Connexions des de #Badalona

"Si jo hi sóc i tu també / la terra és meva i és teva." (Joan Argenté)

Arxiu de la categoria: Badalona és un poble?

Dotze mesos del Glòria, i la ciutat encara empantenagada

0

[RESUM DEL 16 AL 22 DE GENER DE 2021] Aquesta setmana ha fet un any just que el Glòria impactava a Badalona: front marítim arrasat i una important esquerda en la política local. Dotze mesos després, la inestabilitat política es manté i l’Ajuntament de Badalona no ha adreçat canvis estructurals d’adaptació crisi climàtica. Per cert, dels riscos associats amb el futur de les nostres ciutats –d’allò que en diem #laciutatqueensespera– en parla aquest article a El Periódico. Fenòmens extrems que posaran el litoral (més) al límit.

Però no és només el litoral que està al límit. En una ciutat com #Badalona, amb més de 57.000 conciutadans en situació de vulnerabilitat extrema totes les polítiques de millora urbana i social als barris són necessàries i urgents. Catalunya necessita un nou pla de barris. Ho explica bé l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) en el nou número de la seva publicació Papers. Per cert, que dels reptes urbanístics (i més) en parlava en aquest article publicat al Línia Badalona aquest mateix dijous.

I l’alcalde de Badalona, què?

Des d’ERC-Avancem ho tenim clar. Al govern del PP a #Badalona els demanem, ras i curt que: es posin les piles! … perquè la ciutat està empantenagada i sense horitzó de futur clar.

Dimecres Àlex Montornès ho deia a Badalona 360 i l’endemà la presidenta del grup municipal Anna Lara hi tornava (fil i resum de la intervenció). Aquest vídeo ho resumeix prou bé:

Algunes notícies més: aquest mes de gener s’inicien les obres de construcció del nou CAP del Gorg de Badalona. Els veïns fa més de 10 anys que esperen aquest equipament, que donarà resposta a les necessitats i al (més…)

El cor darrere la pedra: per un urbanisme a escala humana

0

Sobre model de ciutat i en defensa d’un #urbanisme a escala humana… aquí van aquestes reflexions que en forma d’article em publica el Línia Xarxa aquest dijous. Agafen el fil del debat proposat per Restarting BDN fa uns dies. Espero que us interessi:

Fa uns dies l’associació Restarting BDN (rbdn.cat) va organitzar un debat al voltant de la projecció de la ciutat de Badalona i de com el municipi pot i ha de lligar urbanisme i innovació per reinventar-se. Articulat sobretot al voltant de les oportunitats que s’entreveuen en els processos de transformació en marxa amb l’autopista C-31 i en el sector de les Tres Xemeneies, en el debat diferents ponents van obrir el (més…)

Del vigent ‘llegat Maragall’ i altres temes d’interès local

0

[RESUM DEL 9 AL 15 DE GENER DE 2021] “El nostre patriotisme és el de la dignitat efectiva, reconeguda allà on compta, en el barri, en l’escola, en la malaltia, en la joventut…”

La Montserrat Tura recull part del discurs de possessió de Pasqual Maragall, tan vigent!, en un article imprescindible en els 80 anys del president que ha centrat l’actualitat informativa aquests dies. És molt estimulant, de fet, anar a les fonts originals. El discurs complet ressenyat en la imatge que acompanya aquest apunt el podeu repescar aquí i de propina (i si teniu una estona) podeu revisar el discurs d’investidura que va fer uns dies abans al Parlament en aquest altre recurs.

“… els sentiments de pàtria més profunds han nascut o de la resposta a una agressió exterior o de l’obtenció per a tothom de nous drets i d’una nova dignitat. El segon tipus ha resultat més fort que el primer; més fort, més resistent, més civil, més compartit, més republicà.” “No demano peixet, demano crítica, però demano també visió panoràmica, visió general.” Quina (més…)

Cultura maltractada? sí i no

0
L’art urbà, tan present, tan oblidat. Aquí al Turó d’en Carig.

La Gina de Tera ha sacsejat la xarxa badalonina amb aquest punyent fil al voltant de la cultura a Badalona (també com a resposta, és d’interés aquest altre fil del Marti Noy). Sintèticament, i en substitució d’un fil que seria massa llarg i potser cansaria… aquí va un apunt ràpid de coses que m’ha suggerit:

