Poques persones com la MariaSisternas ens han fet (re)pensar tant la ciutat i l’#habitatge aquests dies. Em fa molta il·lusió explicar q avui començo una nova sèrie amb veus sobre #laCiutatQueEnsEspera i que la Maria Sisternas, arquitecta, articulista i una de les persones escollides per pensar l’estratègia de país post pandèmia, és la primera ‘convidada’.
En aquest enllaç podeu repescar alguns dels seus articles sobre urbanisme i habitatge i que són un bon complement al vídeo.
En Josep Maria Jové i en Lluís Salvadó, acusats d’organitzar l’1O tenen 20 dies per pagar la fiança de més de 1.600.000€. Si no ho fan, els embargaran tots els seus béns. La seva repressió no s’atura, la nostra solidaritat tampoc! + caixadesolidaritat.cat/
La repressió política al nostre país no ha estat confinada en aquest temps d’emergència sanitària, més aviat ha estat tapada, dissimulada esperant el moment. I el moment ha arribat. No és cap sorpresa; a aquestes altures, a Catalunya, això ja no pot ser una sorpresa… senzillament és un recordatori més, que el càstig polític a una ideologia (disfressat de causa judicial) continua en marxa i que té víctimes. Algunes de molt (més…)
[RESUM DE LA PRIMERA SETMANA DE JUNY] En aquests darrers dos dies, diferents actes ‘presencials’ han anat desgelant el desconfinament; amb totes les mesures de seguretat i responsabilitat cívica, això sí. Distància física, no distància social. M’ha agradat poder-hi participar i reprendre la vida social i política a peu de carrer.
Cinc dels principals reptes en clau ambiental de la ciutat de Badalona, tot coincidint amb la celebració avui divendres del Dia Mundial del Medi Ambient.
Ciutat habitable (aire net, renaturalització, eficiència): impuls i ampliació de les zones de baixes emissions, pla d’electrolineres local, nous criteris d’urbanització per promoure pas vianants, zona 30 km/h, desplegament zones verdes d’aparcament a la ciutat, convertir C31 en via interurbana; pla de rehabilitació d’edificis, pla d’autosuficiència energètica; revisió de la urbanització de rieres, millora capacitat de drenatge parcs públics, aposta per la biodiversitat al verd urbà…
Transport públic competitiu arreu i més bici: reivindicació de l’extensió de la L1 i Tram al municipi, revisió i millora de la xarxa d’autobusos amb l’objectiu d’augmentar velocitat comercial, extensió de la xarxa de carril bici, senyalètica per afavorir els desplaçaments a peu.
Protegir les valls (Betlem, Canyet, Pomar): blindatge i actualització urbanística de la serralada de Marina i de les zones situades damunt la B20.
Resposta crisi climàtica (platja, sanejament): actualització i impuls pla director clavegueram, construcció d’espigons a la platja de la Mora, millora capacitat de resposta del sanejament per afavorir separació aigües negres i pluvials, revisió polítiques urbanístiques primera línia de mar.
Nou model productiu i de consum: impuls economia social, petit comerç i afavorir noves modalitats logístiques més responsables.
Aquesta setmana hem conegut les dades de l’atur a la ciutat de Badalona del passat mes de maig. Són dades molt preocupants. És veritat que s’observa un lleuger alentiment de la destrucció de l’ocupació respecte les del mes d’abril, també és veritat que el mes d’abril no es pot comparar amb cap altre mes perquè estavem enmig d’una emergència sanitària. Les dades del mes de maig, insisteixo, continuen sent molt preocupants.
I ho són perquè continuen afectant els mateixos col·lectius vulnerables: la gent jove, els majors de 45 anys, les dones, i també tota la població nouvinguda. Hem de baixar a peu de carrer per veure-les. Són les cues de la fam. Tanta i tanta gent, tants i tantes veïns i veïnes nostres que estaven a l’economia submergida i que han vist com la pandèmia pulveritzava el seu modus de vida.
Més coses que no ens expliquen aquestes dades però que hi són. El retard en el (més…)
Estimulant debat #ActivemlaCultura, en clau Badalona, però no només. Molt interessant, per cert, la tria de ponents que recull la mirada artística inclusiva i comunitària; que lliga cultura i educació i reivindica l’art urbà… i que no sempre són presents en aquesta mena de debats.
Aquí podeu repescar l’acte en la seva totalitat i al meu blog sobre cultura i Badalona fa molts anys que he anat abocant idees i reflexions… Per si us ve de gust, hi podeu donar un cop d’ull aquí. D’altra banda, la Rosa Carbonell, una de les ponents, ha fet un interessant fil de TW desenvolupant alguna de les idees.
