marginàlies

Ahir, a Montuïri, una gernació va participar en el dissabte de sant Bartomeu, i això que aquest sant –representat amb un ganivet de consideració a la mà dreta que recorda el seu martiri, en morir escorxat- és el patró d’un bon nombre de viles mallorquines. Feia goig passejar-te entre tantes ganes de gresca. Els cossiers (http://www.festes.org/articles.php?id=538) sortiren amb els vestits bons (http://dbalears.cat/actualitat/Balears/cossiers-amb-colors.html) i molts d’externs ho agraírem. Veient com en Banya Verda empaitava el jovent, em demanava què ens queda per fer o què no hem fet bé perquè aquestes expressions pròpies que es viuen amb tanta intensitat, capitalitzin el sentiment de pertinença. Els de la colla m’endevinaren l’entabanament i d’una empenta em posaren a tret del dimoni. No vaig saber escapar i me’n vaig endur un grapat de llanderades. I mentre en Banya Verda fruïa amb un extern com jo, un montuïrer de no més de deu anys li tocà el picarol que li penja ran del cul.