Coincideixo en:

  • la denúncia de la situació dels col·lectius de creadors implicats a la Mobba (obligats a deixar el seu equipament). Un fracàs de ciutat, malgrat aquí hi havia una alternativa per emplaçar a Muebles Rojas la ‘fàbrica’ de creació, conjuntament amb el projecte de la Fura. Una  alternativa malauradament malbaratada aquests darrers anys.
  • l’assenyalament de la precària situació del Conservatori i l’Escola de Música (en un edifici que ha de compartir amb el centre cívic, i que a més no és accessible i impedeix la consolidació del centre). Hi ha pressupost per abordar aquest tema. Que es posi fil a l’agulla.
  • l’abandonament de la programació cultural als centres cívics, només en part corregida, per la programació de les biblioteques. Tanmateix, més greu encara: la ciutat té per acabar el seu desplegament de centres cívics (el D5 no en té) i de bibioteques! Hi ha diners per fer el programa funcional i el projecte d’un equipament comunitari al Gorg i Montigalà (Apenins). Perquè no s’aprofiten? Estan en un calaix des de la moció de censura. I pel que fa a les biblioteques, clama al cel la situació a Can Casacuberta (encara!), però en especial a Lloreda. El projecte de nova construcció ha de desbloquejar-se ja… i revisar on s’ha de començar a planificar un nou equipament bibliotecari necessari a la ciutat.
  • el dèficit el manteniment dels equipaments culturals (al juliol de 2019, vam promoure aquesta moció), esportius, veïnals, etc, potser ens amaga una cosa encara més greu: la falta d’un pla d’equipaments a la ciutat i un debat obert (encara!) al voltant de mancances evidents (auditori, per exemple). De la necessitat d’un pla d’equipaments aquesta intervenció recent al ple.
  • la falta de reflexos a l’hora de donar sortida (i espais) a les entitats de la ciutat en l’àmbit de cultura tradicional. És hora, també, de repensar i revisar el disseny de la festa en el seu conjunt.

Afegeixo:

  • la tebior de la ciutat alhora de defensar un projecte estratègic com ho és el del Còmic a la CACI. Oportunitat definitivament perduda?
  • la desatenció de polítiques públiques de suport als creadors i indústria cultural a la ciutat (per exemple a través de línies d’ajut específiques o de ‘fàbrica’ de creació). En la planificació de polígons d’activitat econòmica se situava un pòl d’indústria cultural a Can Ribó. Cal estirar aquest fil.
  • les assignatures pendents quant a patrimoni històrico artístic, i alhora de donar un ús (reinventant-los si cal) edificis fantàstics com Ca l’Andal, les torres Arnús, la Phier, Torre Codina, Escorxador, etc.
  • la falta de confiança entre món associatiu i administració amb dinàmiques massa receloses quant a participació i empoderament.
  • i tot un àmbit estratègic a explorar alhora de lligar la cultura amb l’educació (aprofitem FAMPAS i l’articulació creixent de les entitats vinculades amb el lleure educatiu!), també alhora de reforçar-la com un element de treball comunitari (tenim BSA, una sòlida empresa municipal que podria jugar un paper interessant). I l’art urbà? També l’art urbà.

Tanmateix, alhora de fer una ‘foto’ de la cultura a la ciutat situaria també èxits compartits (administració-societat civil) amb:

  • tres festivals de referència al país: Filmets, Li Chang i Blues i Ritmes. No era fàcil i s’ha aconseguit.
  • una aposta museística al voltant de Baetulo espectacular: la museïtzació de les Termes, el decumanus i les (més…)

