Aquest apunt comença fa poca cosa més d’un any enrere, concretament el set de març de 2018. Després de prop de 3 hores, estavem a punt d’acabar l’audiència pública de seguiment d’inversions al districte 2, al centre cívic de Can Cabanyes, quan d’entre el públic algú demana la paraula. “Vull pensar –es preguntava tot exigent un veí en veu alta– que tot allò que vam decidir entre tots en el pressupost participatiu s’executarà abans d’acabar el mandat, oi?” La meva resposta portava de bracet una mala notícia i una bona notícia, i així li ho vaig dir, generant una certa perplexitat en ell… i entre la gent present a la sala.
La bona notícia: que el procés participatiu impulsat pel govern i del qual donavem compte en aquelles sessions era també un compromís al qual ens sentíem vinculats. Es portaria a la pràctica tot el que es va definir en aquella votació ciutadana –inèdita quant al volum posat a consideració de la gent i pel que fa al percentatge de participants–. Compromís ferm, reforçat amb el fet que tots aquells projectes prioritzats tindrien, a més, un seguiment obert en la seva execució, transparent i amb el contrast dels veïns i veïnes.
La ‘mala notícia’ en realitat no era una notícia dolenta. Tot canvi en la manera de prendre les decisions té implicacions que cal valorar. Preguntar a la gent i incorporar les seves propostes… allarga el temps de (més…)