NOSAL3 en som + de tres

Agenda ludicombativa comentada.

Sopar i Premis “Xúquer Viu”

Xúquer Viu ens han fet un lloc al seu correu i ens enviaran les notes de premsa que remeten als diaris. Nosal3 ens comprometem a reproduir-les íntegrament, com segurament no ho faran els mitjans de comunicació de masses que tenim al País Valencià. Així doncs, aquesta és la nota:
(També adjuntem la carta que li van remetre a Cristina Narbona comunicant-li el premi “Aigua Clara” i la seua contestació)

400 PERSONES PARTICIPEN EN EL SOPAR POPULAR I FESTA DE XÚQUER VIU

Juan José Moragues, president de la Confederació, replegà el guardó d’Aigua Clara
per a Cristina Narbona

Canal 9 aconsegueix en votació popular el premi “Tarquim Pudent”


En un ambient festiu i, malgrat la quantitat d’activitats que tingueren lloc a la
Ribera en la nit de dissabte, 400 persones es reuniren a la Plaça de la Cort
d’Albalat de la Ribera, en un poble abraçat literalment pel Xúquer, per commemorar
el tercer aniversari de la històrica manifestació del 28 de maig de 2005, quan
15.000 persones es manifestaren a Sueca contra el transvasament projectat del Xúquer
al Vinalopó des de Cortes de Pallàs. Majoritàriament de la Ribera, però també de la
Costera, de la Canal, de València i d’altres comarques valencianes. Entre els
assistents es trobaven desenes de regidors de la majoria dels pobles de la comarca,
els alcaldes d’Albalat, de Sueca i de Benicull, el secretari general de la Unió de
Llauradors, i representants d’organitzacions ecologistes, sindicals o socials.

En el transcurs de l’acte, que comptà amb la col·laboració especial de l’Ajuntament
d’Albalat i de la Comunitat de Regants de Sueca, es lliuraren per tercer any els
guardons “Aigua Clara” i “Tarquim Pudent”.

El guardó “Aigua Clara” li va ser atorgat a Cristina Narbona per la labor que com a
Ministra de Medi Ambient havia realitzat, assumint i defensat, en temps difícils i
amb moltes pressions, els postulats de la Nova Cultura de l'Aigua. Es va afirmar de
Cristina Narbona que sense la seua valentia, anul·lant el transvasament des de
Cortes de Pallàs, el Xúquer estaria en pitjors condicions i la seua defensa seria
més difícil.

En la carta que Narbona va enviar a Xúquer Viu agraïa a aquesta organització el
permanent esforç per defensar arguments que segueixen, en gran mesura, absents en el
debat públic sobre l’aigua. “Demasiadas personas siguen hablando de los ríos sin
comprender todo su valor, a pesar de cada vez hay más instancias internacionales,
que exigen la protección de los ecosistemas, en particular los fluviales, como
garantía imprescindible de la salud, la calidad y la seguridad de nuestras vidas, y
de la durabilidad de nuestro desarrollo económico.”
El guardó va ser recollit, en nom de l’ex-ministra, per Juan José Moragues,
president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.

El premi “Tarquim Pudent” va ser triat, com és tradicional, per votació popular,
alçant-se amb el premi per ampla majoria “Canal 9” per la seua descarada manipulació
i desinformació permanent en temes relacionats amb l’aigua. Es va citar que el cas
de “Canal 9” ja és estudiat en les universitats com exemple d’informació manipulada
i partidista. En segon lloc va quedar Andrés Martínez, el president de la Junta
d’Usuaris del Vinalopó i promotor immobiliari i en tercer lloc, el conseller de Medi
Ambient, Aigua i Urbanisme José Ramón García Antón.

En el transcurs de l’acte es va tindre un emotiu record per a Antonio Estevan, de la
Fundació Nova Cultura de l’Aigua, i premi “Aigua Clara” 2007, que no va poder
assistir a l’acte per trobar-se malalt.

L’Alcalde d’Albalat de la Ribera, va parlar de la necessitat de defensar el Xúquer i
el Parc Natural de l’Albufera, i va afirmar que qualsevol nova agressió cap al riu
trobaria la resposta unànime dels pobles de la Ribera. Finalment el president de
Xúquer Viu, Roger Pons, va fer un recompte de tot el que s’havia avançat en aquests
anys, demanant a les persones de la Ribera i d’altres comarques valencianes que
continuaren pressionant per aconseguir la plena recuperació del Xúquer, amb un cabal
ecològic adequat i una millora substancial de la qualitat de les aigües del riu.
__________________________________________________

ESCRIT DE XÚQUER VIU A CRISTINA NARBONA

Des de Xúquer Viu volem fer-te arribar el nostre reconeixement per la labor que com
a Ministra de Medi Ambient has realitzat. I en particular per assumir i defendre, en
temps difícils i amb moltes pressions, els postulats de la Nova Cultura de l'Aigua.
La teua defensa dels rius en particular i del medi ambient en general es mereix el
millor dels reconeixements. Sense la teua valentia, anul·lant el transvasament des
de Cortes de Pallàs, el Xúquer estaria en pitjors condicions i la seua defensa seria
més difícil. No obstant això, sabem que les amenaces sobre el nostre riu continuen i
que no podem baixar la guàrdia. El teu exemple ens ajudarà a perseverar en la
defensa d'uns rius vius.
I no sols des de Xúquer Viu. El conjunt de les organitzacions ecologistes i de les
persones compromeses amb la defensa i recuperació dels valors ambientals, tenen el
mateix sentiment. Ens sentim, tots i totes, un poc orfes. Per a nosaltres continues
sent la persona que es va atrevir de manera conseqüent a fer un canvi real en les
polítiques mediambientals i hídriques. Et desitgem, en les teues noves
responsabilitats, tota la sort i èxit possible, sabent que seràs tan coherent com
vas demostrar com a ministra.