Sis raons per comprar el darrer llibre de Joan Tardà

0

  1. Per la pedagògica autoritat amb què Arnaldo Otegui explica en el pròleg que obre el llibre com les línies rectes no existeixen en política: i sí, en canvi, hi ha camins, correrols, creuaments, bifurcacions, marrades… i, fet i fet, ben poques dreceres. “En la meva militància –escriu el líder basc– he hagut de superar moltes contradiccions, algunes de molt greus. En permetreu que us digui que el problema no és que hi hagi contradiccions, sempre n’hi haurà si el procés política ja no avui, si no gestionar les de la manera més intel·ligent i menys costosa pels interessos dels nostres pobles. Hem de detectar aquestes contradiccions, analitzar-les, aïllar les i sotmetre’s a un criteri constructiu, a fi que no ens penalitzen i ens divideixen gestionem les per al nostre interès col·lectiu, amb la certesa que, si aquestes contradiccions ens porten a un combat entre nosaltres, hi haurà un salt guanyador: L’Estat”.”On és escrit que s’hagi de guanyar a la primera?” es pregunta l’autor a la pàgina 92. Ja ho veieu, ‘En defensa pròpia’ és més un manual de resistència, més que un tractat de màgia.
  2. Perquè, de fet, el llibre comença amb dos exemples que podrien invalidar la mateixa tesi de l’autor al voltant de la conveniència d’una ‘convergència de les esquerres’ que desbordi els actuals blocs de la política catalana. Els dos exemples són el fracàs de l’acord ERC-Comuns a Barcelona; i la investidura fallida a Badalona, que va portar a l’alcalia a Xavier Garcia Albiol… Però l’elecció dels dos exemples en realitat no debilita sinó que dona més sentit al plantejament de Tardà. Dos fracassos sonors que no condemnen sinó que animen a continuar lluitant, no des de l’autocomplaença sinó a través del reconeixement de les dificultats. És un llibre per als que piquen pedra. 100% Tardà, ja ho veieu, perquè de fet pocs com ell han obert tant de camí, aquí hi ha allà, en clau de fraternitat i república.
  3. Perquè s’afegeix i reforça, per bé que des de la seva singularitat política, l’esforç col·lectiu del partit republicà per “pensar i repensar tot el que hem viscut” des de l’1o… ‘En defensa pròpia’ és un bon complement, així doncs, al llibre Tornarem a Vèncer, de l’Oriol Junqueras i la Marta Rivera, i a les aproximacions que han fet en els seus llibres Raül Romeva, Carles Mundó o Dolors Bassa. Lluny de les proclames voluntarioses, de les fórmules placebo, del fullderutisme i del llenguatge inflamat… tindreu a les mans un text sec, crític i autocrític, sincer i lúcid… i tanmateix fèrtil en (més…)

Objectiu vacuna, fred de moltes pobreses i projectes ‘nostres’ encara

0
Publicat el 8 de gener de 2021

[RESUM DEL 29 DE DESEMBRE DE 2020 AL 8 DE GENER DE 2021] Que aquest mapa d’entitats de l’#economiasolidària del Barcelonès Nord elaborat per l’Ateneu Cooperatiu serveixi per il·lustrar el primer apunt de l’any al blog. Inclou tot el que tot el que necessites i més per poder començar l’any fent un consum responsable i de proximitat!

Aquest apunt serveix també com a recopil·lació de les darreres entrades al blog:

I també per apuntar algunes de les novetats en clau Badalona aquestes darreres setmanes ‘festives’.

El 2021 ha arribat amb dues notícies: el reforç de la campanya de vacunació (rècords sucessius de vacunacions diàries aquests darrers dies de la setmana, també a Badalona) i les baixes temperatures. Fred que ha mostrat una de les pobreseses que s’acumulen al nostre municipi. Ho explica bé aquest article al diari ARA: “Sant Roc es (més…)

Reflexions després de les flames

0

Aquest és l’article que el Diari Públic em publica avui sobre l’incendi a Badalona, és una reflexió sobre les raons estructurals que van encendre les flames:

Hi ha evidents raons estructurals darrera l’incendi mortal de la nau industrial del Gorg, a Badalona, que converteixen aquest desgraciat incident en molt més que un succès local. Veiem aquí moltes pobreses sumades (habitacional, energètica, econòmica) i la fatal política d’immigració estatal que condemna molts dels nostres veïns i veïnes –molts d’ells treballadors i treballadores– a la marginalitat.

