Tombant pel Mascançà

El bloc de Miquel Bresolí

Arxiu de la categoria: Llibres i lectures

Les certeses

0
Publicat el 22 d'abril de 2021

Helena Rufat (Torrelameu, 1967) s’estrena en poesia i ho fa per la porta gran amb «Les certeses» (Pagès Editors), un conjunt de poemes amb els quals va guanyar, l’any passat, l’XI Premi Nit de Poesia al carrer de l’Ametlla de Mar.

Les certeses d’Helena Rufat

Dimecres es va presentar el llibre al Centre Cultural de Mollerussa (foto de l’Ajuntament de Mollerussa), la ciutat on viu, en un acte en els que hi van intervenir, a més de l’autora, el filòleg Josep Camps (autor del pròleg del llibre), i l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona.

Josep Camps ha destacat que Rufat ha sabut mostrar versatilitat i ganes de sortir de la zona de confort centrant-se en la poesia després d’haver publicat dues novel·les. També n’ha destacat la saviesa cultural que evidencia amb constants referències literàries, el fet de tenir ofici, l’experiència vital de passat i present, la intel·ligibilitat de la seva literatura i el futur que albira, ja que ja treballa amb noves propostes literàries per sorprendre el públic lector.

Per la seva part, l’alcalde Solsona ha destacat el “renaixement cultural de Km0” pel qual passa Mollerussa amb una important producció en els darrers anys de literatura d’autors i autores de casa. Així mateix, ha convidat a la ciutadania a participar dels actes de celebració de Sant Jordi a Mollerussa, els quals precisament donen protagonisme a la poesia.

Per si ho llegiu abans (o durant) de Sant Jordi

Tot just per la Diada de Sant Jordi, la Biblioteca Comarcal Jaume Vila ha organitzat una jornada completa per celebrar-la. Una jornada que començarà a dos quarts de 10 del matí a la plaça de Manuel Bertrand amb la tradicional Marató de Lectura en veu alta que enguany fa deu anys. Tindrà la poesia com a protagonista i hi participarà presencialment alumnat de tot els centres escolars de la ciutat.

La celebració seguirà a les 6 de la tarda amb l’estrena del pati de Cal Jaques per acollir tallers familiars per aprendre a elaborar ex-libris. Les places per participar en aquests tallers són limitades i les reserves es podran fer mitja hora abans de l’inici de l’activitat a l’entrada de l’edifici, al qual s’accedeix per un carreró des del carrer de Jacint Verdaguer.

Per completar la celebració, des de la biblioteca s’anima a la ciutadania a participar en la Marató de Lectura gravant-se llegint un poema per compartir-lo a les xarxes socials amb les etiquetes #MaratodePoemesSantJordi21 #Mollerussa #municipilector. En aquesta marató virtual, per Sant Jordi es presentarà també un vídeo que recull un poema conjunt fet en col·laboració amb tots els centres escolars.

Tractat d’Esmenalogia

0
Publicat el 21 d'abril de 2021

Hi ha qui diu que l’escriptor perd el control, sobre el significat del que ha escrit, en el moment que publica i es llegeix la seva obra… que passa a mans del lector.

Però, quin control en té abans d’escriure i, a més, quan es tracta d’un encàrrec?

A banda de que li suggereixin el tema… qui paga, mana?, com fa al dita, sobre el contingut? O l’autor és amo i senyor en quant és el que signa i, per tant, dona la cara (o el prestigi, si és que el té) pel que s’ha escrit?

Tractat d’Esmenalogia, de Renat de Rossinach, sorgeix a partir de quan el que paga i el que cobra no s’acaben de posar d’acord sobre com encarar un article (en aquest cas de Turisme Rural) per una revista.

No se si el tema pot semblar banal però és el detonant que porta a Renat de Rossinach a parlar, reflexionar, emprenyar-se, fer broma i buscar la complicitat del lector en prop d’un centenar de pàgines que tracten del turisme rural, sí, però també de cert poder (o de les persones que l’ostenten) i altres temes que van sorgint en un text que, quan li agafes el punt, t’ho passes molt bé.

Per cert, si enlloc d’un llibre fos una pel·lícula, abans o després de la mateixa, s’hi podria posar (pel que tinc entès) «basat en fets reals» (ni que siguin explicats només des d’una sola banda).

Del pseudònim Renat de Rossinach trobem poca cosa a la xarxa. Un canal de YouTube on s’esgruna el llibre en petits videoclips. O un compte de Facebook. I la plataforma (ara no em ve de gust posar el nom… ves quina ruqueria, però m’ha agafat així…) on, si no tinc mal entès, és l’únic lloc on es pot comprar el llibre (en format digital i físic), que pel que sembla, és el primer que escriu amb aquest nom o, més ben dit, pseudònim.

Bona lectura i bon humor… que no faltin!