ESCRIT DE CRISTINA NARBONA ACCEPTANT EL PREMI AIGUA CLARA

Muchísimas gracias a todos los amigos de Xuquer Viu por el reconocimiento a mi tarea
en defensa del Júcar. En realidad, no hubiera podido hacer nada sin vosotros, sin
vuestro permanente esfuerzo por defender argumentos que siguen en gran medida
ausentes en el debate público sobre el agua. Demasiadas personas siguen hablando de
los ríos sin comprender todo su valor, a pesar de cada vez hay más instancias
internacionales – la propia OCDE -, que exigen la protección de los ecosistemas, en
particular los fluviales, como garantía imprescindible de la salud, la calidad y la
seguridad de nuestras vidas, y de la durabilidad de nuestro desarrollo económico.
Sigo comprometida con los ideales que compartimos, ahora desde una tarea que me
permite profundizar en numerosos aspectos de la globalización, ampliando así mi
capacidad de argumentar y de actuar con rigor. Os deseo mucha suerte, y espero tener
ocasión de veros pronto.
Con todo mi cariño,
Cristina Narbona





L’Esplai. Heptones. Pop al carrer. Encara ara: vídeo de Willy DeVille

Sí, ja ho sabem, som uns pocavergonyes (“poca” seria tindren, que diem per ací). Ací us deixem uns comentaris de la iniciativa portada a terme per Néstor de la llibreria l’Esplai de l’Alcúdia. Això és treballar pel foment de la lectura!

També comentem les dues darreres actuacions musicals a les quals hem assistit: Els Heptones i la Basque Dub Foundation al Greenspace i el Pop al carrer. Afegim dos enllaços: un de l’actuació de Willy DeVille, editat pel Xuli i els Ix des del Tteatre La Clau a l’Alcúdia el dia del Innocents del 2006 (creiem que era eixe any).

Anem a comentar totes les coses (sempre ens en deixarem alguna, però bé…), ja que fa temps que anem “d’arrapa i fuig”.

En primer lloc fer referencia a les activitats que ha dut a terme el nostre amic Néstor Ferrando a la seua llibreria L’Esplai de l’Alcúdia. Enguany és el segon any que ens proposa activitats el mes de juliol, com ja han estat la del divendres 4 de juliol, on es va presentar la novel·la “Pell de pruna” de Joan Olivares amb il·lustracions de Jordi Albinyana. El següent divendres 11 de juliol es va presentar el llibre “La Ribera en bici” de Pedro Domínguez, amb projeccions dels itineraris. No havíem fet cap comentari perquè no puguerem assistir-hi a cap d’aquestes trobades amb els autors. Encara queda per alproper divendres 25 de juliol a les 20 hores i a la mateixa llibreria ( C/ Blasco Ibànyez, 92), la presentación d’un conte de Dani Miquel (ara no trobem el títol) i suposem que també actuarà, encara que siga una mica… Felicitem a Néstor per emprendre aquestes accions de difussió del llibre i la lectura, i encoratgem a altres comerços de l’Alcúdia a que ho facen!

El passat dimecres anarem l’equip de sempre, al qual es va sumar un nou fitxatge: Andreu Penalti a veure La “Basque Dub Foundation” i a “The Heptones”. Va ser una nit de Reggae molt divertida i no paràrem de ballar fins que es va acabar. Els B.D.F. varen fer una introducció bastant engrescadora, amb una versió del “Take Five” de David Brubeck pasada pel tamís del reggae que ens va fer udolar. Ah!, va ser com sempre al Greenspace, i aquesta vegada el Xuli no va dur la càmera, així que no hi ha vídeo, una llàstima! Després de tres quarts d’hora, apareixeren els Heptones, dels quals coneixíem el nom i poc més, encara que el dissabte anterior estiguèrem veient vídeos al you tuve per anar coneixent-los. Són uns supervivents de l’època d’eclosió del reggae a Jamaica, en compañía dels Wailers amb el Bob Marley i Peter Tosh, uns clàssics vaja!. Per cert, ací va l’enllaç per veure l’Spanihs stroll de Willy DeVille que ja us comentarem: http://es.youtube.com/watch?v=6asn809mnBc

El divendres 18 anàrem al Pop al carrer de Tavernes de la Valldigna (us convocàrem, és cert, no ens recordàvem!). Començaren els “Emma Get Wild”, amb el seu pop en anglés, que ens recordava de vegades als Jefferson Airplane, no sabem per què… després va eixir Xavier Baró, al qual no coneixíem, i l’Òscar ens va fer cinc cèntims: és un incombustible de tota la vida d’allà dalt (Catalunya) i la seua pinta dels seixantes/setantes ho deia tot. Va eixir a pèl i això va afectar la possible valoració que podría haver estat molt més grata amb una bona banda al darrere, suposem que el pressupost no deu ser per anar tirant traques!, però de tota manera va estar molt correcte. El seguiren els Sanjosex, que encara no havíem vist, però si llegit a l’Enderrock i ens van agradar bastant. Seguidament els “Ix”, alcoiano-cocentainencs residents a Barcelona que sí que coneixíem i per que us feu una idea del seu rotllo us afegim un enllaç de quan van actuar al Teatre La Clau de l’Alcúdia (del qual haurem de parlar algún dia, ara que pensem…): http://es.youtube.com/watch?v=O6FiBBbBc5o

Finalment acabaren la festa els Reigbord, que aquests sí que no els coneixien de res i va ser una grata sorpresa, amb la seua rumba-pop-moderna-no-sabem-què-més-dir… no els acabàrem de veure perquè s’havia fet tard i ens quedaba una horeta fins a l’Alcúdia…

Del sopar del dissabte organitzat per Xúquer Viu ja us comentarem alguna cosa demà (si pot ser) i de pas ens esperarem a veure si ens envien alguna foto per a afegir-la.

