No em puc estar de comentar les afirmacions de Jordi Llovet que vaig transcriure en el darrer bloc. Són totalment oposades a la meva visió de la vida i penso criticar-les. Primer recordem-les. “A mi m’amarga l’existència la ximpleria, justament el que per a la majoria és motiu de gresca: carnavals, caps d’any… Allò
“Ignorance is bliss” diuen els britànics. Rebo periòdicament la revista d’Amnistia Internacional perquè en sóc soci. Però moltes vegades ni l’obro. No puc, ho sento. Per una banda, no penso restar al marge del dolor i de la injustícia. Per això hi col.laboro. No he tancat mai els ulls a la injustícia. Però, per altra,
RAIMON, 1975 Jo vinc d’un silenci / antic i molt llarg de gent que va alçant-se / des del fons dels segles de gent que anomenen / classes subalternes. […] qui perd els orígens / perd identitat. Fins a quin punt la identitat personal o col.lectiva va lligada als orígens? Fins a quin punt la
Una de les millors idees sobre la felicitat és aquesta: “ets feliç quan no t’ho preguntes”. • Ets feliç? Només sentir la pregunta noto un petit desassossec. De seguida em ve al cap que no queda gens bé dir que no ho sóc. Seria vergonyós. Sembla que els cànons socials obliguen a ser feliç. Si
Segueixo intentant transcriure l’interessant espai de reflexió Veritat o mentida? d’El Matí de Catalunya Ràdio. L’entrevista d’Adolf Beltran a Terry Eagleton va oferir encara alguns apunts més d’interès. Terry Eagleton sempre ha intentat connectar amb Aristòtil i en la conversa n’ha deixat constància. L’anglès recorda que la idea aristotèlica de felicitat va lligada a l’acompliment
“Amistat verdadera”. La dels amics “de debò”. La d’aquells amb qui pots confiar totalment. L’amistat per als bons moments i per als dolents, per compartir totes les alegries i per cercar-hi tot el suport i l’ajuda més desinteressada. A vegades es troba. És magnífic. També hi ha amics que no són tant perfectes. La majoria.
“Sembla tant evident aquesta veritat que no sé perquè la posem a debat. Ja ho deia Terenci ‘l’afalac genera amics, la veritat odi’. Els amics són per fer-se sentir bé mútuament. Prou sabem que tenim defectes i segur que hi ha molta gent que es dedica a comentar-los a la nostra esquena. Els amics, que