El forat del Manikí
Ahir vaig aparcar al carrer Nord de
Mollerussa. Per què ens entenguem ràpidament, qui ho
conegui, al carrer del Manikí.
L’any 80 o 81, dos vallencs, l’Emili i
el Marçal, van obrir aquest pub petit, totalment diferent,
tant estèticament com musicalment, dels que hi havia
aleshores.
Quan hi vaig entrar per primera vegada
ja feia un any que estava obert i ja havien canviat la decoració
inicial. Uns canvis que es van anar succeint durant els anys
d’existència i on el Marçal, que passat un temps es
quedaria sol al davant del local, hi tenia la ma trencada.
Punkis, rockers, moderns, sinistres, i
totes les etiquetes que van generar, o ja hi eren, els Sex Pistols i
companyia, es podien trobar en aquell espai reduït. A més
d’un munt de ?sense classificar?, entre els que m’hi incloc, que
ens agradava l’ambient, la música i que durant moltes nits, de
força anys, hi vam fer vida.
Després deixés de sortir
de nit, o ho fas molt de tant en tant, i el Manikí va passar a
ser un punt de record amb alguna visita puntual.
Ara deu fer un parell d’estius, vaig
veure les portes tancades en horari que haurien d’estar obertes. Algú
m’havia comentat que el Marçal volia tancar. I ho havia fet.
Ahir, quan hi vaig passar per davant no
hi havia ni el local. Només un forat, no gaire gran que el
local tampoc ho era, i el número del solar, el 14. Malgrat
això, per a molts, el carrer Nord continuarà essent el
carrer del Manikí.