Açò NO és tot amics! Un altre dia més…

Aquesta nit sopar i ball amb “XÚQUER VIU”.

Els comentaris que us prometíem ahir anem a deixar-los per a més endavant. Us recordem (veure post del 12 de juliol, on trobareu tota la informació) que hui anem de sopar amb Xúquer Viu i després actuaran “Tres fan Ball”.

Si no heu previst anar a sopar, sí que podeu passar-vos després i assistir al lliurament dels premis “Aigua Clara” i “Tarquim Pudent”, que a hores d’ara encara no sabem qui seran els guardonats. I després, si us agrada ballar, doncs “aire a la balladora” que diem per ací.

Esperem veure-vos!!!

Tothom al POP AL CARRER!!!!

No tenim gairebé temps , però ho havem de dir per si ens trobem allà…

Ara a les 20’30 eixim cap a Tavernes de la Valldigna al Pop al carrer. Anem de bòlit perquè encara hem de sopar. Demà comentarem el directe que veièrem al greenspace el dimecres: La Basque Dub Foundation i The Heptones: REGGAE NIT!!!, va estar espectacular!.

Bé us deixe que vaig a sopar de cuitacorrents i ens n’anem una cotxà (que diem per ací) cap allà. Si aneu potser ens trobem!

Fins demà!

“La lladre de llibres” Marcus Zusak. Noves perspectives per a nosal3.

Hui ens hem acabat el llibre “La lladre de llibres” de Marcus Zusak. També parlarem de quin possible futur ens espera, de moment a Catalunya…

Començarem parlant de nosal3 primer, que ja fa temps que no ens fem cap autoreferència i revisió de què fem i pensem.

Ja hem recollit els certificats de l’escola de magisteri i ens hem apuntat per internet a la borsa d’interins de Catalunya. (La del País Valencià i la de les Balears encara no s’han obert). També hem aprovat el grau superior de coneixements de valencià/català de la Universitat. Només ens queda enviar per correu certificat les fotocòpies dels certificats i… ja veurem on treballem el proper any. Hem triat, per proximitat, el servei territorial de les terres de l’Ebre: Sant Carles de la Ràpita, Amposta, Ulldecona… Estem molt il·lusionats i esperem poder acabar amb el treball d’ara a Correus abans que s’acabe el contracte que tenim signat (fins el 31 d’octubre, uf!).

Quant a la novel·la, la vam comprar perquè el títol ens va atraure, com pot atraure a qualsevol a qui agrade llegir, no per referències. Ningú m’havia parlat d’ell o de l’autor, jove de 33 anys nascut a Sydney i de pares alemanys. I va estar un encert molt gran. El narrador, millor dit, la narradora és la mort, que se’ns presenta de bon començament. L’acció es desenvolupa durant l’alemanya nazi a un poblet, Molching molt a prop de Munic i la protagonista, Liesel Meminger, una noieta de nou anys, va creixent i aprenent a llegir de la mà del seu pare adoptiu. Va robant llibres, el primer de damunt la neu, el segon d’un munt de cendres fumejant… i així ens va contant com es vivia a aquell lloc en aquell temps. És bastant sorprenent la forma de com ens ho conten, ja que després d’haver llegit bastant sobre els camps de concentració i de la guerra al front, ara se’ns presenta la vida del petit poble esmentat, amb les pors i amb les accions temeràries per intentar fer front a la barbàrie imperant. Molt recomanable.

   Ah!, se’ns oblidava, aquesta nit anem a veure “The Heptones” i la “Basque Dub Foundation” al greenspace, si aneu ens veurem!

Nits de cinema al claustre de la Nau.

Ens fem ressò de l’encertat cicle de cinema d’estiu que enceta la Universitat. Per més informació cliqueu Fullet de cicle “Nits de Cinema”.

Nits de Cinema al Claustre

 

 

Aula de Cinena

 

22 Hores

Totes les sessions en V.O.S.E.

 

Lloc: Claustre – La Nau (C/Universitat, 2)

 

Entrada lliure, Aforament Limitat

Fullet de cicle “Nits de Cinema”

 

Cicle “Temps de vacances”

Cicle “Iraq: imatges de la guerra, la guerra de las imatges”

Dimarts 15 de juliol

Las vacaciones del Sr. Hulot (Les vacances de Monsieur Hulot, Jacques Tati, 1953). Inauguració del cicle ” Temps de vacances”. Presentació a càrrec de Carlos A. Cuéllar, professor de la Universitat de València, especialista en cinema còmic.

Director Jacques Tati guió Jacques Tati, Henri Marquet, Pierre Aubert i Jaques Lagrange productor Fred Orain i Jacques Tati fotografia Jacques Mercanton i Jean Mouselle música Alain Romans intèrprets Jacques Tati, Nathalie Pascaud, Michèlle Rolle, Valentine Lamax, Lucien Frégis.

Sinopsi El senyor Hulot se’n va de vacances a la costa, i el caos i la destrucció li segueixen fins a un xicotet hotel. Ell és amable i no busca problemes, però la seua malaptesa causa tota mena de situacions cómiques. 100 min. B/N

 

Dijous 17 de juliol

Quien puede matar a un niño (Chicho Ibañez Serrador, 1976)

Direcció i guió Chicho Ibañez Serrador productor Manuel Pérez II fotografia José Luis Alcaine música Waldo de los Ríos intèrprets Lewis Fiander, Prunella Ransome, Antonio Janzo, Miguel Narros.

Sinopsi Un matrimoni de turistes britànics arriba a un poble en festes de la costa del Mediterràni espanyol per pasar les sues vacances. Buscant tranquilitat, la parella (am la dona embarasada) es trasllada a una propera illa. Quan arriben, són rebuts per un grup de xiquets, i els adults semblen haver desaparegut. 112 min. Color

 

Dissabte 19 de juliol

El verano de Kikujiro (Kikujiro no natsu, Takeshi Kitano, 2000)

Direcció i guió Takeshi Kitano producció Masayuki Mori fotografia Katsumi Yanagishima música Joe Hisaishi intèrprets Beat Takeshi, Kayoko Kishimoto, Kazuko Yoshiyuiki, Yusuke Sekiguchi, Great Gidayu .

