Tombant pel Mascançà

El bloc de Miquel Bresolí

Pelegrins

1
Publicat el 15 d'agost de 2008

<!–
@page { size: 21cm 29.7cm; margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm }
–>
Avui n’hi vist passar dos. De fet amb
un fins i tot hi he parlat una estona. Havia sortit de Castellnou de
Seana i confiava arribar a Lleida.

Fa temps que passen pel Palau
(d’Anglesola, el meu poble) nombrosos pelegrins que fan la ruta
catalana del Camí de Sant Jaume.

Primer eren unes rudimentàries
fletxes grogues que indicaven el camí. Després unes
rajoletes amb una petxina estilitzada a mena d’estel o cometa. Ara
uns vistosos pals indicadors amb completa informació.

Fins i tot n’hi ha que el fan en moto.
Una manera més ràpida de fer-lo, o no. Si més no
el parell que vaig veure que van haver de recular després de
tirar pel camí erroni. Si ho fan en cada trencant encara se’ls
hi farà de nit.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Lo Xavi

0

Si estigués d’humor podria fer
mig acudit tot dient allò del marit de la germana de la millor
amiga de la dona. Però no n’hi estic.

Pensant-hi diria que la major part de
les vegades que ens hem relacionat ha estat al voltant d’una taula.
Que és una bona manera de fer amics. Ni que els vegis molt de
tant en tant.

Lo Xavi és d’aquell grup de
persones que no penses com és ni com deixa de ser,
senzillament et cau bé, o no, i ja n’hi prou.

Dels que gasten poca rialla però
que ben aviat saps si està, o no, de bon humor. Potser perquè
diu les coses tal com les pensa.

Avui has deixat de ser per
passar a sempre ser.

Saps que tornarem a fer riure a la
Montse i a la Laura. És el menys que podem fer per les bones
estones que hem passat.

I sàpigues que, quan tingui un
moment, hem faré un glop de Talisker (aquell que no vam
arribar a fer plegats). A ben segur tindrà un cert gust salat
de llàgrima, el segell d’un pacte no escrit de que mai
t’oblidarem.

L’Anthony

1
Publicat el 18 de juny de 2008

<!–
@page { size: 21cm 29.7cm; margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm }
–>

La setmana passada, canviant de canals,
buscant alguna cosa que em fes de somnífer… em vaig quedar
enganxat al 33 (crec que el programa es deia Loops).

Una veu em va cridar l’atenció
(no se perquè vaig pensar en el Morrisey dels Smiths) i em va
fer dubtar de si era noi o noia.

L’ambient, una immensa sala (o un gran
magatzem, com si fos un hivernacle aixecat). I un grup d’acompanyament
que semblava que s’havien equivocat d’indret. Tal una part d’una
filharmònica (contrabaix, violins, piano, també
guitarres i acordió,…).

Acabada la cançó, la
següent amb el nom del grup: Anthony and the Johnsons. Em sona
el nom, però no en conec res.

Em vaig quedar fins el final del
concert. Plàcidament despert.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

La figura de la Trobada

0
Publicat el 3 de juny de 2008

Ni exjugadors, ni directius, ni
penyistes. El protagonista de la III Trobada de les penyes de Ponent
del Barça, a Linyola, fou el Joaquim Mir.

L’alcalde de Linyola va aprofitar la
recepció oficial (tot i que va remarcar varies vegades que
parlava a títol personal) per dir el que pensava de la
situació del Barça.

Sense aixecar la veu va mocar jugadors,
equip tècnic, directiva i tothom qui te a veure en el que
anomenar regal de la lliga al màxim rival.

I va reivindicar que el Barça
torni a recuperar el paper que li correspon com equip més
emblemàtic que és dels Països Catalans, secció
Catalunya va afegir (lo de secció ho he posat jo).

Si fins i tot els veïns, que el
coneixen de tota la vida, es van quedar entre un somriure i astorats
pel que sentien, no vull pensar com devien estar els convidats.

I una vegada dit el que pensava,
repartiment de llibres, xocades de mans, fotos i a continuar la
festa. Que d’això es tractava. Que per patir, ja s’ha patit
prou durant tot l’any.

I per molts anys als de la Penya Barça
de Linyola, que ja han fet vint anys.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

De la convocatòria de blocaires de Ponent

0
Publicat el 23 de maig de 2008

Contravenint una de les virtuts de la
xarxa, la immediatesa, aquest apunt parla de la convocatòria
que va fer Miquel Pueyo, delegat del Govern a Lleida, a un grup de
blocaires de les comarques de Ponent, el passat dimecres, dia 21.

La trobada va servir per tenir una
xerrada informal sobre els blocs, la xarxa,… i les possibilitats
que donen i el que molt que falta per saber per poder-les aplicar, si
més no entre bona part dels que vam assistir a la trobada
(que, tot s’ha de dir, ja fa temps que vam perdre el carnet jove).

Potser per això Alertainfo va
generar més expectació, preguntes,…pel seu contingut
de suport tecnològic, d’aplicacions a laxarxa,… i el
compromís del seu administrador de donar resposta telemàtica
als dubtes i problemes que se li plantegin.

