Tombant pel Mascançà

Fa uns dies, un xiquet va entrar
darrera meu a la pastisseria. Quan li va tocar va demanar el pa. Si mes no així ho va entendre la
Rosa, la pastissera, ( i jo també) que li va dir que ja havia
passat la seva mare (del nen).

Aquest però va respondre “Tinc
gana”. La Rosa sense dir res més es va girar, va agafar una
peça de mig encetada i la va preguntar: “llesca o crostó?”.
El noi va respondre llesca.

Un, tot i que ja es va criar en l’època
dels bonis, tigretons,… (combinats amb llesques de pa, vi, oli i
sucre i una presa de xocolata), no va poder deixar de sorprendre’s
que avui en dia encara hi hagi canalla que gaudeixi assaborint una
llesca de pa…clar que si és del pa del Vicenç de
Fondarella no m’estranya.