De la xerrada, jo em quedo amb:
La necessitat de la mirada estratègica, i a la ciutat els centres cívics han de jugar un paper. Falcar impuls de la creació i dels drets culturals. La cultura crítica, eina per repensar-nos com a societat. (Rosa Carbonell)
Deixar la grandiloqüència i anar a buscar les iniciatives ‘micro’ q poden fer un tot. Actualitzar el (més…)
[RESUM DE LA DARRERA SETMANA DE MAIG] A banda del ple del cartipàs (apunt específic aquí), aquesta setmana ha estat actualitat a Badalona:
En clau econòmica, el cas de Nissan ha focalitzat tota l’atenció, també a la nostra ciutat. Uns dos cents treballadors de l’empresa automobilística són de Badalona. La notícia del tancament de les plantes de Barcelona, Montcada i Reixac i Sant Andreu de la Barca és devastadora en clau metropolitana i nacional: cal afegir-hi molts llocs indirectes. Als plens de la Diputació de le l’Ajuntament vam aprovar dues mocions de suport i que podeu veure aquí i aquí.
☑️ Tombem augment de sous i dietes PP i càrrecs innecessaris.
☑️ Mantenim capacitat de treball polític grups oposició.
☑️ Assegurem el poder fiscalitzador del ple.
☑️ L’inexcusable procés de modernització de l’Ajuntament no queda afectat.
El PP rep un seriós correctiu (avís) en el seu primer ple a Badalona. L’habilitat comunicativa d’Albiol endolceix superficialment la derrota… però la realitat és que els populistes no aconsegueixen tirar endavant cap dels punts de gruix polític que havien plantejat d’inici.
Sobre el poder de projecció (=oportunitats) que té la cultura. Reflexions al voltant de la programació inquieta i especialitzada de la Sala Estraperlo del polígon de Can Ribó, a Badalona, i que fa uns pocs dies reunia 55.000 persones en un concert online. Amb cita a altres esdeveniments culturals que salten el terme municipal i que mostren com música, cinema i arts són també eines per a la reactivació cívica i econòmica. El vídeo cita també el festival Blues i Ritmes, el Filmets, el Li Chang, la Fàbrica de Creació de la Mobba, el Cryptshow, la Tertúlia Flamenca, el Taller BDN… però també podem sumar els casos de la Fundació Èpica de la Fura dels Baus, de múltiples experiències d’art urbà, per exemple vinculades amb Kognitiff, etc.
[RESUM DE LA QUARTA SETMANA DE MAIG] Aquesta setmana passada el govern del PP a Badalona ha donat a conèixer els primers detalls sobre la seva organització interna. En un comunicat, ERC hem mostrat la preocupació per la manera com han sortit debilitats en l’estructura els serveis socials i l’àmbit de feminisme. A l’aprimament de serveis socials i la desaparició de ‘feminismes’ denunciats en la nota, afegeixo més incongruènces: deslligar urbanisme de territori, adscripcions d’organismes inexplicables (#Badalona Cultura a Turisme? Consorci Bdn Sud a Seguretat?), reducció de convivència a tema d’ordre públic…
Per cert, així explica el PP les seves prioritats per #Badalona: #Covid19, neteja, seguretat i totxo. Ok. L’important, però, és el q hi falta: la lluita contra la desigualtat i la segregació escolar, l’aposta per l’habitatge, les mesures per abordar la crisi climàtica…
⚠️ Aquesta setmana al blog també he parlat de ‘la ciuat dels 15 minuts’ en clau de Badalona (vegeu l’apunt aquí) i del projecte que SÍ que existeix en clau de (més…)
Hi ha moltes maneres d’explicar la ciutat que volem; la ciutat al capdavall com la gran plaça pública del projecte republicà, com el gran espai compartit obert a tots i a totes, accessible, el lloc on passen coses i on podem treballar millor per la igualtat d’oportunitats. També el lloc on l’escletxa, on l’esquerda de la desigualtat es mostra amb més cruesa. Aquesta és la ciutat que tenim, i a la vegada, la ciutat que aspirem a millorar.