Sinopsi Masao té nou anys i passa les vacances d’estiu amb la seua avia. Sense amics i aborrit, decideix anar a conèixer sa mare. Amb una fotografía, una direcció i pocs diners, pareix condemnat al fracás. El desaprensiu Kikujiro, un antic yakuza, no sembla l’acompanyant ideal. Així i tot, comencen el viatge. 106 min. Color

 

Diumenge 20 de juliol

Díes d’Agost (Marc Recha, 2006)

Direcció i guió Marc Recha producció Victòria Borràs, Jordi Balló, Xabier Berzosa, Núria Botellé i Xavier Atance fotografia Hèléne Louvart fotografies Xavier Ferrer música Pau Recha, Fina la Ina, Borja de Miguel intèrprets David Recha, Marc Recha, Mariona Ordóñez, Pere Subirana, Fina Susín

Sinopsi Marc Recha dirigeix i protagonitza, amb el seu germà, aquest documental de ficció/road movie al que un cineasta que prepara una pel·lícula sobre el periodista Ramón Barnils es toma uns díes de vacances. 100 min. B/N

 

Dimarts 22 de juliol

La tentación vive arriba (The seven year ich, Billy Wilder, 1955)

Direcció Billy Wilder guió Billy Wilder i George Axelrod productors Charles K. Feldman, Doane Harrison, Billy Wilder fotografia Milton Krasner música Alfred Newman intèrprets Marilyn Monroe, Tom Ewell, Evelyn Keyes, Sonny Tufts.

Sinopsi Un home, resident a Nova York, acaba de despedir-se de la seua dona i el seu fill que se’n van de vacances, perquè el treball l’impideix viatjar amb ells. És la primera vegada que es separa de la seua familia i… els veïns li han deixat l’apartament a una rossa espectacular. 101 min. Color

Dijous 24 de juliol

Buenos días, tristeza (Bonjour tristesse, Otto Preminger, 1958)

Direcció Otto Preminger guió Arthur Laurents producció Otto Preminger fotografia George Perinal música George Auric intèrprets David Niven, Deborah Kerr, Jean Seberg, Geoffrey Horne.

Sinopsi Un estiu radiant a la Riviera Francesa. Cécile, una difícil i independent adolescent, fa tot el possible per separar son pare, Raymond (un atractiu vido) de la seua amant, Ann. Moguda pel temor de perdre l’afecte de son pare i els gels que Ann li provoca, no cessarà en la seua obstinació de trencar la parella. 92 min. Color

 

Dissabte 26 de juliol

Pauline en la playa (Pauline a la plage, Eric Rohmer, 1982)

Direcció i guió Eric Rohmer productor Margaret Ménégov fotografia Néstor Almendros música Christophe Beck intèrprets Pascal Greggory, Arielle Dombasle, Simon de La Brosse, Amanda Langlet, Féodor Atkine.

Sinopsi Pauline és una jove de quince anys que es troba de vacances a Normandia amb la seua cosina Marion. Juntes disfrutarán de moments a la platja i compartiran diferents experiencies sentimentals. 94 min. B/N

Dimecres 16 de juliol

Full Battle Rattle (Tony Gerber, Jesse Moss, 2008)

Inauguració del cicle “ Iraq: imatges de la guerra, la guerra de las imatges”. Presentació a càrrec de J.A. Hurtado, Cap de Programació de Ivac-La Filmoteca.

Direcció, fotografia i producció Tony Gerber, Jesse Moss música Paul Brill muntatge Alexander Hall, Youna Kwak, Pax Wasermann productora Mile End Films.

Sinopsi Com a part de la preparació del desembarcament guerrer, l’exèrcit nord-americà va construir unes instal•lacions militars que emulen tot allò que els soldats anaven a trobar a l’Iraq, des de la seua arquitectura fins els seus habitants, interpretats per actors. 92 min. Color

 

Divendres 18 de juliol

The War Tapes (Deborah Scranton, 2006)

Direcció Deborah Scranton fotografia Peter Ciardelli, P.H. O’Brien muntatge Steve James, Leslie Simmer música Norman Arnold productor Steve James, Robert May producció SenArt Films, Scranton/Lacy Films

Sinopsi Documental a partir del material filmat amb les seues càmeres digitals pels mateixos membres de la Guàrdia Nacional dels Estats Units destinats a l’Iraq. 97 min. Color

 

Dilluns 21 de juliol

Gunner Palace (Michael Tucker, Petra Epperlein, 2004)

Direcció i muntatge Michael Tucker, Petra Epperlein fotografia Michael Tucker música Robert Cimino productor Petra Epperlein producció Nomados

Sinopsi Michael Tucker va viure amb la Unitat d’Artilleria 2/3 durant dos mesos i va tindre accès a les activitats i operacions dels seus soldats, els barracots dels quals eren el palau d’estiu de Uday Hussein a Bagdad. El resultat és una mirada al dia a dia d’aquestos soldats sobre el terreny, ja siga nadant en la piscina del palau, jugant al golf o realitzant redades per a detindre terroristes. 85 min. Color

 

Dimecres 23 de juliol

Apuntarse a un bombardeo (Javier Maqua, 2003)

Direcció i guió Javier Maqua

SinopsiApuntarse a un bombardeo’ rememora l’estada a l’Iraq de cinc dels set membres de la Brigada internacionalista contra la Guerra `Mohamed Belaidi’, que va romandre a Bagdad des de l’inici de l’agressió nord-americana a Iraq fins que la ciutat va caure en mans de l’exèrcit del Estats Units. 93 min. Color

Divendres 25 de juliol

Voices of Irak (Eric Manes, grabaciones de ciudadanos iraquíes, 2004)

Direcció i fotografia ciutadans iraquians muntatge Martin Kunert, Stephen Mark, Robin Russell productor Eric Manes música Euphrates producció Booya Studios, Voices of Freedom.

