L’Anthony
<!–
@page { size: 21cm 29.7cm; margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm }
–>
La setmana passada, canviant de canals,
buscant alguna cosa que em fes de somnífer… em vaig quedar
enganxat al 33 (crec que el programa es deia Loops).
Una veu em va cridar l’atenció
(no se perquè vaig pensar en el Morrisey dels Smiths) i em va
fer dubtar de si era noi o noia.
L’ambient, una immensa sala (o un gran
magatzem, com si fos un hivernacle aixecat). I un grup d’acompanyament
que semblava que s’havien equivocat d’indret. Tal una part d’una
filharmònica (contrabaix, violins, piano, també
guitarres i acordió,…).
Acabada la cançó, la
següent amb el nom del grup: Anthony and the Johnsons. Em sona
el nom, però no en conec res.
Em vaig quedar fins el final del
concert. Plàcidament despert.
És/són molt bons. Jo els vaig descobrir, concretament al solista, versionant, meravellosament, una cançó d’en Leonard Cohen -la trobaràs, ben segur, al you tube-.
Cordialment,
Pere Meroño