res no s’atansa a la finestra
que s’aboca a l’heura
feta camp de solcs de mar
ni boques temptadores
ni cap mà mai no llegida
ni aire desconcertant de seda
només llavis obscurs de marbre
que fan de refugi ansiós
als estranyats que sempre fugen
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!