Sinopsi La Guerra d’Iraq vista per la població civil iraquiana. Els productors de la pel•lícula van repartir 150 càmeres digitals entre ciutadans de tot el país. El resultat del muntatge, de les imatges filmades entre abril i setembre de 2004 és un impressionant testimoni, en primera persona, sobre el conflicte. 84 min. Color

Xúquer Viu. Acte per al dissabte 19. Acció per hui.

Us recordem que hui és la convocatòria del Mulla’t a l’assut de Carcaixent ara a les 12. Per al proper dissabte s’està preparant un acte amb sopar, liurament de premis i actuació de… Tres fan ball!. Adjuntem el correu que ens han enviat i el cartell en format PDF.



El dissabte 19 a les 22:00 SOPAR POPULAR I FESTA, a Albalat de la Ribera

T’adjuntem el cartell del Sopar per a que el pegues en el teu poble.

_________________________________

SOPAR POPULAR I FESTA 2008
Per la plena recuperació del Xúquer i l’Albufera

DISSABTE 19 DE JULIOL
ALBALAT DE LA RIBERA, C/CRIST DE LES CAMPANES

22:00 Sopar popular. Cal portar entrepà
Tiquets a 5 €:

– A l’Ajuntament (matins) i Biblioteca (vesprades) d’Albalat
– Reserva per correu electrònic: xuquerviu@hotmail.com
– Reserva telefònica: 655833540 (Roger) o 678461376 (Tomàs)

23:00 Lliurament del Guardons XÚQUER VIU
“AIGUA CLARA” i “TARQUIM PUDENT”

23:30 Actuació Musical: “TRES FAN BALL”

Organitza: XÚQUER

VIU


Col·laboren: Ajuntament d’Albalat de la Ribera

Comunitat de Regants de Sueca

ARA MÉS QUE MAI, XÚQUER VIU!

Última referència al “Manifiesto”. “L’últim patriarca” de Najat El Hachmi

Ja n’hi ha prou de parlar del “Manifiesto”, què no veiéreu ahir “El intermedio”?.

Per fi, el comentari del darrer llibre que acabàrem el 9 de juliol.

Benvinguts, passeu, passeu…

Ahir a “El intermedio”, el Wyoming (llegir “Guajomin”) va fer referència al Manifiesto que està escarotant el galliner i ens adonàrem que no hi ha per tant. Quant més en parlem, més temps podran estar insistint-hi. Va dir que els que ho han muntat tot (Pedro J. El Mundo i la COPE), com que ja no els queden 11-M’s, ni conspiracions, i a més el darrer campionat d’això que anomenen esport (futbol) ha escalfat l’amor “patrio”, s’han inventat açò del Manifiesto per a això: que ens revoltem i ells tenir excuses per anar contra nosal3. També va fer referència a persones que de primeres es van adherir i quan s’han adonat del merder que està alçant, s’han esborrat de la llista (Antonio Gamoneda, darrer premi Cervantes de Literatura, Luz Casal…). Ja per acabar una enllaç amb un recull d’articles per si voleu indagar més: http://ginjol.blogspot.com/2008/07/compendi-de-textos-al-voltant-del.html
… i ja n’hi ha prou, d’aquest color!!!. No pensem fer cap més referència i preguem que no ho feu vosal3 tampoc.

Quant a la novel·la de Najat El Hachmi, “L’ultim patriarca”, premi Ramon Llull 2008, ens ha confirmat allò que sabíem d’algun que altre home marroquí.
La manera tan diferent d’entendre l’amor, el matrimoni, l’honor de la família, amb una lògica (il·lògica per a nosal3, no així per a ells) que pot arribar a fer riure dins de la gravetat del què suposen… Si tot allò que ens conta a la novel·la és autobiogràfic, cal felicitar-la per haver aguantat tant, i per haver pogut eixir-se’n del jou de “l’últim patriarca”. Recomanable per a aquest estiu.

Víctor Alexandre a Crevillent.

Víctor Aleixandre ens ha remés al correu del Bloc Jaume I de l’Alcúdia l’incident que li va passar a Crevillent i que pensem que l’ha de llegir més gent per a assabentar-se de com les gasten els defensors del “Manifiesto por la lengua común”. No té desperdici.

Ens hem acabat “L’últim patriarca” de Najat el Hachmi, premi Ramon Llull 2008, el comentarem un altre dia, que es fa tard i açò ja és massa llarg. Passeu i llegiu…



Persecució del castellà al País Valencià? Els del Manifiesto a favor del
castellà han passejat pels carrers de ciutats valencianes? Que ixquen de
Madrid i vinguen a València i que compren un periòdic en valencià, el
trobaran? O que escolten la ràdio, quantes hi ha en castellà i quantes en
valencià? O que busquen TV en valencià? Continuem?
Pel seu interés reproduim el text que ens ha enviat Víctor Alexandre, que
com sabeu va estar convidat per nosaltres l'any passat a un Sopar i
Xarrada.

11 de Juny de 2008.


Incident lingüístic a Crevillent.

El passat 30 de maig, convidat per la secció local d’Acció Cultural
del País Valencià, vaig ser a Crevillent, Baix Vinalopó, per
presentar el meu llibre “Nosaltres, els catalans”. Va ser un acte
exquisit, ple de gent hospitalària i encantadora, amb la immigració
com a eix central, durant el qual van sorgir les mateixes
preocupacions que sorgeixen arreu dels Països Catalans: la
necessitat de tenir un Estat propi com a única solució de
supervivència en un món globalitzat i la importància de la llengua
com a factor d’integració dels nouvinguts. L’endemà al matí vaig
baixar al bar de l’hotel a esmorzar abans que em vinguessin a
recollir per anar a Alacant i vaig demanar un cafè amb llet a
l’única cambrera que hi havia a la barra, una noia romanesa que,
segons vaig saber després, fa anys que viu a Crevillent:
---Un cafè amb llet, si us plau.
---¿Cómo?
---Un cafè amb llet.
---Será un café con leche –posant émfasi en les paraules ‘con leche’.
---És el que he dit: un cafè amb llet.
---A mi me habla en español.
---És una ordre?
---A mi me habla en español.
---No, jo parlo en català.
---No le entiendo y no tengo porque hablar catalán.
---Aleshores, si no m’entén, com és que respon tot el que dic?
---Usted tiene la obligación de hablar en español porque estamos en
España.
Quan l’interlocutor diu aquesta frase –que és el recurs de la
impotència- és el moment de somriure i marxar, perquè ja hem
guanyat. Tot espanyolista la té sempre al cap, però la reserva fins
que se sent contra les cordes. Jo no vaig marxar perquè, tot i que
la meva interlocutora no va deixar de desqualificar-me, em va
acabar servint el cafè amb llet. El problema és que en el bar –que
no és només per als clients de l’hotel- hi havia mitja dotzena de
persones més, entre les quals una parella de la Guàrdia Civil, i
totes es van revoltar contra mi. Primer ho va fer un home que hi
havia al meu costat dient-me que “Estamos en España” i que jo tenia
l’obligació de parlar en espanyol perquè el català, el basc i el
gallec només són oficials ‘en sus comunidades’. Vaig respondre-li
que érem a Crevillent i que, en parlar en valencià, estava parlant
la llengua de Crevillent. Aleshores es va veure obligat a recórrer
als despropòsits: que la llengua de Crevillent és l’espanyol, no pas
el valencià, que el valencià és una llengua diferent del català i
que el nom de Crevillent és Crevillente. Així és com consta, per
cert
–Crevillente-, en els sobrets de xampú i gel de bany de l’hotel.
Hotel Las Palmeras, es diu.
No hi ha dubte que va ser un cafè amb llet molt accidentat, el meu,
perquè la cambrera, cercant amb la mirada la complicitat dels
guàrdies civils, em deia que “hablar en español es una cuestión de
educación y usted no tiene educación”. Naturalment, vaig haver de
dir-li que l’única persona mancada d’educació era ella per negar-se
a entendre la llengua del país on viu des de fa anys. Aleshores,
abrandant-se per damunt de la barra, em va dir: “Váyase usted a la
mierda”. Per sort, els insults no em fan ni fred ni calor. Tant els
verbals com els escrits. Trobo que són l’expressió de la impotència.
Això no vol dir que no estigués nerviós, és clar que ho estava. El
meu tren cap a Barcelona sortia d’Alacant dintre d’una hora i mitja
i si els guàrdies civils volíem fer-me la guitza era eviden que el
perdria. Finalment, com no podia ser de cap altra manera, van
intervenir dient-me que tenia l’obligació de parlar en espanyol. Jo,
però, els vaig respondre que no, que no en tenia l’obligació perquè
era al meu país i perquè la llengua que parlava era oficial al País
Valencià. També els vaig recordar l’article 14 de la seva
Constitució, que diu que ningú no pot ser discriminat per raó de
naixença. Després s’hi va afegir el guàrdia jurat de l’hotel, que es
pensava que m’insultava dient-me “charnego” mitja dotzena de
vegades, cosa que em va obligar a respondre-li que les seves
paraules indicaven un alt nivell de racisme. Però no m’escoltava.
També s’hi va afegir el seu company, que em va dir que els racistes
érem els catalans. Arribats aquí, era evident que la discussió havia
entrat en un atzucac. Vaig tornar a la cambra, vaig agafar la maleta
i, quan van arribar els companys d’Acció Cultural, me’n vaig anar.
Va ser una situació molt desagradable, aquella, perquè res no hauria
passat si jo, en lloc de parlar en català, ho hagués fet en francès
o en alemany, per exemple. En aquest cas, la cambrera hauria fet
mans i mànigues per entendre el significat de ‘café au lait’
o‘kaffee mit Milch’. Però, acostumada com estava que els
catalanoparlants sempre demanem perdó per existir –talment com ho
faria un negre avergonyit de la seva pigmentació-, els racistes
espanyols es van revoltar contra mi i em van considerar un “negre”
insubmís. I tot per un simple cafè amb llet. Vull remarcar, per
altra banda, que vaig parlar en català en tot moment, cosa que
demostra que m’entenien perfectament i que els guàrdies civils -fins i
tot quan els deia que era català, no pas espanyol- es van comportar amb
més correcció que la cambrera i que els guàrdies jurats. De fet, si vaig
sortir-ne ben parat, malgrat que eren sis contra un, va ser per la
serenitat que em donava creure fermament en el que deia. Ells odiaven el
meu país i la meva llengua, però jo em defensava amb tant convenciment
que es van desconcertar i es van amansir. Si, en canvi, m’hagués mostrat
vacil·lant o intimidat, ells s’haurien envalentit i aquesta seria ara la
crònica d’un fracàs. Per això els estic agraït, perquè em van ensenyar
que poques coses inspiren tant de respecte com el respecte que una
persona sent per ella mateixa.

Víctor Alexandre

Xúquer Viu – Accions.

Com ja us anunciàvem, el proper dissabte 12 de juliol, Xúquer Viu ens proposa capbussar-nos al Xúquer.

És el que s’anomena “Big Jump”, que la majoria de llocs el feren el dissabte passat. Per cert, que a Zaragoza, si es volíeu capbussar, només podíeu fer-ho a la Expo i pagant. A qualsevol altre lloc no. Coses del màrqueting… Què fills…!

