qui més sap de mi és la solitud i el transitar silent de la llum damunt l’esquena lluent dels somnis que forneixen de mots mai no dits les mans i la vida de les ombres
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *
Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.