No podem atendre el bloc com desitjaríem pels molts treballs que anem fent del PostGrau, així que, a poc a poc, anirem escrivint i a veure si podem posar al dia tot el que ens queda per comentar.

   El primer de maig passat, vam assistir, com des de ja fa molts anys, a la manifestació del dia internacional dels treballados i treballadores. Segons els nostres càlculs, (mai no et pots fiar de cap comptabilització) unes 10.000 persones ens manifestàrem en un ambient de reivindicació i de festa. Hem de fer notar que la quantitat de manifestants, tot i ser respectable, deixa molt a desitjar. Amb la crisi que estem patint (i que sempre anem a pagar els mateixos) València hauria d’haver estat plena de gent reclamant els seus drets laborals, i si les mesures preses per Zapatero els darrers dies, hagueren estat preses abans d’aquest dia, de segur que n’hauríem sigut molts més. Com sempre, ha d’haver un atac directe a un gran nombre de treballadors i treballadores per a que aquests reaccionen.

Una altra cosa que no ens va agradar gens, en arribar al final de la manifestació, van ser els diferents grups que es van anar formant (1.-CC.OO. i UGT; 2.- STPV; 3.- COS; 4.- CGT; 5.-CNT , que per cert no sabem on es van reunir) per llegir, cadascun d’ells, els seus propis manifests, cosa que deuria agradar a la dreta que ens governa: divideix i venceràs. Si en compte de fer un front comú a la causa treballadora, anem fent escissions particularistes, malament, no anirem enlloc. Pregaríem als sindicats i partits d’esquerra que feren un front comú per defensar els interessos dels més desafavorits, que es deixessin d’enfrontaments que a l’únic que beneficien és a la dreta carca. Com es fa? Posant al davant les prioritats de la classe treballadora, deixant de banda enfrontaments pel poder, afavorint la participació ciutadana en les decisions que els concerneix,… que reflexionen una mica, perquè a aquest pas no sabem on podem acabar.

    El mateix dia, primer de maig, ja per la vesprada-nit és va convocar la 5na Intercomarcal Cabotista, a la qual havíem promés anar, però malgrat tots els intents per aconseguir vehicle que ens traslladés a Benifairó de la Valldigna, finalment ens quedaren al poble. I com no vam anar no us ho podem contar, però hi ha amics que sí van poder anar i ells ens ho conten, a vosal3 i a nosal3.
Ací està el primer enllaç i ací el segon. 

   Bé, ens queda pendent resumir la taula rodona “Música, llengua i país” que l’SPL va oferir-nos al Col. Major Lluís Vives de València el dijous 6 de maig, el sopar-xerrada d’anit al casal del Bloc Jaume I de l’Alcúdia, amb Jordi Davó: “El provincianisme, un mal antic”, i a més, la columna de llibres llegits que tenim ací al costat i que amenaça cobrir-nos amb una allau si no fem aviat les ressenyes. Però primer és l’estudi, que ja s’està acabant el curs i encara ens queda molta feina a fer. Moltes gràcies per les vostres visites i seguirem, dintre de les nos3 possibilitats, oferint-vos els nos3 comentaris.

Us recordem que el dijous, a les 21:30 hores soparem i, en acabar, veurem i comentaren la pel·lícula “El tren de la memoria”, documental sobre la nostra emigració a Europa als anys seixantes i setantes. Us adjuntem l’enllaç al vídeo per a que us animeu a participar, hi accedireu clicant damunt del cartell.

…i de la resta del que ens queda per comentar… temps al temps, tot arribarà.

   Us copiem el correu que ens ha enviat l’octubre CCC al Carallibre. Una bona notícia que posa les coses al seu lloc:

El reconeixement, però, el fa amb un circumloqui i evitant anomenar-la 

(remet a un decret de l’Estat)

Acció Cultural i l’STE-PV (les associacions autores dels recursos judicials que han motivat les 35 sentències guanyades a la Conselleria) valoren el fet com un èxit

La Conselleria d’Educació ha acabat per admetre la realitat de la unitat de la llengua i reconeix en la convocatòria d’oposicions als cossos de mestres i professors la llicenciatura de Filologia Catalana per a acreditar el coneixement de valencià. 

Després de quasi 30 sentències del Tribunal Superior de Justícia valencià i del Tribunal Suprem, (les darreres, amb repetides imposició de costes), el conseller Alejandro Font de Mora ha signat dues resolucions en què, entre les titulacions que eximeixen de fer la prova de valencià, figuren les llicenciatures “que disposa l’annex del Reial Decret 1954/1994, de 30 de setembre”, decret que només recull Filologia Catalana per a matèries connexes amb la llengua pròpia.

En les resolucions només se citen pel seu nom les caduques llicenciatures de “Filosofia i Lletres, divisió Filologia (Filologia Valenciana)” i “Filologia, Secció Hispànica (Valencià)”, que fa més de 15 anys que són obsoletes i que, en qualsevol cas, van quedar homologades i substituïdes per la vigent llicenciatura de Filologia Catalana, segons l’esmentat Reial Decret 1954/1994. A més, l’àrea de coneixement de Filologia Catalana és des de fa més de 25 anys (Reial Decret 1.888/1984, de 26 de setembre) l’única àrea existent i l’única vigent i reconeguda per l’Estat.

El 1997 el Tribunal Constitucional ja va establir (sentencia 75/1997) que “català” i “valencià” eren denominacions equivalents i plenament constitucionals per a referir-se a la llengua pròpia i que “català” era el nom acadèmic de la llengua que l’Estatut anomena “valencià”. Des d’aquell pronunciament, totes les successives sentències del TSJCV i el Tribunal Suprem han recordat al Govern valencià que “aquella llicenciatura [de Filologia Catalana] avala sobradament el coneixement de la llengua d’aquesta comunitat, denominada oficialment ‘valenciana’ en el seu Estatut d’Autonomia i acadèmicament, ‘catalana’”.

Malgrat això, en totes les convocatòries d’oposicions, el Govern valencià del PP ha persistit a ignorar la legalitat i ha evitat esmentar Filologia Catalana, seguint el procediment contrari al normal en les lleis: no cita la titulació vigent (Filologia Catalana) i, en tot cas, indirectament les titulacions obsoletes, sinó que només esmenta les llicenciatures ja caduques, que no contenen el nom “català”. Ara, continua fent el mateix, però en previsió de més sentències contràries i de la reacció dels tribunals davant la seua rebel·lia a complir la llei, afegeix el circumloqui “sense perjuí del que disposa l’annex del Reial Decret 1954/1994”.

Acció Cultural del País Valencià i el Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià – Intersindical Valenciana, juntament amb les universitats públiques valencianes, han hagut d’interposar recursos a cada convocatòria contra les resolucions del Govern valencià que no sols conculcaven la legalitat sinó que sobretot anaven contra les universitats valencianes i contra els estudis de molts valencians, que no eren reconeguts per la mateixa Generalitat que els hauria de potenciar com a la llengua pròpia. Ara, després de tantes sentències, es feliciten perquè el Govern valencià reconeix el seu error i canvia de rumb i l’animen a assumir amb normalitat el respecte per la llei, per la ciència, per la universitat i pels interessos dels mateixos valencians.

Davant d’aquest fet, Acció Cultural del País Valencià valora:

1.- Que aquest reconeixement és un èxit del treball realitzat per la nostra entitat i el sindicat STE-PV, en el sentit dels recursos presentats davant cadascuna de les convocatòries de la Conselleria que no reconeixien la titulació de Filologia Catalana com a vàlida per acreditar coneixements de valencià.

2.- Que aquest reconeixement continua el procés de fracàs del secessionisme impulsat per sectors de la dreta i de progressiu avanç del reconeixement de la unitat de la llengua i de la denominació de català al País Valencià. En aquest sentit, cal recordar l’intent de la consellera Cabanes d’imposar una gramàtica secessionista, durant la transició, que ha acabat amb l’acceptació unànim de la gramàtica estàndard unitària en base a les anomenades Normes de Castelló de 1932, que parteixen de l’assumpció del fet que el valencià és una variant dialectal de la llengua catalana. Som també lluny d’aquell famós “mig ambient” en els rètols d’una conselleria del primer govern valencià de PP-UV. Ara, ja assumida la gramàtica unitària i estàndard per part del Govern valencià, ha hagut d’assumir la validesa de la titulació de Filologia Catalana.

3.- Tanmateix, aquest és un reconeixement forçat, imposat per 35 sentències que el Govern valencià no pot continuar incomplint si no vol caure en un possible delicte de prevaricació. És per això que Acció Cultural es mantindrà vigilant perquè, a partir d’ara, totes les convocatòries incloguen el reconeixement de la validesa del títol de Filologia Catalana. També continuarem treballant perquè en un futur aquest reconeixement siga explícit.

4.- Acció Cultural valora a més la importància de disposar de 35 sentències favorables a la unitat de la llengua i a la legalitat de la denominació “català” també al País Valencià, pel que significa de base jurídica en favor de la llengua. I això ha estat possible precisament gràcies a la tossuderia del Govern valencià en no voler reconèixer la unitat de la llengua i la ineficàcia dels seus intents d’impedir-ho jurídicament.

5.- Acció Cultural entén que, donada aquest base jurídica i la perspectiva del fracàs continuat de tots els intents del secessionisme per crear una separació inexistent entre el català i el valencià, el Govern valencià hauria de reconèixer ja de forma pública el fet de la unitat de la llengua i començar a treballar positivament per la normalització i extensió de l’ús social de la llengua dels valencians. I ara té una oportunitat magnífica per a fer-ho, davant el debat a les Corts Valencianes del projecte de nova llei de la funció pública valenciana, al qual nombroses entitats, sindicats i partits hem demanat que es contemple l’anomenat requisit lingüístic per al funcionariat i, per tant, que els funcionaris de la Generalitat puguen atendre els valencians en la seua llengua. 

Finalment, Acció Cultural es referma en la seua decidida voluntat de continuar treballant per la llengua dels valencians de manera constructiva i positiva, avançant en el seu reconeixement jurídic i institucional gràcies a la tasca del nostre Servei Jurídic, i s’ofereix a tots els valencians per denunciar totes les situacions de discriminació lingüística que es puguen produir.

   Una nova actuació, de la qual no vam poder avisar-vos perquè ens assabentàrem el mateix dia, al teatre la Clau de l’Alcúdia. Beatriz ens va contar/cantar el seu viatge a l’Índia i Nepal i ens va deixar encisats amb les seues històries i cançons. Us deixem el vídeo que dóna nom al seu disc, Sauraha,  i un parell d’enllaços, un del seu bloc, soloelamadoproduceamor i del seu Myspace

 

…i encara ens queda comentar el primer de maig, enllaçar-vos els comentaris de la 5a Intercomarcal Cabotista, a la qual no vam poder assistir i les darreres lectures que hem fet… 

                 El passat dimarts, 27 d’abril vam assistir
a una Jornada de Llengua i Literatura a la Facultat de Filologia, on escoltàrem
a Joan Veny parlar
del capítol del seu llibre “Estudis
lingüístics valencians”, publicat per l’IEC, “Era valencià l’autor
de Curial e Güelfa?”.

         L’acte el va presentar Antoni
Ferrando (estava previst que ho fes també Emili Casanova,
qui no va poder assistir), fent una petita introducció del llibre i del seu
autor.

         En prendre la paraula Joan Veny, va
començar dient que estava molt satisfet de presentar el seu llibre en un lloc
com aquell, on sap que és estimat i del qual se sent i forma part, envoltat de
col·legues i estudiants.

         L’autoria de Curial i Güelfa ha estat
un tema que li ha interessat de sempre, i finalment podem llegir les
conclusions a què ha arribat en el seu estudi, conclusions que demostren que el
seu autor era valencià. Es tractava de fer un enfocament lingüístic per arribar
a elles. Des de bon principi Joan Veny tenia eixa intuïció, però calia
demostrar-la. Ens va parlar dels precedents: “Regiment preservatiu e curatiu de pestilència” de Jacme d’Agramunt, estudi de 1971;
“Paralelismos léxicos en los dialectos catalanes”, a la Revista de Filologia
Española el 1959, on ja es fan servir mots del Curial e Güelfa.

         Ens cal preguntar, remuntant-nos en els
dialectes actuals i als seus ascendents per arribar a afirmar que l’autor del
Curial és valencià. Com a exemple va posar a Coromines, al seu estudi sobre “Vides de Sants
rossellonesos” de 1996, text del segle XIII. Fora del domini català,
Pfísterer sobre “Girart
de Rousillon”. M. Hackett, francoprovençal prova que mitjançant l’estudi
lingüístic es pot establir l’origen de l’autor d’un text anònim.

         Va seguir exposant les diferents
propostes, basades en aspectes literaris i culturals que es poden resumir en
tres:

         *
L’origen de l’autor és principatí.

         * És una refosa d’una obra italiana.

         * És un problema “senza solucione”
(Sansone).

Va
afegir diversos comentaris sobre la filiació dialectal oriental:

         * Rubió i Lluch: “son anònim autor
degué de ser català oriental (més terminacions en –a que en –e).

         * Espadaler, 2003: “respon a l’oriental
(de Solsona)”.

         * Riera i Sans, 1993 diu que és una
falsificació.

         Finalment, els diversos comentaris que
proven la seua valencianitat:

         * Coromines, 1954: “El lèxic deixa
veure que l’autor és valencià”.

         * Coromines, 1986: es troben
valencianismes en escriptors d’altres regions (sense demostrar).

         * Antoni Ferrando, 1980.

         * Colon, 1975a: …”d’autor
probablement valencià”; i en 1975b, està quasi convençut pel que fa a la valencianitat
del llenguatge.

         L’argumentació de Joan Veny:

         * Àrea geogràfica, diatopismes,
basant-se en l’”Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC),
en el “Petit Atles del Domini Lingüístic Català (PALDC) i en la flexió verbal d’Alcover-Moll.

         *
Suport documental:

                   a) de textos valencians.

                   b) contrast de formes amb
textos d’àrea oriental.

         Altres característiques apuntades:

         * Vocalisme àton: a,e diferenciades (“treballar”
apareix moltes vegades)

         * Contrast amb el català oriental
(confusió d’a per e)

                   a)  inicial absoluta:  “ampresa” per “empresa”.

                   b)  inicial no absoluta: “jagant” per “gegant”, “llauger”
per “lleuger”, “llançol” per “llençol”, “sancera” per “sencera”, “maravella”
per “meravella”, “llaganya” per “lleganya”.

                   c) en posició interior: “resplandor”
per “resplendor”, “monastir” per “monestir”.

                   d) en posició final en
morfemes verbals: “miravan”, “feyan”, “deyen”, “pensavan”, “ploraven”.

         * Confusió d’e per a: “Sent” per “Sant”.

         * Confusió d’o per u

         Joan Veny va continuar afegint proves
fefaents (vocalisme tònic, diferències consonàntiques, lèxic de l’àrea
occidental) i acabà amb unes consideracions finals que són les següents:

         * És un text de català occidental. (a
per e)

         * Distinció entre o i u àtonesa (aquest
argument no és concloent)

         * Occidentalitat de la llengua.

         * Valencianitat fonològica i
morfològica del text.

per
acabar contestant a la pregunta de “Era valencià l’autor del Curial e Güelfa?”
: Ausades que sí. Caldrà aconseguir el llibre per veure i estudiar aquesta i
altres propostes sobre lingüística valenciana.

• Els apunts més vistos del mes de març. Marxem a la Catalunya Nord. (116 visites)
• TRADUCCIÓ: Entrevista amb Adellah Taïa “El meu país viu en la negació de l’homosexualitat” Público 28 de setembre de 2008. (110 visites)
• El dijous 15 D’ABRIL, al Casal del Bloc Jaume I de l’Alcúdia, sopar i projecció de “Las cajas españolas” (101 visites)
• 25 i 27 de febrer. Toni Cucarella, Josep LLuís Bausset i Salvador Espriu. (101 visites)
• Quina setmaneta ens espera! (90 visites)
• De l’1 al 5 d’abril: Perpinyà, Ceret, Cotlliure i Sant Esteve del Monestir. (85 visites)
• La resta de la setmana passada. (83 visites)
• V FIRA DEL LLIBRE GRATUÏT D’ALZIRA 15 D’ABRIL (81 visites)
• Açò no pot ser!!! (80 visites)
• Divendres 5, divendres 12. Adrià Pina. Òscar Briz & Cristina Blasco. Xúquer Viu. (77 visites)

L’entrevista amb Abdellah Taïa segueix interessant a molta gent. Des de Marroc també han entrat per veure’l.

         Se’ns torna a acumular la feina.Comentaris dels actes, concerts,  manifestacions, trobades, a més de llibres llegits… començarem pel divendres passat i fins que ens cansem… la resta més endavant.

         El darrer cap de setmana també va estar ple d’actes commemoratius, reivindicatius i festius; començarem el divendres,23 d’abril  a la plaça del Tirant lo Blanc de l’Alcúdia, on es concentraren La Colla La Rosca de Tabal i Dolçaina, el Grup de Dansa i El Bolero de l’Alcúdia, el ball dels Cabuts i la muixeranga ElsNegrets, acompanyats per unes desenes de persones que gaudirem de les músiques, els balls, les figures i els castells. Els Tornejants, que estaven anunciats, no van poder assistir i van excusar la seua absència. Vam estar patint tota la vesprada perquè l’acte era per a les 20:30 hores i havia estat plovent a ramalades intermitents. A l’hora programada ja feia una estona que havia deixat de ploure. Menys mal, vam respirar alleujats.

         En acabar, vam poder trobar vehicle per anar al concert de la Trobada d’Escoles a Manuel, i des d’ací agraïm a Nel, el dolçainer de Sueca la companyia i el trasllat. Destacar l’actuació de Senior i el Cor Brutal. El seu directe impacta a qui no els coneix i adelita a qui ja els ha escoltat… impressionants! Quedem pendents de l’edició del seu nou disc, del qual ens van oferir algunes peces, a més d’algunes ja clàssiques del primer disc (“L’experiència gratificant de Sènior i el Cor Brutal”).

         Dissabte 24 d’abril de matí acudirem per participar en una Jornada Pública, convocada per Xúquer Viu i que portava per títol. “El nou pla hidrològic del Xúquer: el futur del Xúquer i de l’Albufera en joc” a Albalat de la Ribera. La presentació i benvinguda a la Jornada a va córrer a càrrec de Joan Baptista Ferrando (Alcalde d’Albalat). La jornada es va dividir en dues parts. A la primera, “El nou pla hidrològic, diferents visions”, van participar Juan José Moragues,president de la Confederació Hidrogràfica de Xúquer; Alberto Hervàs, de la Sèquia Real de Xúquer i Gregorio López Sanz, de l’Asociación para la Conservación de los Ecosistemas de la Manchuela-Xarxa per una nova cultura de l’aigua. A la segona, titulada “Taula rodona: el futur del Xúquer i de l’Albufera en joc”, intervingueren, a més del públic present i prèvies les introduccions decadascun d’ells: Mario Jiménez de la S.E.O.- Birdlife; Pasqual Fortea, de la Comunitat de Regants de Sueca i Graciela Ferrer, de Xúquer Viu.

         De vesprada no vam voler faltar a la cita de la manifestació “Ja n’hi ha prou”,convocada per ACPV i on vam poder constatar que en som un fum i que ens agrada dir a les coses pel seu nom. En un ambient de festa i reivindicació, la manifestació va fer el recorregut habitual, però enguany, en arribar al Parterre, en compte de girar cap a la plaça Amèrica, vam tombar pel carrer la Pau fins la plaça de la Reina, itinerari que ens va agradar i pel qual felicitem a l’organització.  

         Diumenge de matí vam tornar a anar a Manuel per assistir a la Trobada d’Escoles, on passejàrem pels diferents tallers que, des de cada escola, preparen per als més menuts. Gràcies a la voluntat de milers de pares i mares, de mestres i d’uns quants ajuntaments, la nostra llengua ja té un assentament en la nostra societat. Per sort, encara tenim un poble que es resisteix a perdre la seua senya d’identitat més preuada: la nostra llengua. Ara falta la voluntat política de qui ens “governa”. Ens trobàrem per allà a Joan Batista Ferrando(alcalde d’Albalat) i a la seua dona, Isabel, i ens van comunicar que anaven a retre-liun homenatge a Josep Lluís Bausset. Ja ho havíem vist, però pensàvem que no hi assistiria (enguany fa 100 anys (!) i li “plouen” homenatges, que no rep de massa bona gana). Per convéncer-lo, li van prometre que vindria Paco Cabanes, el Genovés a rebre’l, com així va fer. Josep Lluís Bausset va fer acte de presència acompanyat per la seua dona i les seues filles, i a la biblioteca municipal, i entre unes poques desenes de persones, el vam homenatjar. Cal seguir la seua empremta en la lluita per la normalització de la nostra llengua i no defallir en ella.

         Açò és el que ha estat el darrer cap de setmana, ens queden encara una Jornada, el dimarts i l’actuació d’anit del teatre la Clau, de la qual no vam poder donar difusió per falta de dades, només sabíem el dia i l’hora, no qui actuava.Passeu un bon dia.
 

Ens limitarem a enunciar-los tots i uns dies abans de cadascun ja us els recordarem. Ens queden moltes coses per comentar, però tenim classes i treballs a fer, així que del cap de setmana passat ja us informarem quan puguem (dijous o així). Bé, al que anàvem:

   * 8 de maig: Excursó al Barranc dels Tarongers (la Vall d’Albaida).

   * 13 de maig: Sopar-cinema: El tren de la memòria.

   * 14 de maig: Sopar-xerrada amb JOrdi Davó: “El provincialisme, un mal antic”

   * 22 de maig: Visita a Ibi.

   *27 de maig Grup de lectura: “Pell de pruna” de Joan Olivares.

   *29 de maig: Excursió al Montgó (Marina Alta).

   Per a més informació entreu al web que teniu enllaçat a la columna de la dreta o al correu electrònic: blocjaume@gmail.com

A TA MARE VA QUE FUMES

         Recital previ a la 5a
Intercomarcal Cabotista amb els Mariachis Fumetas d’artistes principals i
l’escarabat Mi Sostingut i el roscà Toni de l’Hostal d’artistes convidats en
una nit al pub La Teulâ d’Albalat de Pardines (Ribera del Xúquer) que es preveu
antol·lògica: divendres 30 d’abril del 2010 a partir de la mitjanit, barat a
fer-se’n una, o dos, o tres; sisquera que al sendemà els queda veu…

5a INTERCOMARCAL CABOTISTA 

         Després de l’èxit de l’any passat a
l’Olleria (Vall d’Albaida), enguany La Cabota va un peliu més lluny encara i
organitza la 5a Intercomarcal Cabotista a un lloc impensable ara fa cinc anys,
quan es va fundar el cabotisme modern: la Valldigna!

         L’Auditori
Municipal de Benifairó (al costat de Simat) albergarà intervencions de noms tan
destacats del cabotisme mundial com Amanida Peiot (del poble del costat), Josep
Enric Grau (de l’altre poble de l’altre costat), les Mãedéus (Déu sap d’on),
Mariachis Fumetas (de l’Eix Mediterrani), Mi Sostingut (de la Pobla Llarga) i
Oliva Trencada (de Palma la de Mallorca).

         El
preu de l’entrada a tan magne esdeveniment és de deu èuros (10 €) per cabota
però, conscients que estem en la crisi dels trenta, si vos les reserveu a
correu@lacabota.org abans de l’1 de maig vos eixiran a 2×1; és dir, a cinc
eurets (5 €); és dir, a meitat de preu!

Veniu i eixe dia cantarem tots junts la
Intercomarcal!

Ja sabem que us ho han dit per tot arreu, però per això nosal3 ens fem ressó, per a demostrar que som molts els qui volem un País Valencià lluire de manipulacions i de “cacicades”, d’expolis i d’abusos de poder. Ens veiem allà!