MULLA’T PEL XÚQUER

Dissabte 12 de juliol

12 del matí

Assut de Carcaixent

QUART DIA EUROPEU DE BANY EN EL RIUS

PER UN XÚQUER NET I VIU


El
proper dissabte 12 de juliol celebrem per quart any consecutiu el ?Dia
Europeu del Bany en els Rius?. Aquest dia milers de ciutadans i
ciutadanes europeus reivindicarem una millora de la qualitat de les
aigües dels rius, en el que es coneix com el ?Big Jump?

Volem
que es complisca la Directiva Marc de l?Aigua que contempla aconseguir
un bon estat ecològic dels rius i zones humides abans de 2015.

“El Manifiesto” aconsegueix l’adhesió de Tele 5 (Tela-hinco)

Les notícies que ens arribaven sobre el manifest aquest i a les quals, fins ara, no hi paràvem esment, estan posant-se calentes. Els de sempre es pensen que com ells han maltractat tant les llengües que no són la seua, ara en revenja, el castellà està “perseguido”. Per qui? Veuen fantasmes on no els hi ha. El castellà està tan arrelat que ni fent-ho aposta durant dos-cents anys el podríem eliminar, que no és ni de lluny la nostra intenció, que conste. Més avall un correu que ens han enviat que parla més sobre el tema…

La cadena de
televisió Telecinco s’ha adherit avui al Manifiesto por la lengua común, que el
passat 23 de juny va presentar un grup d’intel·lectuals a Madrid.

La
cadena comparteix les exigències d’aquest grup d’intel·lectuals, entre els quals
hi ha Mario Vargas Llosa, Fernando Savater o Álvaro Pombo, que demanen que el
parlament espanyol elabori una normativa per fixar que el castellà sigui la llengua oficial de tot el territori
i l’única ‘que pot ser-li suposada’ als seus ciutadans’.


Telecinco és la
primera televisió que s’adhereix a aquest manifest


A més, Telecinco ha
dit, a l’informatiu del migdia, que ‘posa a
disposició del col·lectiu que porta aquesta iniciativa el seu canal de televisió
per donar suport a aquest projecte’.

Si ells
s’adhereixen al manifest, nosaltres ens adherirem a una vaga que consisteix en
no mirar telecinco.
Això no és un boicot, sinó una vaga. Junts podrem!

Telecinco mai més!
Passa-ho.


PER
A QUI NO HO SÀPIGA TELECINCO ÉS LÍDER D’AUDIÈNCIA A CATALUNYA; ELLS A CANVI
D’AIXÒ S’ADHEREIXEN A 1 MANIFEST QUE PRETÈN QUE EL CATALÀ (ENTRE ALTRES
LLENGÜES) SIGUI RELEGAT I MENYSPREAT.
SI ELS CATALANS ENS UNÍSSIM PODRÍEM
ACONSEGUIR FER- NOS RESPECTAR; EN EL SEU DIA HO VAM ACONSEGUIR AMB LA
MARCA ‘PASCUAL’, ARA ÉS HORA D’IMPEDIR QUE AQUESTS FEIXISTES QUE NO ENTENEN
EL QUE SIGNIFICA EL RESPECTE A UNA LLLENGUA IGUAL DE VÀLIDA QUE LA
SEVA (AMB LA DIFERÈNCIA QUE ELLS ENS LA IMPOSEN A
NOSALTRES), NI CONTEMPLEN UNA DIVERSITAT CULTURAL, ENS SEGUEIXIN
PRENENT EL PÈL. JA ESTÀ BÉ QUE ENLLOC D’ESTAR- NOS AGRAÏTS, VAGIN EN CONTRA
NOSTRA.
ES CREUEN QUE PODEN TRACTAR- NOS AIXÍ I QUE DAVANT D’UN ATAC
CONTRA LA NOSTRA LLENGUA ENS QUEDAREM IGUAL?? DEMOSTREM- LOS QUE NO I QUE HAGIN
DE RECTIFICAR!!

A PARTIR D’AVUI
ESBORREM DE LA MEMORIA DELS NOSTRES APARELLS AQUEST CANAL, AIXI EVITAREM
TENTACIONS, I UN COP FET ESTARIA BE ENVIAR-LOS UN MAIL A TELECINCO DEIXANT
CONSTANCIA DE LA NOSTRA RESPOSTA.

DESPRÉS
DE PATIR DIA RERA DIA LES BARBARITATS DE LA COPE, ETC. A SOBRE AIXÒ?? JA N’HI HA
PROU! feu córrer aquest correu!

Línia 1 FGV: Seguim igual.- Willy deVille. Lunfardo a l’Alcúdia.

Comencem d’arrere a avant: dijous 3 al Greenspace: Willy deVille; ahir divendres a les 15 hores, nova avaria a la línia 1 dels FGV; per la nit, actuació de Lunfardo a les ruïnes del Convent de l’Alcúdia.

L’actuació de Willy deVille a València va estar correcta. Ens va repassar alguns dels seus temes (Cadillac Walk, Spanish Stroll, Savor faire) i algunes versions (Hey Joe, Demasiado corazón) amb correcció, però se’l veia empipat amb la calor que hi feia, i desprenia un aire de “diva” que el feia una mica superb i prepotent, deu ser que el r’n’r és així. Ni tan sols va presentar als components del seu grup, la Mink deVille Band, tot i que eren molt bons. Vam ballar amb la gran varietat de ritmes que va tocar, des del blues més sureny fins al tex-mex més engrescador.