Entre les flames, veiem també l’encarcarament de l’administració a l’hora de donar resposta a situacions cada vegada més complexes; i la caducitat d’eines d’intervenció urbanística, la falta de (més…)

Debats incòmodes sobre urbanisme

1

Ni les xarxes socials ni l’acceleració de la política ens ajuden a aprofundir sobre els reptes que tenim com a ciutat. En aquest article exposo sintèticament –entre la nota personal i la reflexió política– alguns dels debats que resten amagats, malgrat la seva crítica importància, en l’agenda de futur de Badalona. Amb l’ànim d’ajudar a un debat necessari, però massa sovint ajornat, aquí van aquests apunts:

Desprogramar sòl. Al voltant de la redacció del nou planejament urbanístic amb la qual treballa en aquests moments l’Àrea Metropolitana i que ha de substituir l’actual i obsolet de 1976, sorgeix l’oportunitat inexcusable de revisar les qualificacions urbanístiques a la ciutat. És a dir, on permetem fer nous pisos? En quines condicions? Com assegurem els equipaments i les zones verdes necessàries? Al voltant d’això caldrà una reflexió sobre la desprogramació de sòl (tema delicat), perquè segurament la densitat de (més…)

#laCiutatQueEnsEspera 16, 17 i 18: Ricard Vilaregut, Anna Pérez Català i Elisenda Alamany

1
Publicat el 1 d'agost de 2020

Fins aquí la primera tongada de veus de #laCiutatQueEnsEspera. Des de mitjans de juny, han estat de moment 18 persones que des de perspectives molt diferents han intentat respondre sobre els reptes que tenim com a societat, sobretot des d’una perspectiva urbana. Aquests darrers set dies, ha estat el torn de Ricard Vilaragut, Anna Pérez Català i Elisenda Alamany.

(més…)

Ple ordinari de juliol: 3X, Turó de l’Enric i laterals que es desgelen

1

Un ple amb crit renovat: “no podran empresonar mai tanta dignitat.” #llibertatpresospolítics

#3X, dependrà de nosaltres que sigui espai d’oportunitats

2
+ cliqueu per ampliar
+ cliqueu per ampliar

D’oportunitats i reptes a les #3X, que aquest gran espai sigui un motor d’oportunitats, no una illa de privilegis:

(més…)

Nova platja per a Badalona i ajuts que van arribant en compta gotes

0

[RESUM DE LA QUARTA SETMANA DE JULIOL 2020] Recuperada per a la ciutadania, descontaminada després d’un llarg i complicat procés. Aquests dies ja es pot disfrutar la platja portuària de la Marina, la número 9 a #Badalona, la 42 d’entre totes les #platgesmetropolitanes. Aquest matí de dissabte, ben d’horeta, tenia aquest fabulós aspecte. En la seva recuperació un reconeixement a la tenacitat d’Àlex Mañas i a la gent de Marina Badalona, i també, és clar, a Francesc Duran, Agnès Rotger i Elisabeth Garcia que van ajudar-hi; i a les administracions i governs que també van fer camí. L’aplaudiment, però, és principalment pel veïnat que tant va insistir-hi! En aquest enllaç podeu ampliar els detalls d’aquest nou espai públic per a la ciutat.

Aquesta ha estat també setmana de ple extraordinari, amb diferents convocatòries d’ajut aprovades sobre les quals podeu ampliar la informació en aquest enllaç.

Aquests darrers set dies, la cultura ha estat notícia amb el Sant Jordi d’Estiu, sobre el qual vaig fer aquest apunt específic i també per la malurada mort de Juan Marsé (en aquest i aquest altre enllaç podeu accedir gratuïtament a diferents articles publicats en memòria).

Abans de fer el repàs de tuits i informacions, permeteu-me compartir aquest ‘petit secret’: (més…)

La ciutat que ens espera 14 i 15: Meius Ferrés i Nel·la Saborit

0

La Meius Ferrés, cap de comunicació de la Universitat de Girona, es defineix al seu perfil de TW com a teixidora de xarxes i és així mateix. Avui a #laCiutatQueEnsEspera reflexions sobre la tecnologia com a aliada.

La Nel·la Saborit, enginyera civil a l’oficina tècnica del Pla Estratègic Metropolità (PEMB), apunta un munt d’aspectes clau sobre mobilitat, equipaments i logística en el capítol d’avui de #laCiutatQueEnsEspera.

No serà per recomanacions: #SantJordidEstiu

1

5593