També va ser motiu d’atenció
el bloc literari de l’Eduard Ribera, els apunts periodístics de
Josep Ramon Ribé o l’informatiu digital de Fulleda.

En un sector més convencional
situaríem el bloc del propi Pueyo, el de Rafel Santapau o
aquest mateix.

I constatar que la xarxa la domina el
jovent, tot veient, juntament amb Alertainfo, el bloc de la Jordina
Freixenet
o l’evolució que suposen els fotoblocs com el de la
Fitipaldi
.

També va servir per parlar
breument de la sortida de la Lleidasfera i d’algunes de les seves propostes inicials, de compromís territorial.

Per últim agrair al Santi Arbós
el suggeriment de fer una ullada al pdf de Com escriure per al web de
la gent d’Antaviana.

En tot cas, un plaer haver conegut o
tornat a saludar al Miquel, les Annes, la Jordina, l’Eduard, el Josep
Ramon, el Santi, el Josep Ramon, el Xavier o el Rafel.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Convocats els blocaires de Ponent

0
Publicat el 21 de maig de 2008

Aquest vespre miraré
d’atansar-me a la reunió de blocaires de les comarques de
Ponent que ha convocat el delegat del Govern a Lleida,Miquel Pueyo,
que també és blocaire.

 

Tot això coincidint amb la
sortida de la Lleidasfera, una iniciativa del Jordi Mayoral i en la
que hi he col·laborat.

Els blocaires de Ponent es mouen…
informarem.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Una llesca de pa

0
Publicat el 20 de maig de 2008

Fa uns dies, un xiquet va entrar
darrera meu a la pastisseria. Quan li va tocar va demanar el pa. Si mes no així ho va entendre la
Rosa, la pastissera, ( i jo també) que li va dir que ja havia
passat la seva mare (del nen).

Aquest però va respondre “Tinc
gana”. La Rosa sense dir res més es va girar, va agafar una
peça de mig encetada i la va preguntar: “llesca o crostó?”.
El noi va respondre llesca.

Un, tot i que ja es va criar en l’època
dels bonis, tigretons,… (combinats amb llesques de pa, vi, oli i
sucre i una presa de xocolata), no va poder deixar de sorprendre’s
que avui en dia encara hi hagi canalla que gaudeixi assaborint una
llesca de pa…clar que si és del pa del Vicenç de
Fondarella no m’estranya.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Mandongo

1

No l’he trobat en els meus diccionaris,
ni en els llibres del Pere Ortis sobre la parla de l’Urgell.

Només el Termcat l’anomena
“industria alimentària”.

Es una paraula que sembre m’ha agradat.
Potser perquè a casa “feien el mandongo”.

Aquest dissabte, a Vallverd d’Urgell,
vaig tornar a sentir l’expressió, mes que la paraula. I que
les senyores que cuinaven els talls de porc que, més tard, es
transformaria en botifarra negra, em van dir que “feien el
mandongo”.

Perquè això és el
mandongo, la elaboració alimentària del porc (del porc
s’aprofita tot, fa la dita). Botifarres, llonganisses, embotits,
pernils,… i sobre tot la xulla, els talls de carn que es fregeixen
(i es mengen) el mateix dia del mandongo, per mantenir la força.
I es que ara se n’hi ha fet una festa, però anys enrere (i
tampoc fa tants, que encara me’n recordo) era un procés que
garantia l’aliment a moltes famílies durant una bona
temporada.

Està bé mantenir els
costums i també les expressions. Així perquè no
l’utilitzem. La “Matança del Porc” sona fins i tot cruel i
en canvi “Fer el Mandongo” te un no se que d’exòtic i
festiu. Que al final és en el que ha quedat.

Sol

0

No he vist l’Home dels Nassos però ha sortit el sol. Després d’uns quants dies de boira va bé una mica de llum.
Ni que sigui per dir adeu a aquest any i desitjar-vos lo millor pel 2008.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Dret a guanyar

0

No fa gaire, algú va escriure,
arran de la victòria de la selecció espanyola de
bàsquet (amb destacats jugadors catalans) en el Mundial de
l’especialitat, que s’estimava més quedar quart, o cinquè,
o… com a selecció catalana que campió en una que no
ho fos encara que hi hagués jugadors catalans. I va
reivindicar el dret a perdre (esportivament, de les altres maneres no
cal matitzar-ho, que ja ho fem).

Avui però podem reclamar el
nostre dret a guanyar. A mitjanit la selecció de Catalunya
d’hoquei patins juga la final de la Copa Amèrica. A l’hora de
les bruixes per TV3 (així hi posa al teletext ja que tota la
competició s’ha transmès pel 33).

I els realitzadors brasilers no tenen
manies a recordar que Catalunya va guanyar el Mundial B de
l’especialitat el 2005 (malgrat que ?oficialment estem desposseïts
del títol)

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Castanyes a domicili

0

Vigílies de la Castanyada van repartir per les bústies del poble uns paperets amb un telèfon mòbil on et preguntaven si volies que et portessin les castanyes a casa.
Suposo que eren els escoltes del Palau que des de fa uns anys couen castanyes a la vora de la bàscula municipal.