En tornar de treballar el divendres amb el metro dels F.G.V., línia 1 i que agafem a l’estació de Jesús a les 15’08, un momentet abans de pujar se’ns comunica pels altaveus que tot aquell passatger que vulga anar més enllà de Torrent haurà de baixar a Picanya i agafar un autobús fins a Picassent, on tornaríem a pujar al trenet. En arribar a Picanya, haguèrem de discutir-nos una mica amb els treballadors de l’empresa, ja que no volien que hi anèssim drets a l’autobús, cosa impossible si volíem pujar tothom. Finalment ens deixaren pujar i cap a Picassent, on haguèrem d’esperar gairebé una hora a que vingués el trenet de Castelló de la Ribera. En acabant volen fer TAV per venir de Madrid en 20 minuts menys, i per anar de València a l’Alcúdia (30 kilòmetres de res) cal emprar una hora (si no ens en passa alguna com aquesta que us contem…). I això a pocs dies del segon aniversari del tràgic accident que s’emportà 47 víctimes i no ens deixà cap responsable. És emotiu baixar a l’estació i veure les flors que hi han posat en commemoració.

I per acabar, anit a les ruïnes del Convent de l’Alcúdia, l’ajuntament ens va oferir l’actuació del grup LUNFARDO, que ens va adelitar amb tangos i milongas , acompanyats en algun que altre número per una parella de balladors de tango. Aquesta actuació entra dintre del mini festival que fa tres anys es celebra al Convent, i que es diu FES MÓN, on també vindran altres grups que passem a enumerar:

* 11 de juliol, al Convent INNERLANDS, música celta feta per valencians.
* 12 de juliol, a la Casa de la Cultura: PK-ART, grup alcudienc de percussió.
* 18 de juliol, al Convent ABAKATE música i dansa brasilera.

Per a més inofrmació a la pàgina de l’Ajuntament: www.lalcudia.com

I encara ens falten les notes per poder inscriure’ns a la borsa de treball… quin pal!

“Les senyoretes de Lourdes” de Pep Coll-

“En el moment en què la Santa Verge apareix a les roques de Massabielha, cada ànima de Lourdes interpreta el prodigi segons les pròpies il·lusions i desitjos, segons els somnis i instints malsans…

… Bernardette i algunes àvies creuen de bona fe que es tracta d’una de les fades benefactores que, segons contaven les antigues llegendes, habitaven la tuta de Massabielha. Algunes devotes com la viuda Milhet i la modista Peyret, consternades encara per la mort de la jove Elisa, hi veuen el seu espectre, mentre que la majoria de les congregants no dubten ni de bon principi que es tracta realment de la Santa Verge. El doctor Duzous, com a home de ciència, assegura que són al·lucinacions d’una malalta del cap; el rector Peyramale i les germanes de l’hospici creuen que és obra del diable, els capcalents del Cafè Francès s’exciten imaginant la xocolatera dels seus somnis vestida amb roba interior… Tots giren l’aigua de la font de Massabielha cap al molí dels seus interessos, com va dir una vegada la tieta de Bernadette. Al capdavall , han estat els fondistes com ella i els comerciants de Lourdes qui de debò s’han emportat l’aigua miraculosa de la Santa Verge cap al molí dels seus negocis”.

Paraules textuals que ens eximeixen de fer-ne un resum més encertat, aquest és perfecte. A més, al final de la novel·la se’ns revel·len els tres secrets que Bernardeto (en patuès) se’n va endur a a la tomba. No anem a dir-los ací, compreu-lo o llegiu-lo!.

Pop al carrer: Tavernes de la Valldigna 18 de juliol. Xúquer Viu: Sopar 19 i Mulla’t el 12

Ens fem ressó d’allò que ens sembla interessant i ens arriba per una banda o altra. La foto és el cartell del Pop al carrer que es fa a la platja de Tavernes el 18 i la resta és informació de Xúquer Viu per als propers dissabtes 12 i 19. Que us aprofite!






Amics i amigues de Xúquer Viu:

Per
aquest mes de juliol hem organitzat un parell d’activitats a les que us
convidem per mantindre forta la lluita per la recuperació del Xúquer.

1- El dissabte 19 de juliol hem organitzat el III SOPAR POPULAR I FESTA DE XÚQUER VIU per
commemorar el tercer aniversari de la històrica manifestació del 28 de
maig de 2005, quan 15.000 persones ens manifestàrem a Sueca contra el
transvasament projectat del Xúquer al Vinalopó i per continuar
reivindicant un Xúquer Viu.

El
sopar popular i festa tindrà lloc a la fresca, al carrer Crist de les
Campanes d’Albalat de la Ribera a partir de les 22:00 de la nit. A les
23:00 tindrà lloc el lliurament de la III edició dels Guardons de
Xúquer Viu: “Aigua Clara” i “Tarquim Pudent”: A les 23:30 gaudirem de
l’actuació del grup “Tres fan ball” que interpretaran música per fer
ball tradicional valencià.

El
preu del tiquet és de 5€, heu de portar l’entrepà, i podeu reservar-lo
cridant als telèfons 655833540 (Roger) o 678461376 (Tomàs). També per
correu electrònic a l’adreça xuquerviu@hotmail.com

2- El dissabte 12 de juliol hem organitzat el IV MULLA’T PEL XÚQUER amb el que celebrem el “Quart Dia Europeu del Bany en els Rius”. Aquest dia milers de ciutadans i ciutadanes europeus reivindicarem una millora de la qualitat de les aigües dels rius.

Nosaltres ens concentrarem el dia 12 a les 12:00 del matí a l’Assut de Carcaixent, en el terme de Càrcer, on procedirem
a llegir un manifest i a continuació ens banyarem en el Xúquer per tal
de reivindicar unes aigües netes que permeten el bany en tots els trams
del nostre riu. A la nostra plana web www.xuquerviu.org trobaràs, en pocs dies, indicacions i un plànol per arribar-hi.

També pots dinar amb nosaltres eixe dia, cridant al 655833540 abans del dia 11 de juliol.

XÚQUER VIU