Dues maneres de descriure-la, dues maneres d’aproximar-s’hi. La primera la dic amb l’expressió de l’exalcaldessa Dolors Sabater que, agafant el fil de Francesco Tonucci (aquí podeu aprofundir), sempre diu, i trobo que és un encert, que no hi ha millor de treballar per una ciutat per tots i per totes que fer-ho des de la perspectiva dels infants. Una ciutat pensada per als més petits és una ciutat pensada per la gent amb dificultat de mobilitat, per la gent gran; també pensada com el lloc obert a les oportunitats, com el lloc obert a l’intercanvi.
Al voltant d’aquesta ciutat amb ulls d’infant quan estavem a govern precisament vam començar a dissenyar parcs (més…)
Sí q hi ha projecte. En la feina del govern Guanyem, ERC, ICV-EUiA, amb suports puntuals de PSC i JxC, es prefigura un model de ciutat q no és contra ningú, sinó a favor de #Badalona. Un banc de polítiques q cal posar en valor, actualitzar i millorar.
Som-hi! En aquests enllaços podeu ampliar aquelles línies de treball per una #Badalona més justa. No comencem de zero, per sort. Si a algú li interessa estirar el fil:
I cal situar també la proposta de modernització de l’administració a #Badalona, finalment assumida el 2019 (👉http://ow.ly/QJPc30qI4af) i el document polítiques públiques d’habitatge (👉http://ow.ly/lF8p30qI4cf).
“Menys del que volien, més del que es pensaven.” Una frase interpel·ladora de Ricard Vilaregut, q fa balanç d’aquells anys (👉http://ow.ly/ze5u30qI4ev). Insisteixo: els ponts q caldrà refer tenen una base més sòlida del q ara, immersos en el retret, podem entreveure. Seguim #Badalona!
Transcripció del vídeo:
Es parla molt aquests dies que les esquerres, les forces de progrés de Badalona, necessiten un projecte. I efectivament, necessitem recuperar el to, recuperar les (més…)
A banda del canvi d’alcaldia a Badalona (que podeu aprofundir aquí i aquí) l’actualitat de la setmana ha continuat girant al voltant del confinament i la crisi sanitària. De les ciutats i pobles que ens van quedant després de l’ensulsiada de la Covid19 i de la incertesa i la por que ens van quedant a tots plegats en la mirada en parla en bona part en Toni Soler en aquest article: “Aquest replegament no es deu només a l’afany de seguretat, sinó a la sensació que les pàtries comunes, els espais de consciència col·lectiva, s’estan engrunant a una velocitat de vertigen.” El repte (majúscul), preservar la xarxa de la comunitat.
I de ‘salvar’ la cohesió, aquestes dues notícies agafades al vol de l’actualitat.
La preinscripció online i la mobilitat “agreujaran” la segregació escolar, segons la Fundació Bofill. Molt mala notícia per a una ciutat com #Badalona, una ciutat on plou sobre mullat en aquest tema. L’estudi inclou recomanacions pels ajuntaments. Prenguem nota.
Entendre (per combatre) com funciona la mecànica del populisme del PP a #Badalona… i respondre: amb receptes pròpies, amb polítiques estructurals… a peu de carrer. Tenim feina. Totes. Tots.
[Transcripció del vídeo] Torno amb el diari de confinament, un diari que cada vegada és més un comentari de l’actualitat, un seguiment del dia a dia de la ciutat de Badalona. Una ciutat que cada cop més va recuperant aquesta normalitat, com el país, però que a Badalona doblem l’aposta. A aquesta normalitat incerta, plena de perills, plena de reptes –potser també plena d’oportunitats–… però aquesta normalitat a Badalona és una mica més complicada. I ho és des de dimarts en què torna a l’alcaldia Xavier Garcia Albiol i un PP que ja va convertir la nostra ciutat en el laboratori del nou populisme i que ara té l’opotunitat, en aquest context de desigualtat creixent i de tantes crisis solapades, de reinventar aquella fórmula. Una fórmula que funciona electoralment –és evident–, però és una fórmula que no funciona per solucionar els problemes de la ciutadania.
Què va passar dimarts? Doncs dimarts vam viure en viu i en directe el fracàs de les esquerres. Fracàs compartit, fracàs que ens interpel·la a tots i a totes. S’ha dit molt i s’ha dit com un mantra interessat: la culpa és de Guanyem. I certament, la darrera decisió, per mi, personalment, i dit des del respecte i des del reconeixement, és equivocada. Però la responsabilitat no la podem fer recaure sobre una sola força. I per mi n’hi ha una, de força, que se n’està ensortint massa bé, d’aquesta. I es diu Partit Socialista. I és el PSC que fa dos anys feia una moció de censura amb C’s i PP, i que fa un any feia un (més…)