies de la vida
tenen aspectes positius i negatius. Es tracta de veure allò que tenen de
positiu. Si avui no ho veus, ja ho veuràs demà.

En Jordi
nega rotundament la frase d’avui. “L’optimista està
ben informat, ell ja veu el problema, però a més també mira cap a la solució.”

La Lluïsa
és qui s’emporta la medalla.

“Sóc optimista respecte dels
pessimistes: gràcies a ells anem en compte i estalviem moltes desgràcies. I sóc
pessimista respecte dels optimistes: per culpa seva ens passen desgràcies que
haguéssim pogut evitar. Algú em pot dir si sóc optimista o pessimista?”

Anna Roure acaba les
intervencions així:

“El pessimista es queixa del que va bé,
L’optimista espera que les coses canviïn i
el realista ajusta les veles.”

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!