           Aquestes són les propostes per al proper
divendres 23 d’abril diada de Sant Jordi i vespres del 25 d’abril. Esperem que
algun o altre acte us faça el pes i acudiu. En faltaran molts més, d’actes, però
hem posat els que podrien ser accessibles al nostre entorn geogràfic. Que us
vaja de gust:

        Per homenatjar els Maulets en un dia que
no hem d’oblidar: el 25 d’abril, el Bloc Jaume I de l’Alcúdia us convida a les
actuacions que es faran a la plaça de Tirant lo Blanc el divendres 23 d’abril a
partir de les 20:30 hores, amb els següents grups:

* Colla La Rosca de Tabal i Dolçaina
* Grup de Dansa de l’Alcúdia i El Bolero de
l’Alcúdia
* Els Cabuts (que són cabudes!)
* Els Tornejants
* Els Negrets

        L’endemà
hi passarà un autobús per la gasolinera per anar a la manifestació del 24 a
València, que tornarà després del concert de Tarongers. Si voleu anar, heu de
dir-ho al correu: vilella@arrels.cat (Preu del viatge d’autobús: 5€)

I el 25, a Manuel, a la Trobada d’Escoles en
Valencià!

23
d’abril dia del llibre:

         L’Ajuntament
de Silla i les biblioteques públiques municipals us conviden a celebrar el 23
d’abril, Dia del Llibre, al carrer Castell de 9 a 14 hores.

Allí podreu gaudir, a l’aire lliure, de la lectura
de la premsa del dia i podreu conèixer de primera mà les darreres novetats
adquirides per les biblioteques. A partir de les 12 podreu fer ús del préstec
dels llibres si porteu el vostre carnet.

Tot açò acompanyat d’un cafè a les nostres taules
i envoltat per bona música.

Us esperem.

 

        L’Associació
Brot de Cultura ha organitzat per tercer any consecutiu la jornada
commemorativa del 25 d’abril en què es recorda la Batalla d’Almansa i el
consegüent desastre (l’abolició dels Furs del Regne de València, la prohibició
del valencià, la imposició “per dret de conquesta” de la llengua
castellana). Cal recordar que l’any 2008, quan va nàixer aquesta entitat
cultural, es va assumir l’organització d’aquest acte en la seua segona edició.
Enguany, celebrem a Montserrat la IV Pujada al Portell. Serà el proper
divendres 23 d’abril a les 21:30.

        Primerament,
hi haurà un sopar d’enfaixat al bar “Musical”, a les 21:30 h., en què
l’entitat oferirà la picada i la beguda. El preu és de 5 € i inclou la torxa i
l’encenedor per a l’acte posterior. Acabat el sopar, tindrà lloc la Pujada al
Portell, que eixirà de la Plaça de l’Església, amb les torxes i acompanyats de
tabalets i dolçaines. Una vegada dalt, es llegiran unes poesies i es baixarà
realitzant una marxa cívica pels carrers del poble fins arribar al punt d’inici.
Allí es llegirà un manifest i es repartirà mistela per als assistents. Clourà
la jornada l’actuació de Toni de l’Hostal, a la Plaça de l’Església. 

        Brot
de Cultura estén la invitació a totes les persones que vulguen acostar-s’hi per
sumar-se a la commemoració d’aquesta data tan important per als valencians.

CONCERT HOMENATGE A LES VÍCTIMES DEL
METRO

         Aquest
divendres 23, a l’auditori de Burjassot, Acte-concert homenatge a les víctimes
de l’accident de metro i els seus familiars, uns altres grans oblidats de la
política sectària del govern del P.P

         L’homenatge
començarà a les 19 hores i hi
actuaran: L.E. Aute, Ki Sap, Òscar Briz, Recàmara, Obrint Pas, Indefinits,
Llorens, Pau Blanco, Manolo Tarancón, Quico Pi de la Serra, Beatches &
Peaches, Nova Dixieland Band, Urra-robitango, Mónica y Miguel, Voro García.
Presentaran l’acte Maribel Bravo i Tonino.

CONCERT
DE LA TROBADA A MANUEL

         A l’Auditori
Municipal de Manuel i des de les 22 hores, actuaran: Sénior i el Cor Brutal,
Carles Enguix, Doctor Dropo, Mi Sostingut… i moltes sorpreses més.

         El passat divendres vam poder gaudir de
diverses activitats encadenades al casal del Bloc Jaume I de l’Alcúdia, sota el
títol Coneix els nostres autors. Narrativa Infantil i Juvenil. Les
teníeu publicades en un anterior apunt, i com sol
passar, no va anar ben bé com us ho anunciàvem, per problemes de les persones
convocades i de part dels organitzadors, que justificaren la seua absència
forçada. De tota manera les activitats, amb diferents protagonistes, es van dur
a cap tal i com venien anunciades.

         I així, començarem a admirar el treball
de Jesús Huguet (fill) com a dibuixant de còmic en una exposició d’alguns dels
seus treballs més representatius i que romandrà al casal fins que ens els
reclame.

         Després de la inauguració de
l’exposició, es va presentar el llibre Jaume el conqueridor del mateix
autor, Jesús Huguet. Però abans de res, es va llegir un comunicat de Josep
Lluís Bausset, a qui ens trobàrem pel carrer, de vesprada, i a qui convidàrem a
l’acte. En refusar la invitació, li demanàrem que escrigues una noteta per a
llegir-la, i així ho férem.

         La presentació la va començar Joan, de Camacuc. Primer va
parlar de l’editorial, que des del 1984 no ha deixat de publicar, tot i els
entrebancs que pateixen per part de l’administració autonòmica valenciana. Han
patit daltabaixos diversos, perquè dels 80 col·legis subscrits a la revista,
només en queden 20. Per l’editorial han passat quasi tots els artistes de còmic
del País. Jesús es va afegir fa uns anys i estan molt contents amb el seu
treball. L’any del centenari de Jaume I, van pensar a editar un llibre amb la
seua història, i van pensar en Jesús Huguet per a que ho dugués a terme.
Finalment la proposta es va materialitzar en el llibre que ens presentaven eixa
nit, de 96 pàgines i del qual estan molt orgullosos. Jesús Huguet continua
col·laborant, com a dibuixant “de plantilla” a la revista Camacuc. Joan va
proseguir contant una anècdota sobre el llibre, i és que a les pàgines on es
relata la concepció de Jaume I, els ajuntaments on governava el PP van veure pornografia
(?) i no el van voler comprar. Deplorable. Va seguir parlant de Jesús Huguet en
termes com: magnífic il·lustrador, que cuida molt els guions de les seues
obres, molt complidor en els terminis de lliurament dels treballs (Jesús es va
enrojolar una mica i va fer un gest com que estava exagerant).

         Li prengué el relleu Jesús Huguet, qui
va dir que sempre li ha fet vergonya parlar en públic i si al damunt eren gent
coneguda, com tots els que ens hi congregàrem, més encara. Va parlar de la
revista Camacuc com un referent per a tots els autors de còmic valencians, i va
incidir en el major problema que hi tenen: des del poder institucional no
s’està creant una cultura popular, ací ens caldria (com a exemple, no com a
referent) crear un Spiderman. Un, o diversos mites que enfortiren la nostra
cultura i la nostra llengua. A tot açò cal afegir que els autors no disposen de
ferramentes ni de canals de difusió, per crear i difondre aquest tipus de
personatges mitològics. 

         Camacuc ha donat i està donant
l’oportunitat per fer que els menuts lligen en la nostra llengua. Ofereix
lectures al xiquets, que sovint estan oblidats per les editorials en aquests
afers. Va contar que quan li van telefonar de Camacuc per oferir-li la
possibilitat de col·laborar amb ells es va quedar sense paraules, ell ha estat
un seguidor des de ben menut de la revista i allò era un somni fet realitat.
Per fer els seus treballs procura recollir tota la documentació possible sobre
el tema o la persona a tractar, i per fer el llibre de Jaume el Conqueridor, va haver de recórrer al mateix llibre del
rei, Llibre dels fets, Crònica de
Ramon Muntaner, i altres cròniques que parlen de Jaume. I així, va incloure
l’episodi de la seua concepció, de caire mitològic, a fet referència a la
desfeta de Muret… per acabar dient que si Jaume I fos anglés, seria més
important que el rei Artur.

         Una vegada acabada la presentació, vam
sopar en agradable companyonia, i en acabar, vam passar a la xerrada “Accions i instruments per a l’animació
lectora”, que no la va fer Antoni Navarro, com estava previst, sinó Anna
Ballester. La presentació va córrer a càrrec de Francesc Ferrer, de l’editorial
Denes. Ens va comentar que ell es va
fer lector a partir d’una fira del llibre de València, on va descobrir, de
menut, la revista Cavall fort.
D’Anna ens va dir, entre altres coses, que és professora de Cicles Formatius,
membre de la Fundació Bromera
,
ha actuat a diferents llocs com a contacontes (biblioteques, escoles…), és
també escriptora i vam poder veure el seu llibre Poemania, del qual Anna va deixar un exemplar al Casal per a
augmentar la nostra biblioteca. Va seguir dient que el foment de la lectura no
és oficial, no està contemplat al currículum escolar, no hi ha fons per activar-la,
ni mitjans, cosa que ha de preocupar-nos.

         Anna Ballester va començar agraint
poder estar en un reducte progressista i d’esquerres per a poder fer la seua
xerrada. De la lectura, va dir que era una cosa curiosa. Després de molts anys
promovent la lectura pels centres escolars, va descobrir la manera de
fomentar-se-la ella mateixa. La seua àvia sempre estava de bon humor i era una
narradora extraordinària de contes, rondalles i romanços, i ens va dir que la
seua àvia li va desvetllar la curiositat per conéixer altres móns, altres
cultures. En morir-se, tot açò ho va redescobrir als llibres. Seguidament ens
proposà veure un passe de diapositives (ja està bé de dir-li “power point”) sobre
foment de la lectura en menuts i de la qual us farem un resum en arxius, perquè
si no, açò semblarà massa llarg.

         Com podeu veure, una vetllada amb
moltes activitats, totes elles d’un alt nivell cultural i didàctic. Us convidem
des d’ara (ho tornarem a publicar quan s’acoste) al proper sopar-xerrada, el
dia 14 de maig a les 21:30 hores, sota el títol de “El provincialisme, un mal antic” i ens acompanyarà en aquest
menester Jordi Davó. 

EL
FOMENT DE  LA LECTURA

El
plaer d’envoltar-se de paraules que acaronen

1.-
Què significa fomentar la lectura: la lectura és una ferramenta per a formar
persones, que serveix per a ensenyar i per a descobrir el plaer de la lectura
en ella mateixa.

2.-
Qui ha d’animar a llegir? És una feina de tothom: família, escola, mestres,
televisió, ràdio, mitjans de comunicació, administracions…

3.-
Quines lectures cal proposar? Dependrà de l’edat dels aprenents. Començarem,
abans de que sàpiguen llegir, cantar-los, contar-los, recitar-los cançons,
poemes, embarbussaments, i fer que ens imiten… els contes són una necessitat
vital. A tot arreu, els xiquets i xiquetes demanen contes, què els ofereixen
els contes per a que siguen demanats una i altra vegada?:

         *
El do de l’afecte, segons C.M. Gaite, un conte contat és una prova
d’atenció i d’amor per part del narrador/a. Es crea un vincle afectiu entre els
participants, perquè som éssers que necessitem ser estimats.

         *
El do de l’apropament a la realitat. Els contes són una forma de contar la
veritat d’un altra manera. El que els importa no és l’espai, ni el tipus de
personatge… és la veritat de la que està impregnada la història.

         *
El do de la fugida. Els contes permeten alliberar-se de les tensions de la
realitat. Són capaç de transportar-nos a una illa, al fons del mar, a un país
fantàstic… ens donen ales per a volar.

         *
El do de la identificació. Els xiquets es veuen reflectits en el contes com
en un espill. El final feliç els dóna esperança.

         *El
do del desig lector. Si els oferim contes que els fascinen, desitjaran
seguir llegint (relats de ficció i també llibres de coneixements). Bettelheim i
K. Zelan: “L’aprenentatge de la lectura ha de donar als xiquets la impressió
que davant d’ells s’obrin nous mons a la seua ment i a la seua imaginació. Es
pot ensenyar a llegir per saber desxifrar (resoldre deures acadèmics) o per
interessar (fer lectors).

         *
El do del coneixement. Els contes generen   
preguntes i les preguntes són la font del coneixement.

            * El do de la imaginació. Capacitat
sense la qual la humanitat no hagués pogut eixir de l’estat animal. Vogitsky:
el món de la cultura, és a dir, tot el que ha sigut creat per l’home, és
producte de la imaginació. Einstein: La imaginació és més important que els
coneixements. És el factor més important en la investigació científica.

Seguirem,
una vegada sàpiguen llegir, amb llibres, còmics, revistes…

i
destacarem:

         *
Els imprescindibles, també coneguts com a clàssics, tot un repte.

         *
Els seductors, els que, per una raó o altra, els atreuen ( a uns lectures
sobre els cotxes, sobre esports, a d’altres, lectures de por…).

         *
Els mediocres, sovint anomenats “best-sellers” o més venuts. (cosa que no
vol dir que tots els més venuts siguen mediocres, algun se’n salva).

4.-
Com animar a llegir:

         Decàleg de la família compromesa amb la
lectura:

         1) Conteu contes als vostres fills.

         2) Valoreu el fet de llegir

         3) Sigueu un model de lectura.

         4) Feu del llibres, objectes
quotidians.

         5) Parleu de llibres.

         6) Llegiu amb ells.

         7) Feu de la lectura un costum
saludable.

         8) Regaleu-los llibres.

         9) Animeu-los a escriure.

         10) Impliqueu-vos en el procés.

         A l’escola:

         1) Presentació de llibres.

         2) Lectures en veu alta.

         3) Narració de contes.

         4) Jocs literaris.

         5) Creació de textos.

         6) Narració de vivències aportades per
la lectura.

         7) ….

         En
l’àmbit social:

         1) Fer publicitat de models de lectura.     

         2) Notícies las mitjans de comunicació.

         3) Llibreries culturals.

         4) Webs i blocs a Internet.

         5) …

         A
nivell polític:

         1) Crear una bona xarxa de biblioteques
públiques.

         2) Promoure campanyes de promoció
lectora.

         3) Formació de mediadors.

         4) Facilitació de tot tipus de
recursos.

         5)…

5.-
On i quan llegir?: En qualsevol lloc i en qualsevol moment. Cal respectar
sempre els drets del lector. Alguns exemples: El primer, tens dret a no llegir,
sí. Si no t’agrada el que llegeixes, deixa-t’ho. Si alguna part del que estàs
llegint no t’agrada, tens el dret a saltar-te eixes pàgines. Dret de rellegir,
quantes vegades vulgues un text. (en falten uns quants, extret de Com una novel·la de Daniel Pennac.)

6.-
Per a què llegir?: Per a ser més tolerants. T. Durán: “La literatura fa que els
seus degustadors siguen més relativistes, més tolerants, més oberts a les
expectatives de la realitat (cap dictador ha estat bon lector). En obrir les
pàgines dels llibres, els xiquets i xiquetes s’obrin també a la pluralitat de
mons i quan viu, gaudeix o pateix amb les peripècies d’un personatge, demostra
que és capaç de posar-se en la pell de l’altre (empatia).

         *
Per a rebel·lar-se: J.J. Millàs: Leer
es rebelarse. La lectura és una de les poques formes que van quedant de
rebel·lia eficaç front a un món cada vegada més mortificat. S’han acabat les
revolucions… Això no vol dir que no s’haja de canviar la realitat. Cal
canviar-la a base de qüestionar-la de tal manera que no puga emmirallar-se
sense avergonyir-se. I això es fa amb paraules, amb llibres, no a galtades.

         La lectura és “perillosa” : el que llig
posa en qüestió tot el muntatge social. Per això les humanitats estan cada
vegada menys presents en els programes escolars. Els qui manen saben que llegir
és la forma de rebel·lió més eficaç en els temps que corren.

         *
Per sentir-se acompanyats: F. De Azúa: Lecturas
comulsivas La lectura és un vici no solitari. Els lectors compulsius formem
una comunitat, la nació de la qual és la pàgina impresa.

         *
Per què sí, pel goig de llegir: C. Gil Acercar
los niños a la poesia.

         * Per
a ser millors: M. Desclot, per gaudir, per a conéixer, per a comprendre,
per a créixer com a ésser humà, en definitiva, per ser millors. “Jo us convide
a somniar en un país on la lectura ens porte a la comprensió i al coneixement. És
a dir, a la verdadera llibertat. Si us plau, LLEGIU I SOMNIEU. Per a que el
coneixement ens faça autènticament lliures i civilitzats.

        Al
torn de preguntes, una persona li va dir que a casa, ells, pares, llegien molt,
però els fills no tant… Anna va respondre que no hi ha cap recepta miraculosa
per a fer que els nostre fills i filles lligen, cada persona és un món i cal
saber trobar-li les seues aficions i motivar-los en aquesta direcció. Nosal3
vam aprofitar per afegir un altre escriptor important en la tasca de motivació
lectora: Emili Teixidor, i la conferenciant ens va donar la raó.

MANIFESTACIÓ EN DEFENSA DE LA SANITAT PÚBLICA

 

DIJOUS 22 D’ABRIL A LES 19h30.

INICI I FINAL DES DE LA PLAÇA DE LA MARE DE DÉU DE VALÈNCIA.

Ni privatització, ni copagament

En els últims anys, al mateix temps que s’està produint en tot l’estat una important deterioració del sistema sanitari, polítics i gestors difonen el fals discurs que el públic no funciona, per a justificar la introducció de mesures privatitzadores suposadament destinades a salvar el que ells mateixos han deteriorat.

L’objectiu és convertir la Sanitat Pública en un negocio més

L’objectiu de polítics i empresaris és que la privatització passe el més desapercebuda possible, per això, comença pels denominats serveis auxiliars (neteja, menjars, manteniment, etc.) passant a continuació als serveis mèdics i clínics, fins el punt que ja existeixen hospitals i centres sanitaris de propietat totalment privada, amb contractes amb l’Administració Pública per 30-60 anys que els asseguren elevats beneficis, i que només tenen de públic els pacients i els diners que reben.

Els beneficis són, per descomptat, privats, encara que si tenen pèrdues sempre recorren a l’Administració Pública

Totes les mesures que s’estan aplicant van dirigides a facilitar l’entrada de empreses privades en la sanitat, si més no quan l’evidència internacional ha demostrat que els hospitals amb ànim de lucre tenen resultats molt pitjors que aquells que no reparteixen beneficis:

— Mortalitat en adults un 2% superior.

— Mortalitat en nounats casi un 10% superior.

— Mortalitat en certs pacients crònics -renals- un 8% superior.

— Disminució de netejadores i més infeccions hospitalàries.

— Disminució de metges/esses i infermers/es per llit.

— Menor nombre de dies d’estada hospitalària (altes prematures).

Els centres privats parasiten els públics (elegint les operacions i pacients més rendibles). La seua principal finalitat es el repartiment de beneficis econòmics.

Els diners públics, en compte d’utilitzar-se per a la nostra salut, acaben en mans privades

Per altra part, ens estan bombardejant amb noticies de què “la sanitat no es pot sostenir” (ocultant que la despesa sanitària s’ha disparat -sense augmentar recursos- precisament en les CCAA on més ha avançat la privatització), per a preparar i justificar la introducció de mecanismes de copagament que, d’introduir-se, limiten l’accés als sectors de població més desafavorits, incrementant les ja molt elevades desigualtats en salut (a l’estat espanyol, les diferències d’esperança de vida entre barris d’una mateixa ciutat són de 8-10 anys, i fins i tot de 16,6 anys entre zones d’un mateix barri).

Haver de pagar per anar a consulta mèdica, a urgències, per cada dia d’ingrés en hospital, els pensionistes un percentatge de las receptes,…

Les mesures privatitzadores, són possibles bàsicament, per l’existència de la Llei 15/97 i el seu desenvolupament normatiu per part de les diferents autonomies, que permeten l’entrada d’empreses privades amb ànim de lucre en la sanitat.

El copagament ataca els principis d’universalitat i gratuïtat, podent convertir en cròniques patologies agudes, potencialment curables

Per defendre el nostre sistema sanitari públic devem mobilitzar-nos i exigir:

– La derogació de totes les lleis que permeten la privatització.

– Que no s’implanten mesures de copagament.

ORGANITZACIONS DE LA PLATAFORMA QUE CONVOQUEN:

ACDESA, ACPV, AFEMPES, AEN, ATTAC, BLOC, CAT-Intersindical Valenciana, CAVECOVA, CGT, COS, Els Verds del País Valencià, Esquerra Unida, Espai Alternatiu, Iniciativa Poble Valencià, MDT, PCPV, PCPE, Plataforma Defensa de la Salut Mental, Salvem El Cabanyal, SIMAP, STSPV- Intersindical Valenciana.

¿On s’amaga?

El cas Gürtel converteix a Camps
en un polític fantasma

TONI GARCÍA DE DIOS – Valencia -16/04/2010 01:00

La foto: l’ombra del President en un
acte oficial, per Juan Navarro

            ¿On està el president? És la pregunta més repetida en els últims mesos, l’endevinalla en els mentiders valencians. ¿Brasil, Estats Units, Brussel·les? I és que l’agenda de Francisco Camps en el País Valencià és cada dia menys notòria i és difícil trobar-lo en un acte públic. Fins i tot les seues sobtades fugides fan canviar el calendari parlamentari per a quadrar les seues obligades compareixences a Les Corts.

            Ahir mateix s’acomplia un any d’una de les aparicions que feren que Camps s’ho pensés dues vegades abans de presentar-se en públic. Fou en l’acte de la Santa Faç en Alacant. Allà hagué d’escoltar com el ridiculitzaven al crit de “trajes para todos”. I tal vegada en eixe moment el president decidí enrocar-se en ell mateix.

            La seua primera, i última aparició en el País després de l’alçament del gros del sumari del cas Gürtel fou aquest dimarts, en un acte pensat per a vanagloriar al Molt Honorable. Tingué lloc en el Palau de la Generalitat i estigué arropat per tot el seu govern i més d’un centenar d’alcaldes.

            La convocatòria oficial parlava d’un balanç de les inversions de la Generalitat en els municipis. Però consistí en una exaltació de Camps en les seues hores més baixes des de que conquistà el poder. Allà, arribà, veié, i fugí dels mitjans de comunicació, una cosa usual.

            Aquest mes, Camps no ha participat en cap acte públic i en el que va d’any són més sonades les seues visites a l’exterior que la seua assistència a cites en el País. Des de finalsde 2009 ha viatjat en nou ocasions a l’estranger, bé siga per a visitar el parc Ferrari World en Abu Dhabi, o inaugurar una oficina de l’Institut Valencià de l’Exportació en Brasil, oberta des de 1997. Fins i tot s’ha traslladat dues vegades a Nova York a firmar un conveni amb Microsoft.

            Precisament, acaba de passar per Brussel·les com un fantasma. Esquivant a la premsa, arribà a atrinxerar-se en una petita sala del Parlament Europeu en la nit del dimecres durant algunes hores. Tot això, a pesar de que les seues reunions, amb responsables de les institucions i eurodiputats afins, havien conclòs. Els periodistes hagueren deconformar-se en mig d’una escala amb unes breus declaracions contra el Tribunal Constitucional i el Govern pel recurs interposat per Cultura contra l’enderrocament del barri del Cabanyal. Els seus responsables de premsa s’asseguraren, arribant a agafar pel braç a algun periodista, de que assumptes com la trama Gürtel no foren motiu de preguntes, informa Daniel Basteiro.

            Ahir, quan el Suprem reobrí la seua causa , desaparegué sense deixar rastre.”Em diuen que ha passat per ací”, assegurà un membre del seu Gabinet en la zona en la qual els periodistes esperaven, sense èxit, que deixés d’amagar-se. Hui tampoc podria estar en l’Estat espanyol. Al tancament d’aquesta edició, es trobava retingut en Brussel·les, davant la impossibilitat de prendre un avió pel núvol de cendra en Islàndia.