Tombant pel Mascançà

El bloc de Miquel Bresolí

Arxiu de la categoria: Fotografia de carrer

Contrallum #62

0
El contrallum esborra referents

Fotogràficament, el migdia és la pitjor hora per fotografiar. Al contrari del que deia Maradona (blanc o negre, gris mai), la fotografia vol grisos. Però, algun cop, i sense ser seguidor del Pelusa, m’agraden els contrallums. El contrast lumínic que, moltes vegades, desdibuixa l’espai, el fa gairebé desconegut.

Ja que aquest és un projecte al meu gust, val a dir que la foto és d’ahir, però em vaig oblidar de publicar-la. I no volia que quedés oblidada en un espai del mòbil.

La 62 del 365+1.

Volar #61

0
Estol d’ocells, abans d’ajocar-se

Sense caure en el tòpic del somni humà del voler volar, sempre m’ha fascinat el vol dels ocells (en el sentit més ample del terme). L’elegància del vol, l’harmonia del vol grupal, fins i tot els grans estols que fa un temps ens acompanyen, anàrquics, però amb la impressió de que un ordre intern que se’ns escapa a la nostra visió humana. Ells, per ells, els ocells dominen el medi gasós, l’aire que respiren. Dominen el cel.

El 61 dels 365+1.

Màgia #59

0
Publicat el 5 de gener de 2025
Poc a dir… la nit més màgica i il·lusionant

Potser, i a casa nostra, només la Nit de Sant Joan pot competir amb la Nit de Reis. Però la cara d’il·lusió, sorpresa, alegria… dels més petits. (i no tant…) difícilment la supera cap dia.

Tant de bo que els somnis es facin realitat… quan tornem a la vida quotidiana.

Anem pel 59 dels 365+1.

Penjats #55

0
Els tres Reis en un balcó

Potser perquè feia temps que no m’hi fixava (o potser perquè ho havia oblidat. Amb el temps, passa, això d’oblidar) però em va fer gràcia veure als tres Reis penjats (d’un balcó). Ja que  l’altra opció portadora de regals per aquestes festes, fa temps que penja sol pels balcons, no està de més que la que forma part dels nostres records no perdi visibilitat i caigui en l’oblit (cosa que, crec, costarà, però mai se sap).

5 i 5 del 365+1.

Colors #54

0
Verd sobre gris més groc
Gespa i asfalt

Vagi per davant que tenia triat el nom d’aquest apunt sense recordar el nom de l’anterior. No tinc cap dèria pels colors.

El verd li recorda al gris que ha envaït el seu territori. El groc li recorda al verd que no hi te res a fer.

La resta de colors i formes  acaba de confirmar que nosaltres hem oblidat que vivim damunt la terra que estem malmetent.

Anem pel 54 dels 365+1.

Camins #52

0
Publicat el 24 de juny de 2024
Ciment i baves

Sempre tenim l’opció de triar el camí fet pels altres. Recte, perdurable, però que ens porten on vol el que la fet. O marcar el nostre, sabedors que així com apareix, aviat s’esborrarà. Però és nostre.

 

I, sí, només és el 52 dels 365+1. Sense pressa.

Menjar bé #048

0
Publicat el 15 d'abril de 2024
Cadires, taula parada… a punt per menjar.

Dels plaers que et dóna la vida, un dels que podem gaudir més temps és el que ens dóna menjar bé. Fins i tot en aquells moments dels que no en tenim record o quan els records ens deixen.

De fet, hauria de ser el més normal del món, però ja sabem que no sempre és així. I per això valorem que, si hem de menjar fora de casa, et donin, senzillament, bon menjar. I s’hi ha afegeix un bon tracte i un entorn agradable… oli en llum… com al Semproniana.

Retornem amb el 48 del 365+1.

 

Mural #036

0
Mural de la Kamma Marlo a Mollerussa

Potser perquè no hi passo gaire (en aquesta direcció) no havia vist el mural. Potser perquè fa pocs dies que tornem a tenir sol, potser pels colors del mural i de les senyals… el significat que s’ha dibuixat al meu cap… una rostre de dona il·luminat i acolorit, però mig cobert per l’ombra, les senyals de prohibit el pas i tirar cap a la dreta… tot plegat.

Un treball mural de la Kamma Marlo.

I el 36 dels 365+1.

Aclariment: per no generar dubtes, he tret lo de “nou” treball mural ja que, com m’han recordat, no és dels darrers treballs de la Kamma Marlo. Només ho havia posat com a indicació que és un altre dels seus treballs. Queda dit.

Dits #022

0
Grimpar o no caure

Com si fossin urpes, que no saps si lluiten per pujar o per no caure. En tot cas, sobreviure, com les canonades de ventilació que renoven l’aire que ens dóna vida.

El 22 del 365+1.

Un dia de pluja #018

0
Els tolls, petits o grans, el testimoni de la pluja

Feia dies (setmanes, més aviat mesos) que no plovia un dia sencer (aproximadament).

Tolls, tot el terra moll (sota els cotxes, també) … i es veu que avui és sant Canut i, si plou avui, tres mesos en veure el terra eixut… ja en parlarem.

El 18 del 365+1.

Efecte òptic #015

0
Quan la lluminària s’escapa de la seva garjola

Molts camins, ni te n’adones del que que surt a la fotografia… fins que, vista en la tranquil·litat casolana, té un punt afegit d’interès.

De fet, fotografiar punts lluminosos potents amb un fons enfosquit no és del més fàcil en fotografia. I, en aquests cas, assumint que no era allò que volies, té un punt curiós.

Allò de que sona la flauta… quan vol. I tu no saps perquè… en tot cas, quan una cosa surt millor del que et pensaves, sempre et deixa un bon regust…

I quinze de 365+1.

Els altres aparadors de la Dalmases

0

Afeccionat al paper imprès, sempre m’aturo davant dels quioscos o aparadors de les llibreries… això quan no hi puc entrar.

A la Llibreria Dalmases de Mollerussa (ja fa anys que van celebrar els 75 anys oberts) hi ha un valor afegit. A la vora dels aparadors principals de l’entrada, en la mateixa façana hi ha un parell d’aparadors de paret.

Fa uns temps que la Núria els va omplint amb cartells informatius però també altres papers (retalls de premsa, fotografies, dibuixos…) i un petit mapa dels Països Catalans en relleu que fan que pagui la pena aturar-s’hi una estona. Sense pressa.