Tombant pel Mascançà

El bloc de Miquel Bresolí

Lo Xavi

Si estigués d’humor podria fer
mig acudit tot dient allò del marit de la germana de la millor
amiga de la dona. Però no n’hi estic.

Pensant-hi diria que la major part de
les vegades que ens hem relacionat ha estat al voltant d’una taula.
Que és una bona manera de fer amics. Ni que els vegis molt de
tant en tant.

Lo Xavi és d’aquell grup de
persones que no penses com és ni com deixa de ser,
senzillament et cau bé, o no, i ja n’hi prou.

Dels que gasten poca rialla però
que ben aviat saps si està, o no, de bon humor. Potser perquè
diu les coses tal com les pensa.

Avui has deixat de ser per
passar a sempre ser.

Saps que tornarem a fer riure a la
Montse i a la Laura. És el menys que podem fer per les bones
estones que hem passat.

I sàpigues que, quan tingui un
moment, hem faré un glop de Talisker (aquell que no vam
arribar a fer plegats). A ben segur tindrà un cert gust salat
de llàgrima, el segell d’un pacte no escrit de que mai
t’oblidarem.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de En el record per baladruga | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent