Fa molt i molts anys, en un poble perdut entre les muntanyes d’orient, un home va trobar un mirall que sens dubte un traficant devia haver perdut perquè en aquell llogarret un mirall era una cosa del tot desconeguda. Així que l’home cull aquella cosa, se la mira atentament, fa una ganyota i es diu
La pregunta semblava d’allò més banal. Aparentment, una més sobre què serem quan serem grans. Qui la feia era la Luna, una nena de 12 anys, enmig d’una classe de 2n d’ESO. Però si ens fixem bé en un matís, hi sentirem agitar-se ni més ni menys que el problema de la llibertat. La tutora
Quan el Pare Etern va acabar tota la seva Creació, va cridar a prop seu a l’home i a la dona. Aleshores, va mostrar a l’home tot el que havia fet, tant la terra com el cel, amb el sol, la lluna i les miríades d’estrelles, i també les plantes, els animals i l’home… En acabat,
En el país de Còrsega vivia una joveneta amb la seva àvia. Era tan gràcil i bonica que el dia del seu naixement, tres captaires esgarrats es trobaren miraculosament curats. En inclinar-se sobre el bressol, un geperut hi perdé el gep, un cec hi retrobà la vista, i meravellat, un mut es posà a xerrotejar
Temps era temps això era a l’Índia. Tot i que podria ser qualsevol altre lloc del món. Era un home que estava de pas i descansava a la fresca d’un arbre. Hi estava deixant vagar el seu pensament quan veié acostar-se una joveneta amb el càntir d’aigua al cap. Es van veure, es van mirar
Les persones també estem en crisi. Més que no pas la societat. Des de les petites decisions quotidianes a les grans resolucions que creiem que poden capgirar-ho tot, la nostra vida és una successió d’eleccions. Fins al punt que a vegades, negats pel cúmul de possibilitats, no acabem de veure què és bo o dolent
Avui us explicaré un conte. Un conte per a grans. Els contes ens ajuden a ser nosaltres mateixos, són biosòfics. A Occident hem considerat que els contes pertanyien a la literatura infantil. Malgrat que a casa nostra Rodoreda,Pere Calders i altres ens han ensenyat que el gènere té també destinataris adults. (Altres autors han trobat més adient
Hi ha quatre etapes en la vida d’una persona. Aquella en que un creu en el Pare Noël, aquella en que un ja no creu en el Pare Noël, aquella en que un fa de Pare Noël i finalment aquella en què un s’assembla cada cop més al Pare Noël. Post data de la
El llibre es diu així: La vida feliç. Acaba d’aparèixer i és bo, molt bo. El va escriure Sèneca. És reduït, amb una mida de lletra generosa i no arriba a les cent pàgines. Més que suficient per parlar de la felicitat. Perdó, de la felicitat no, de la vida feliç, de l’home feliç, que
La gran fita dels 2 anys és no fer-se pipí a sobre. La gran fita dels 3 anys és tenir dents. La gran fita dels 12 anys és tenir amics. La gran fita dels 18 anys és tenir el carnet de conduir. La gran fita dels 20 anys és fer l’amor. La gran fita dels 30 anys és fer
Gaspar Hernàndez acaba el seu programa del vespre amb un “Que tingueu una nit plàcida!”. Colofó que sintetitza a la perfecció l’atmosfera del seu programa. Una invitació a refugiar-se en el silenci, a calmar les aigües interiors i a deixar-s’hi bressolar en el viatge nocturn. Serenitat, abandó i allunyament de la convulsa activitat diària. Silenci,
Quant de temps que no he escrit a la persona que estimo! Quant fa que no m’he ofert aquest luxe exquisit? Luxe amb el regust d’altres temps, val a dir. Però, digueu-me, és que hi ha millor manera que l’escriptura per reflexionar sobre l’amor? Només cal que m’arreceri i en un racó solitari explori les paraules
Amor! Paraula per murmurar o per cridar. Per destil·lar a l’orella o llençar a la cara abans d’estampar-hi el bes. Per escriure-la, també. En farem una carta. Lletra a lletra, mot a mot, dibuixarem les vores del sentiment. Podria ser, junt amb la rosa i el llibre, l’altre regal d’aquesta setmana de l’amor. La setmana
L’home abandona la jungla sexual. Parlem del mascle. Vol reemplaçar la força per la seducció. De caçador esdevé recol·lector. Baixa de la muntanya agresta i conrea valls frondoses. Sexualment el mascle vivia ancorat en l’animalitat fins que l’impuls de la història -coratge femení i il.lustració d’alguns mascles- l’ha obligat a bascular cap a la sensibilitat
Abans d’ahir el pare de Marta del Castillo finalment es va presentar davant de Zapatero per demanar-li la introducció de la cadena perpètua en el codi penal. Raons? “el dolor de la familia, de Sevilla y de España” Adreçant-se directament al cap del govern va ser més punxant: “Los españoles dormimos igual si nos gobierna