BioSofia

Gairebé la totalitat de la gent passa la vida treballant. Ho fa per
guanyar-se el pa. Ara bé, treballa també per sentir-se valuosa? El treball dignifica
o és una càrrega? No és més aviat el preu que la societat ens obliga a pagar
per poder viure, això sí, amb dignitat?

Resumirem el seguit de reflexions que Adolf Bertran, el seu convidat i
alguns oients han exposat en l’espai Veritat o mentida? d’ El matí de Catalunya
Ràdio. Crec que es recomanable escoltar-lo. L’entreteniment mental està
garantit: l’espai és fresc i viu. Si m’agrada deixar-ne constància en el bloc, és
perquè em facilitarà de tornar-hi quan em vingui de gust. Certes idees i certes
màximes s’ho valen.

Veritat?

El treball ens dóna valor com a persones. En la feina es despleguen les
nostres energies i potencialitats. Les nostres
capacitats es materialitzen en uns objectes. Ells deixen constància de la
nostra vàlua. Alguna part de nosaltres roman en allò que realitzem.

Encara recordo el meu sogre mirant-se amb orgull
els radials de les rodes d’algunes marques de motos que havien passat per les
seves mans en la foneria on treballava: com si fossin seves, ell, un simple
treballador.

En el treball ens autorealitzem, el
desig més preuat per a un ésser humà segons Maslow.

“Ningú negarà que és més digne treballar que viure a costa dels altres.
La gent treballadora es mereix aquest reconeixement de la seva tasca diària. Si
algú dubta de la dignitat del treball, que miri què passa quan un perd la feina
i es queda a l’atur. Se sent desvalgut. Se sent buit i la seva vida perd gran
part del seu sentit. No perd només la feina, perd la dignitat.”
“Amb quina alegria no arriba el jove amb el seu primer
sou a casa! Quina joia no sent el jubilat que pot dir que tot el que té
s’ho ha guanyat treballant!”

Mentida?

Potser que no ens engresquéssim massa. “Qui treballaria si no fos pels
diners? Que treballen els rics? Ens referim a treballar, treballar: llevar-se
d’hora, arribar al vespre cansat a casa, aguantar les ‘neures’ del cap i les
seves ordres absurdes… Quina dignitat hi ha en això?”

Només cal recordar l’origen de la paraula treball. Tripalium és el mot llatí amb què
es designava un instrument de tortura per castigar els esclaus que es volia
castigar.

“La nostra societat capitalista s’ha empescat això de la dignitat del
treball perquè concep la vida com un currículum.
Al final cal preguntar-se si vivim per treballar o
treballem per viure.” Òscar Wilde ho expressava així:

Les reflexions
dels oients.

Per a la Núria el treball digne només és aquell que té un horari digne, un sou digne i que et fa sentir bé amb el que fas.

La Montserrat, de Castellà del Vallès, considera que perquè el treball
sigui digne s’ha de poder escollir. Una
oportunitat que no és a les mans de tothom. Llavors, és molt probable que t’ho
passis malament i l’hagis d’aguantar per viure.

En sentit contrari es manifesten dos oients que recorden que

el treball és tan dolent que fins i tot et paguen per fer-ho!

Amb paraules semblants algú ha dit que

el treball és tant digne que no te’n paguen ni 1000€.

Per en Pere el treball és com la xocolata. Li agrada, però si en pren
massa se li inflama.

El que dignifica, diu un altre, són
les coses que pots fer gràcies al que guanyes a la feina.

Confuci, al respecte, diu
sàviament:

Si estimes el que fas, mai serà un treball.

Dit amb paraules d’un altre oient: “És l’home qui dignifica el treball.”

El convidat. Jean-Louis
Cianni. Autor de La filosofia un remedio contra el paro. En el següent bloc
reflexionarem amb ell sobre la dignitat del treball. I hi afegirem algunes
idees més del propi repertori.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!