No som res. (popular) L’home és un ésser per a la mort. (Heidegger – Ésser i temps) Venim de la terra i a la terra anirem;/ en la terra vivim,/en la terra serem. /Som el gran fum de la terra. (Raimon – Som) La realitat de la mort tradicionalment vesteix de negre les nostres
El revers de la Crisi Ninja de Leopoldo Abadia és la Crisi Granota. Si la primera ens explica el terratrèmol financer global, la Crisi Granota exemplifica la nostra situació com a subjectes passius del daltabaix. És la història de la granota que no sabia que estava mig cuita. Hi havia una vegada una granota que nedava feliçment en
M’agrada, doncs, entendre la filosofia com l’art de fer preguntes que aboquin a la construcció de conceptes nous.Aquestes preguntes apliquen un zoom de gran abast sobre les coses (són molt generals), sorgeixen més per flaixos d’intuïció que de lògica (són un art), enfoquen les situacions des d’angles inusuals i miren d’anar al fons encadenant noves
La filosofia és l’art de fer preguntes que aboquen a construir nous conceptes. Preguntes que demanen certa reflexió i argumentació. En paraules d’Aristòtil, és deixar-se encuriosir pel que passa al món i en nosaltres mateixos. Hi ha qui afegeix que l’interrogant s’ha de portar sobre el sentit últim de les coses i de la nostra
No hi ha res millor que una història per explicar coses que semblen rares o difícils. Llegirem la història d’una noia de 15 anys que es deia Sofia. Era danesa. Però podia ser catalana o italiana. El que va fer aquesta noia és un model exacte del que és la filosofia. Resulta que un dia
L’espai Veritat o Mentida? d’El Matí de Catalunya Ràdio ha estat un claustre per a la reflexió filosòfica. S’hi ha escampat un bon grapat de saviesa. Aquest recull és un petit testimoni del que no es podria deixar perdre per les ones. El que més desitjo per a la meva filla és que tingui una
Coneixeu l’ expressió “Panem et circenses”? Doncs és de Juvenal, escriptor satíric del s.i d.C. que també va estampar l’idea que avui ocupa la nostra reflexió. Ho va dir així: “A Roma tot té un preu”. D’ell són aquestes altres que també coneixereu: “Sed quis custodiet ipsos custodes?”, qui vigilarà els mateixos vigilants? (VI 347–348)
Post dedicat a ANTONI BASSAS a qui algun boig ha volgut fer callar. Tomasso Campanella. El món és una gàbia de bojos. A casa nostra preferim dir que el món és una olla de grills, ens recorda en Bassas. (De quan els bojos eren tancats en gàbies!) Veritat? Moltes coses dels humans ens fan pensar
Ciceró: ” Sempre és millor una pau injusta que una guerra justa.” Perquè no hi ha res pitjor que la guerra. “Mai es pot justificar la mort violenta d’una sola persona. Només que comencem a fer excepcions a aqueta regla, obrirem la porta a qualsevol atrocitat.” Parlem de caos concrets. “El règim nazi era cruel
La Virgínia està descontenta amb la seva feina. Dels companys no en té cap queixa. Del cap tampoc. Tothom la tracta bé perquè es fa apreciar. El sou? Treballa al Registre de la Propietat i amb els anys que hi porta guanya com dos mestres de la Pública o més, depèn dels mesos. Aleshores? La
Reflexió sobre el gust per al poder. Manar o sentir-se lliure. Tema cabdal per a la persona, per a qualsevol ésser humà. La varietat de dites populars ho palesen. Veiem les més conegudes. És millor ser cap d’arengada que cua de lluç. O també: preferible ser cua de lluç que cua d’estruç.Val més ser petit
El sexe allibera tensions, l’amor en crea. Així s’expressa un protagonista de “La comèdia sexual d’una nit d’estiu”, pel.lícula de Woody Allen. La tradició filosòfica ho avala. El gran poeta Lucreci, de tendència epicúria, ja ens aconsellava fugir dels maldecaps de l’amor com el gat fuig de l’aigua calenta. L’amor és una passió. Passió, patiment.
Una dita del poeta llatí Horaci que veiem escampada arreu. Jo l’acabo de trobar en el rètol d’una llibreria de Torredembarra. El poeta li diu a la seva amant Leuconoe “Carpe diem, quan minimum credula postero” Odas, 11.8 “Treu profit del dia d’avui i refia’t el mínim del que encara ha de venir” Amb altres
No tinc llibertat per a matar. No em sento amb cor de fer-ho. Constato que em manca la llibertat interior per a portar a terme aqueta malesa i moltes altres, En sóc incapaç. I me n’alegro! Sortosa esclavitud! No tinc llibertat per a sobrevolar la meva ciutat per mi mateix. Com m’agradaria! Però no tinc
Eslògan del maig del 68. “La imaginació al poder.” “Sigueu realistes: demaneu l’impossible”… i “Prohibit prohibir”. Aspiració d’una societat sense normes ni policia on tothom es guiés pel sentit de la responsabilitat. Tot un programa àcrata que va espantar el mateix PCF, que mai es va implicar en la revolta. Veritat? “Posem que aquells nois