Anit, una gentada tornà anar a La Real per honorar sant Bernat. Les parades de llepolies, juguetes i d’altres matèries, a banda i banda del camí que du al monestir, no podien ocultar la monstruositat emergent de l’hospital de la vergonya. Cap deixa de ningú aliè a la festa, com en anys passats en què les ments més perverses del govern peperenc de Ciutat pretengueren patrimonialitzar el romiatge a
favor dels seus interessos, lucres gens edificants i molt d’ells presumptament delictuosos pel que va dient la Fiscalia. Alguns d’aquests mals homes, per cert, han estat condemnats i d’altres són preventivament a la presó. Això sí, hom sentí el riure etxerevit de Pere Joan Martorell, realenc d’arrel i component del grup Al-mayurqa (www.al-mayurqa.org). Una rialla que feia córrer bufades d’aire fresc en una nit no gaire calda. Oratjol que revivia enyorances, com les de l’anterior prior de La Real, Antoni Vallespir, escarnit i maltractat pels sicaris de l’extermini. I de Toni Roig, que dia 30 del mes que ve farà un any –un any, ja!- que se n’anà quan més el necessitàvem. Segueix el temps de revoltes, Toni, encara que ens vegis, pot ser, pocatraces i un pèl embambats. No ens faries arribar una tonada coenta i bona d’aprendre que faci botar tant d’esperit entabanat?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!