Trobo bé aquesta iniciativa, tradició i tecnologia juntes. Sobretot pels que volen menjar-se les castanyes recent fetes. I es que fa molta mandra alçar-se de la taula calent per fora i per dins (i això que encara no s’ha repartir el moscatell) i sortir al carrer. Tot i l’encant d’atansar-me al bidó d’oli reconvertit en un gran fogó, on les castanyes espeteguen i fer petar la xerrada amb els veïns que fan cua.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Pregoner

0

Aquest dissabte, dia 5, vaig fer el
Pregó de Festa Major de Vallverd d’Urgell.

La instal·lació de la
connexió sense fils a la xarxa (wifi), en aquest petit poble
del Pla d’Urgell, el més proper a l’Estany, i la meva relació
amb VilaWeb Mollerussa va fer que em convidessin a parlar de les
noves tecnologies.

Vagi de nou el meu agraïment a
l’alcalde Ramon Maria Guiu, el regidor de Vallverd Xavier Pedrós
i a l’Isidre Costa, president de l’Associació Sant Miquel i de
la Comissió de Festes, amb el que, tal com va dir ell mateix,
tenim coneixença d’anys, per altres raons professionals, per
la seva confiança que, tal com vaig dir és més
per una iniciativa, la de VilaWeb Mollerussa, que una trajectòria
(tot i que ja, gairebé, són 7 anys).

Va ser una bona ocasió per
parlar i saludar als regidors Víctor Costa, Jaume Piñol
i Cinto Planell. També vaig saludar i felicitar personalment
al Ramon Roca, president del Club de Bitlles Vallverd, per la recent
conquerida Copa Generalitat. I conèixer i parlar amb el
professor de música Josep Maria Salisi (els alumnes de l’Aula
de Música Municipal Pare Irineu Segarra d’Ivars d’Urgell van
fer més lleugers els parlaments).

Salisi és el responsable musical
de Templers, la festa que es celebra a Barbens, d’aquí quinze
dies, i on es representen moments de la vida de l’orde religiós
militar relacionades amb la població. Per cert la seva
promotora, la Dolors Gabarra, ara alcaldessa de Barbens i filla del
Palau, com jo, també hi era i vam tenir ocasió de
parlar una estona.

Els que bé em volen em van dir
que vaig estar breu i concís. Vaja, que no em vaig fer pesat
parlant. Ja m’està bé per la meva primera experiència
pregonera.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Llums de nadal

0

Fa un parells d’anys (o tres…) a la,
ara ?adormida? (tot i que sembla que la volen reviscolar),
revista del meu poble, l’Avenç del Palau d’Anglesola, vaig
dibuixar un acudit on un Pare Noel anunciava les festes nadalenques
passejant per una platja (de les nostres, no de l’altre hemisferi).
L’exageració responia a
l’avançament que cada vegada es fa de la campanya (comercial)
nadalenca.
Ahir, dia 3 d’octubre, en alguns
indrets d’Andorra penjaven llums i motius de nadal!! Hi ho escric en
minúscules (com en el titular) perquè al pas que anem
tot el sentit del Nadal (en majuscules) quedarà reduït a
una mera campanya comercial. I els mateixos que encendran
l’interruptor (al Principat i arreu) després tindran la barra
de demanar-nos estalvi energètic.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

El forat del Manikí

0

Ahir vaig aparcar al carrer Nord de
Mollerussa. Per què ens entenguem ràpidament, qui ho
conegui, al carrer del Manikí.
L’any 80 o 81, dos vallencs, l’Emili i
el Marçal, van obrir aquest pub petit, totalment diferent,
tant estèticament com musicalment, dels que hi havia
aleshores.
Quan hi vaig entrar per primera vegada
ja feia un any que estava obert i ja havien canviat la decoració
inicial. Uns canvis que es van anar succeint durant els anys
d’existència i on el Marçal, que passat un temps es
quedaria sol al davant del local, hi tenia la ma trencada.
Punkis, rockers, moderns, sinistres, i
totes les etiquetes que van generar, o ja hi eren, els Sex Pistols i
companyia, es podien trobar en aquell espai reduït. A més
d’un munt de ?sense classificar?, entre els que m’hi incloc, que
ens agradava l’ambient, la música i que durant moltes nits, de
força anys, hi vam fer vida.
Després deixés de sortir
de nit, o ho fas molt de tant en tant, i el Manikí va passar a
ser un punt de record amb alguna visita puntual.
Ara deu fer un parell d’estius, vaig
veure les portes tancades en horari que haurien d’estar obertes. Algú
m’havia comentat que el Marçal volia tancar. I ho havia fet.
Ahir, quan hi vaig passar per davant no
hi havia ni el local. Només un forat, no gaire gran que el
local tampoc ho era, i el número del solar, el 14. Malgrat
això, per a molts, el carrer Nord continuarà essent el
carrer del Manikí.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari