marginàlies

crema la torpor de qui alliçona
entestat a dar-nos matadura
perquè vivim tostemps en follia
l’única forma de prevenir
la vida de la inanició

mai no entendrà que si adesiara
fugim és perquè en cada fugida
ens reconeixem i veiem clar
que l’única arrel és l’abraçada

tampoc serà capaç d’acceptar
que el més rebel dels amansiments
és deixar-ho tot en mans de Bach
odorant ensems qualsevol flor
remullada de fresc per la pluja