Tombant pel Mascançà

Al Palau es fan per sant Blasi (sí, la majoria ja en dieu Blai, però al poble i amb una certa edat, és Blasi), però en qualsevol festivitat del cor de l’hivern (encara que no ho sembli, som al mig de l’hivern), a la plana d’Urgell, el postre típic són les orelletes.

Es bo veure que encara es manté certa tradició… bé, potser la mantenen més aviat els pastissers, però, en tot cas, encara es pot menjar aquesta gormanderia, que requereix habilitat i ganes. I es que, per molt fred que fes a fora, l’estança on es fan les orelletes és el més semblant a les calderes del Pere Boter, on el tuf del sofre és ocupat pel de l’oli.

I ja en tenim 31 del 365+1.

Fa uns dies, VilaWeb va publicar una notícia on parlava de Notable People, una pàgina on hi ha un mapa interactiu amb això, les persones més notables, més famoses de cada ciutat, poble… del món.

I mirant al Pla d’Urgell podem trobar que, si ens guiem pel grafisme (els més famosos, entre els famosos, surten amb una mida de lletra més gran) el personatge més popular del Pla d’Urgell és el futbolista Bojan Krkić que, sense entrar en polèmiques locals, es situa a Linyola.

El món cultural és el que té més representants amb el filòleg Joan Solà (Bell-lloc d’Urgell) i el lingüista Sebastià Serrano (Bellvís, encara que posen el seu nom damunt del poble dels Arcs, del mateix municipi), l’escriptora Maria Mercè Marçal (Ivars d’Urgell) i el periodista Carles Porta (Vila-sana).

Segueixen els polítics, amb Miquel Badia (Torregrossa) i Joan Reñé (Fondarella). I també hi ha un eclesiàstic, el beat Antoni Dalmau (Miralcamp), i un altre esportista, Ramon Moya (Castellnou de Seana).

La capital del Pla d’Urgell, Mollerussa, te a l’empresari Antoni Brufau.

I Barbens, Golmés, el Palau d’Anglesola, el Poal, Sidamon i Vilanova de Bellpuig no tenen, a l’hora d’escriure aquest apunt, ningú prou famós com per sortir anomenat…

Editat: a banda de l’observació que he fet de mesurar la popularitat per la grafia de la lletra de cada personatge, si marquem damunt de cada nom apareix una puntuació que es la que marca en quin lloc estan classificats. Així anem dels 6955 del Bojan als 2.432.539 d’Antoni Dalmau. També diu el gènere de cadascú i si està viu (amb la precaució d’un segurament sí -Probably yes) o mort (amb un contundent No -Nope-).

Salvador Dalí (amb un 38), Antoni Gaudí (300) i Joan Miró (505) són els tres més famosos dels Països Catalans.

Més de quatre anys han passat entre la celebració de la jornada «Territori i poblament a la Plana Ilergeta», que el Grup de Recerques de les Terres de Ponent (GRTP) va organitzar a Sidamon, i la presentació del llibre que recull els treballs presentats en la mateixa (tot i que l’any passat ja estava publicat).

L’historiador Ignasi Garcés; el president de l’Associació d’Amics del tossal de les Tenalles, Sebastià Garralon; el president del GRTP, Miquel Torres i l’alcaldessa de Sidamon, Dolors Tella, van intervenir en la presentació que es va fer a la sala d’actes de la casa de la vila de Sidamon i que va omplir les places disponibles.

El llibre forma part del projecte Ilergèsia, que espera altres dos publicacions a partir d’altres jornades. Una bona proposta per descobrir el món ibèric a Ponent, centrat en especial en les ilergetes i que per primera vegada inclou la relació amb els ilergets de la Franja.

Pel que fa al Pla d’Urgell, interessants els treballs de Sebastià Garralon sobre els caps clavats, un costum un punt macabre dels ibers, o el Tossal de les Tenalles de Sidamon, el referent (oblidat i ara camí de la seva reivindicació) del món iber al Pla d’Urgell.

Fa ven just un mes, a Sidamon, es va presentar el projecte Cellers de Sidamon (vídeo).

Darrera la proposta hi ha, entre altres, Sebastià Garralón, una esperit inquiet en la recerca de la història local de les comarques de Ponent.

Al vídeo s’explica que s’està referenciant i recollint dades de diversos cellers de Sidamon (una dotzena a l’hora d’editar el vídeo i uns quants pendents per fer).

Una proposta interessant d’una part important de les cases antigues, que moltes vegades han quedat oblidades o, físicament, esborrades amb la modernització dels edificis.

Estaria bé, una vegada enllestit el recull de Sidamon, fer-ho extensiu a altres municipis del Pla d’Urgell i poder comparar tipologies de construcció i usos (si es dóna el cas).

Sempre m’ha semblat fascinant el que s’amaga sota els nostres peus…