marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

DIAVERS

PAISATGE

20 d'agost de 2021

Combatem la sequera que ho abasta tot, ofega el verd i avicia la misèria bevent-nos la sang pròpia que havíem promès al déu més vell. Els insectes convertits en teies calen foc als boscos que s’han deixat morir per no poder contradir la nostra set d’aridesa. La nit s’exaspera i li lliuram els somnis en

Llegir més

VENT MUT

17 d'agost de 2021

La familiaritat acomodatícia de les coses que ens envolten fins a angoixar-nos no ens permet de fitar res ni d’abocar-nos al buit sense cap teranyina que ens espera. Cap crepuscle no és com hom espera o desitja i en cap vent no s’hi ha escrit res que no sabéssim ni el dia que naixerà rient

Llegir més

DE MURS I PARETS

13 d'agost de 2021

Per molt que diguem, ens agraden les parets, els murs i fins i tot les murades, ja sigui per delimitar una propietat, per defensar-nos de qualsevol eventualitat, per protegir-nos dels altres o per penjar-hi quadres o les claus de tot allò que “és nostre”. Si cau per qualsevol causa una paret (de cantons, de maó

Llegir més

EL GUST EN LES ENGRUNES

6 d'agost de 2021

No cal córrer per arribar primer a les viandes sabent que l’estridència del gust es concentra tot en les engrunes. Cap de les pedres que ens omplen les butxaques aconseguirà esquerdar aquest silenci que ens carrega els ulls amb arena i la boca en crit d’auxili amb salmorra i lletanies. Tot és lluny i la

Llegir més

BORDÓ

4 d'agost de 2021

Tot de camells que passen sense dificultats pel cos de l’agulla, el predicador extenuat que en l’altar hi veu una taula d’autòpsies, Bach a tot drap i els cops de tambor que del ventre en fan caixa de ressonància. Algú que prega, un altre que pega, la veu estrafeta d’una vella que exigeix que algú

Llegir més

LA FERTILITAT DE LA PORQUERIA

2 d'agost de 2021

Bresques de vespes com fanalets derrotats esguarden els tiranys sense rumb que solquen els ermassos lacerants de la misèria. S’enganxen en els núvols esfilagarsats plens de sutja, incapaços de dibuixar cap forma, badocs estaquirotats, inalterables davant l’avolesa sangonosa que cria incontinentment el pauperisme -que cuita de morir i de matar en pau- en els abocadors

Llegir més

L’ESTRANYESA DEL SO

30 de juliol de 2021

Harmònica de vidre contra la solitud que s’enrodilla, cos que es plega com el silenci de les flors i de les violes. Viola de roda a favor de la pell en crit i encesa com la ira injusta de qui mana encerclar les veus i els bats Arpa de boca per empènyer el destí escrit

Llegir més

SEQUER DE FOC

21 de juliol de 2021

Desposseïts de la paraula asseguram que matant el temps el deturam i el conservam en ambre, i que allò que sentim a la boca de l’estómac, un volum dens palpable i olorable, és el dolor de no sentir cap pèrdua ni la deixa de cap instant de claror sense màcula. I tot per renegar-nos a

Llegir més

ELS COLORS D’UN ALÈ

17 de juliol de 2021

Cada instant es converteix en forma, en matèria, i així esdevé fita de la memòria. O es torna llenç de qualsevol mida que mostra els colors d’una alenada profunda i els viaranys que ha seguit la pell fins a convertir-se en feixa bategant, en camí fressat. Cada moment, un concert, un joc de sons per

Llegir més

VEURE TOT EL DIA

15 de juliol de 2021

Ser tot el dia de tots els jorns. Percebre tothora com el cor, ininterrompudament, sense haver de conèixer ni la nit ni el descans. Sentir clara, feta arc de llum, la remor que calla rere el que es diu per dir, per inèrcia i avorriment. El dia enter de tots els jorn. No cloure mai

Llegir més

EL MIGDIA NO QUEDARÀ

9 de juliol de 2021

Decretada la passa de temps, tothom se’n preserva fent-se closques de caragol i convertint els dormitoris en cellers. I de la llum que s’ofereix a gratcient són pocs els que n’aprofiten una ambosta per netejar-se les ocurrències, car és prou sabut que el pensar no és cap deure. El migdia no quedarà, tanmateix, s’excusa qui

Llegir més

ESTÚPID I CONTAGIÓS

8 de juliol de 2021

El ganivet tradicional, esmolat a l’antiga perquè talli sense gens d’esforç, que escapça la part del palpís del dit que esguarda l’ungla de qui prepara molt curosament el dinar refrescant. Un tall net, irreprotxable, exemplar. Les gotes de sang que immediatament marquen camins que s’entorcillen per no anar enlloc. El moix, que és el primer

Llegir més

LA CRIDA DE LA BOIRA

1 de juliol de 2021

Acluca els ulls i s’apaga el far. Combat els records i els dies amb àncora per no sentir la crida de la boira, per no topar-se amb els ulls de les hores que fetillen els incauts i ullprenen els aprensius. Sols vol sentir la boca golafre d’aire i les mans que no es volen cloure

Llegir més

L’INSTANT DEL VERS

29 de juny de 2021

Les ungles que tresquen l’esquena estesa, el reflex de tot el que no es mostra en el mirall envellit que regala somriures, el murmuri persistent de la calor en el carrer que no transpira, els deixants ardents del panteix de qui beu a galet tot el que deleja. L’instant que s’entreté a les mans dels

Llegir més

LA GÈNESI D’UN CALFRED

21 de juny de 2021

Sempre falten paraules. Muntanya, camí, nord, no basten per dir clares les passes que fugen. Somni, volença, pressa, no acaben d’abastar tot el seu territori fèrtil. Falten paraules, sempre. Passió, tristesa, poble, tot i l’esforç vacil·len, es confonen, es desnodreixen mentre diuen. Llibertat, aurora, sang, escanyades i escanyolides s’acuneten com els trets. I tanmateix no

Llegir més