Josep Ballester guanya el Premi de Poesia M.M.Marçal

0

L’any passat, el lliurament del Premi de Poesia Maria Mercè Marçal (i que va guanyar, per primera vegada, un autor del Pla d’Urgell, Jaume Suau, amb “Ulls de cugula“) va ser el darrer acte social rellevant (potser seria més adequat dir multitudinari, però unes 400 persones en un sopar no se si s’adiu a aquest qualificatiu) que es va fer al Pla d’Urgell abans del confinament.

Poc podíem pensar que, un any després, encara seguiríem mig confinats. I que el sopar on es lliura el premi quedaria limitat a un acte retransmès via YouTube (mirant la part positiva, dóna més opcions de ser visualitzat).

En tot cas no treu rellevància a Josep Ballester (Alzira, 1961) estar el guanyador del XXIII Premi de Poesia Maria Mercè Marçal amb l’obra «El llibre dels somnis» (títol amb que s’ha presentat a concurs el poemari guanyador).

En el lliurament, l’autor ha recordat com va conèixer M.M.Marçal o el llegat dels poetes de l’Alzira mora. Per la seva part, el membre del jurat, Ramon Rubinat, ha llegit el text escrit per la secretaria del jurat, Àngels Marzo (que no ha pogut assistir a l’acte), on es fa semblança amb el «Llibre del fets» de Jaume I» i el poemari de Josep Ballester. I es que, com s’ha dit en el parlaments, els somnis són part important del poemari guanyador.

Aquest i altres detalls els podeu seguir en el vídeo de l’acte de lliurament del premi, que convoca el Consell Comarcal del Pla d’Urgell, en honor a la poetessa d’Ivars d’Urgell, i que publicarà Pagès Editors en la seva col·lecció Biblioteca de la Suda.

Enguany s’havien presentat 55 obres a concurs.

Cervera, Vila de Llibre

0

Fa un parell de setmanes que Cervera és Vila del Llibre (la segona que hi ha a Catalunya, després de Bellprat) .

Va ser una bona ocasió per tafanejar els nombrosos llibres que les editorials (una trentena) van parar pel carrer Major.

Veure cares conegudes com Màrius Serra, Antonio Baños, Jordi Borràs (un dels bons fotoperiodistes del país) o Martí Gironell (de fet, hi havia una vuitantena d’autors convidats)

Fer-la petar una estona amb Josep Gelonch, ara que farà deu anys que es va embolicar de valent (amb Jaume Graus i Jordi Quer) a tirar endavant l’Editorial Fonoll (que gairebé en porta vint rutllant). I amb Josep Camps que ha tingut cura de «Tres nits» (publicat per aquesta editorial junedenca) de Ramon Xuriguera (ara que fa 50 anys de la seva mort).

Embadalir-se una estona amb l’exposició d’ex-libris dedicats al Quixot (vaig fer tard a la trobada d’intercanvi de punts de llibres…).

Espais i contacontes dedicats al Petit Príncep, autors-rapsodes llegint la seva obra, aparadors dedicats als llibres, tallers diversos i per a totes les edats, presentacions i xerrades…un munt d’activitats (una seixantena) concentrats en dos dies dedicats plenament als llibres.

I si us vareu perdre aquesta festa dels llibres, com a mínim us queda «Els Encants dels llibres», la reconversió de l’antic local del Museu del Blat reconvertit en una llibreria d’ocasió que, així ho van explicar els que en tenien cura, obrirà els caps de setmana. A més de l’activitat mensual que, si més no, els responsables de Vila de Llibre han anunciat a la seva web. Tot plegat una bona excusa per atansar-se a la capital de la Segarra.

Per cert, la propera Vila de Llibre serà Montblanc, la capital de la Conca de Barberà, el 25 i 26 de març de 2017.

Ignacio Julià i ?Pulp-Rock?

0
Publicat el 1 de març de 2011

No tinc el gust de conèixer,
personalment, a l’Ignacio Julià.

Fa uns anys (bastants pel que veig a la
mini-biografia de la solapa del llibre que tinc a les mans) el vaig
sentir parlar, presentant, un programa nocturn a Catalunya Ràdio. Em
va cridar l’atenció perquè al Julià sempre l’havia llegit.

Primer a la revista Rock Espezial i
després, i sobretot, a la Ruta 66.

Durant els anys que la vaig comprar (la
Ruta 66), era obligada la lectura dels seus articles i les ressenyes
dels discos. Unes recomanacions discogràfiques que mai em van
fallar, em van fer descobrir molta música, diferent a la que
acostumava a sonar a les emissores més comercials, i que encara ara
m’acompanya.

Per això m’ha fet il·lusió començar
a llegir “Pulp-Rock. Artículos y entrevistas (1982-2004)
d’Ignacio Julià (Editorial Milenio, 2005), un recull d’aquell
periodisme musical que mai passa de moda.